El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i del subdirector general d’Agricultura, Joan Gòdia, ha presentat aquest matí, a Lleida, les actuacions dutes a terme en el marc del projecte Life+ Futur Agrari després de dos anys de desenvolupament.

 

Aquest projecte porta a la pràctica tecnologies que ja existeixen de gestió i tractament de dejeccions ramaderes en zones de Catalunya que tenen una elevada concentració ramadera. “L’objectiu d’aquest projecte”, segons ha dit el conseller, “és que tothom disposi de les millors pràctiques disponibles tant a granja com a l’aplicació a camp”. En les zones amb alta densitat ramadera -ha explicat el conseller- existeixen dificultats a l’hora de gestionar les dejeccions ramaderes que impliquen una forta pressió social i ambiental, i en les quals cal transferir tecnologies de gestió i tractament de dejeccions ramaderes que siguin econòmicament viables i alhora sostenibles.

 

En aquest sentit, el conseller ha manifestat que “la concessió de projectes com aquest ha de ser una eina més per fer front al canvi de model de gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes, fent compatibles l’agricultura amb el desenvolupament de l’activitat ramadera, que és un dels principals motors del sector primari a Catalunya”.

 

Totes les actuacions que es duen a terme en aquest projecte estan relacionades amb la minimització de l’impacte de les dejeccions ramaders tot millorant-ne la seva gestió, tant a granja com durant la seva aplicació agrícola, i és per això que s’han concretat tres tipus d’actuacions demostratives: minimitzar l’excés de nitrogen en granja, millorar l’eficiència de la fertilització utilitzant dejeccions ramaderes i l’extracció de nutrients en sòls que tenen una elevada fertilitat. Segons ha dit el conseller, “cal buscar tots els recursos necessaris per a fer compatible la producció amb les exigències normatives actuals, i per dotar el sector de tota la informació i tecnologia disponibles”.

 

Entre aquests recursos, ja impulsats pel Departament a través del Pla estratègic de fertilització i tractament de les dejeccions ramaderes, cal destacar la creació de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, punt a partir del qual els interessats tenen accés a la informació. Així mateix, i com a suport per adaptar-se al nou model de gestió, des del Departament s’han publicat diverses línies d’ajut lligades a pràctiques agràries sostenibles, “amb les quals el sector té l’oportunitat d’adquirir tota aquesta tecnologia disponible i que ja s’ha provat que funciona”, ha comentat el conseller.

 

Pelegrí ha afirmat que la voluntat de participació d’agricultors i ramaders en el projecte posa de manifest un cop més la necessitat de “mantenir format i informat” un sector cada cop més conscienciat del valor nutricional de les dejeccions ramaderes i de la possibilitat d’estalvi gràcies a una gestió adequada d’aquests adobs orgànics dins de l’explotació agrària.

 

Entrant en detall del que s’ha fet durant aquest dos anys de desenvolupament del projecte Futur Agrari, el subdirector general d’Agricultura, Joan Gòdia, ha explicat que, de l’experiència en les granges de producció porcina i amb l’objectiu d’aprofundir en coneixements sobre la reducció del contingut de nitrogen en les dejeccions ramaderes, se n’han caracteritzat a nivell de laboratori 23 tipus d’abeuradors diferents de cara a conèxier amb exactitud les característiques que ofereixen.

 

En paral·lel i conjuntament amb IRTA-Monells, s’ha executat un experiment per quantificar l’efecte de l’alimentació en què es recalca la importància dels índexs de conversió en la reducció de nitrogen en les dejeccions. Ha estat  important la quantificació que s’ha fet de les eficiències de 4 tecnologies de separació sòlid-líquid utilitzats en funció de la tipologia d’explotació ramadera (9 explotacions en total), i s’han caracteritzat les fraccions sòlida i líquida com a possibles fertilitzants a utilitzar. Amb tota aquesta informació s’ha elaborat un informe de l’anàlisi de la situació de la gestió mediambiental a Catalunya, així com un informe sobre els primers resultats obtinguts del seguiment dels separadors. En breu hi haurà disponibles les fitxes tècniques que recolliran les característiques dels abeuradors estudiats.

Com a segona via d’actuació, de l’experiència en l’aplicació de fertilitzants al camp, Gòdia ha explicat que s’han implementat recomanacions d’adobatge en parcel·les agrícoles de la zona de l’Algerri-Balaguer amb l’entrega de més de 200 butlletins d’assessorament amb l’objectiu d’optimitzar la fertilització nitrogenada i millorar certs paràmetres químics dels sòls, com ara la reducció del contingut de fòsfor. S’ha utilitzat el programari informàtic FERTINEXT desenvolupat conjuntament pel Departament i la Fundació Mas Badia com a eina per elaborar recomanacions d’adobatge a les parcel·les cerealícoles. L’objectiu és fer-ne difusió per tal que qualsevol interessat en pugui fer ús.

 

També s’han entregat 71 mapes a nivell de parcel·la que avaluen la variabilitat de potencial productiu mitjançant la utilització d’imatges obtingudes amb drones, helicòpters i satèl·lits per tal d’ajudar l’agricultor en l’aplicació de nitrogen en cobertora. El subdirector general d’Agricultura ha explicat que es fa molta incidència en la utilització d’aplicadors de purins més eficients, amb conductímetres i mànegues, amb els quals es pot ajustar la dosi de nitrogen i reduir problemes de males olors, i el resultat és positiu, ja que cada cop se’n veuen més treballant per la zona d’estudi. D’altra banda, i aprofitant les enquestes i el contacte directe que es té amb els agricultors que participen en el projecte, s’està portant a terme la tasca d’interlocució entre agricultors que mai no han utilitzat purins i ramaders de porcí de la zona amb l’objectiu de valoritzar els purins com a fertilitzant agrícola.

Finalment, pel que fa a l’extracció de nitrats en els sòls amb excés de nutrients, Gòdia ha explicat que s’està treballant a escala experimental amb conreus captadors per tal d’avaluar la seva eficiència quant a la captació de nitrogen excedentari als sòls, així com el seu comportament com a cosubstrat per a plantes de biogàs. Properament s’exportarà aquesta experiència a escala real.

 

Amb sistemes agroforestals, s’han dissenyat dues experiències demostratives que inclouen línies de conreus arboris plantats per a fusta noble intercalades en camps de cereal. L’objectiu d’aquests conreus mixtos és que els arbres captin els nutrients que s’escapen més enllà de les arrels dels cereals. I amb filtres riparis, s’han dissenyat dues experiències amb espècies arbòries situades entre els conreus de cereals i cursos d’aigua. En aquest cas, l’objectiu és que els nutrients que no són aprofitats pel cereal siguin captats pels arbres, tot evitant que arribin a les aigües, a la vegada que s’incrementa la biodiversitat a la parcel·la i s’aprofiten els conreus arboris per a biomassa.

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.