Govern

Altres acords del Govern

query_builder   2 juny 2015 14:42

event_note Nota de premsa

Altres acords del Govern

Aprovats els primers títols propis en circ i teatre per donar resposta a les necessitats dels sectors
 
El Consell Executiu ha aprovat els decrets per crear dos nous títols propis: els primers cicles formatius en circ i teatre. Es tracta dels currículums dels cicles de grau mitjà d’Animació en circ i de grau superior de Tècniques en actuació teatral, que tenen com a objectiu cobrir les necessitats de qualificació professionals existents a Catalunya en aquests sectors, atès que el Govern de l'Estat no disposa de cap titulació en aquestes matèries.
 
Els alumnes que cursin el nou cicle d’Animació en circ rebran formació relacionada amb la realització d’activitats d’animació i aprendran a actuar en públic en números de circ no especialitzats o com a col·laboradors d’altres artistes de nivell superior, així com a incorporar-se al sistema de vida del circ. En el camp professional, els titulats podran treballar de forma autònoma o integrar-se en companyies de circ. El cicle té una durada de 2.000 hores, repartides en dos cursos acadèmics i en 10 mòduls: col·locació corporal; coneixement del cos; preparació física i entrenament; eines per a la creació; acrobàcia a terra; acrobàcia sobre aparells; parades de mans; aprofundiment en les tècniques de circ; projecte i representació; formació i orientació laboral; pràctiques en empreses; estudis o tallers, i llengua estrangera –anglès–.
 
El currículum del grau superior en Tècniques d’actuació teatral permerà que els titulats sàpiguen aplicar les tècniques d’interpretació, de moviment i vocals per actuar en viu o en mitjans audiovisuals, per realitzar tasques de dinamització basades en l’actuació i per preparar en tècniques d’expressió i comunicació. Podran desenvolupar la seva professió de forma autònoma o per a altri en actuacions en viu o audiovisuals, i també per a productores d’espectacles, empreses de serveis o entitats vinculades al sector. El cicle també té una durada de 2.000 hores en dos cursos acadèmics, que es distribueixen en 9 mòduls: tècniques d’interpretació; tècniques de moviment; tècniques de veu i cant; entrenament en activitats comunicatives; activitats de dinamització; pràctica escènica; formació i orientació laboral; projecte integrat, i pràctiques en empreses, estudis o tallers.
 
En els dos casos es demanarà als titulats que adquireixin capacitats transversals d’autonomia, innovació, organització del treball, responsabilitat, relació interpersonal, treball en equip i presa de decisions. La Generalitat ja ofereix títols propis formatius de Tècnic en Prevenció, extinció d’incendis i salvaments i en Xarxes, instal·lacions i estacions de tractament d’aigua.
 
Autoritzada l’ocupació urgent de béns i drets per a un projecte de connexió d’aigües residuals a Sant Celoni i Riells i Viabrea
 
El Consell Executiu ha acordat declarar l’ocupació urgent dels béns i drets per executar el projecte de connexió de les aigües residuals de la Batllòria i de Riells i Viabrea a l’estació depuradora de Riells i Viabrea (la Selva). Es dóna resposta així a la sol·licitud feta en aquest sentit pels ajuntaments de Sant Celoni i de Riells i Viabrea.
 
La petició dels ajuntaments es basa en la necessitat de fer obres de canalització per eliminar un abocament d’aigües residuals del nucli de la Batllòria i de part de Riells i Viabrea a la llera del riu Tordera sense suficient depuració. Els treballs permetran tractar aquestes aigües a l’estació depuradora de Riells i Viabrea i comportaran una millora ambiental a la zona ja que s’eliminarà l’abocament a la llera del riu.
 
El Govern entén que un retard en l’execució dels treballs suposaria incomplir els plans de sanejament previstos a la zona, així com la legislació en matèria de sanejament, motiu pel qual s’ha considerat necessari el procés d’expropiació dels terrenys afectats.
 
Ratificada la modificació dels estatuts del Consorci Badalona Sud per adscriure’l a l’Ajuntament de Badalona
 
El Consell Executiu ha ratificat la modificació dels estatuts del Consorci Badalona Sud aprovada pel ple d’aquest organisme el mes de desembre passat per adscriure’l a l’Ajuntament de Badalona i adequar-lo a les darreres modificacions legals. Es tracta d’un Consorci constituït per la Generalitat i l’Ajuntament de Badalona que té com a finalitat garantir la coordinació i l’execució del Pla d’Integració i transformació dels barris del sud de la ciutat (Sant Roc, Artigues, Remei i Congrés Eucarístic) per contribuir a millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
 
Aquest canvis s’introdueixen en compliment de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local que exigeix que els estatus de cada consorci han de determinar l’administració pública a què s’adscriuen i que han d’estar subjectes al règim pressupostari, comptable i de control d’aquesta administració. També estableix limitacions respecte al personal al servei dels consorcis, que han de procedir exclusivament d’una reassignació de llocs de treball de les administracions participants.
 
El Pla d’integració i transformació dels barris del sud de Badalona que gestiona el Consorci inclou, entre d’altres, diverses actuacions urbanístiques (incloses les relatives al parc d’habitatges), socials, laborals, culturals, educatives, sanitàries i de seguretat. També desenvolupa actuacions adreçades al desenvolupament econòmic.
 
Ratificada la dissolució del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat
 
El Consell Executiu ha ratificat l’acord per dissoldre el Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, del qual formaven part els departaments de la Presidència i de Territori i Sostenibilitat. Els béns i drets resultants d’aquesta liquidació se cediran a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.
 
Tot i que el Consorci tenia la Generalitat com a administració promotora, l’Agència de Desenvolupament del Berguedà ja actuava com a ens aglutinador de tota l’experiència acumulada pels diversos ens públics que han operat a la comarca. És per això que raons d’eficiència i eficàcia aconsellaven dissoldre els diferents consorcis.
 
L’octubre de 2013, el Consell General, l’òrgan superior de govern del Consorci, va acordar per unanimitat l’aprovació definitiva de la seva dissolució.
 
Aprovades noves tarifes del Servei Meteorològic de Catalunya
 
El Consell Executiu ha aprovat les tarifes que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha d’aplicar als serveis que presta a la Generalitat i al seu sector públic vinculat.
 
L’SMC té la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic del Govern i dels ens que en depenen i, per tant, està obligat a fer els encàrrecs que li formulen. Atès que aquests serveis no tenen naturalesa contractual, s’articulen a través d’encàrrecs que han d’especificar, com a mínim, l’abast de la prestació, la previsió dels costos i el sistema de finançament. Anualment el Govern aprova les tarifes de referència que s’han de satisfer a l’SMC i les condicions bàsiques d’execució d’aquestes activitats.
 
Reconegudes les Catifes de Corpus de la Garriga com a element festiu tradicional d’interès nacional i dos diners carolingis, com a bé cultural d’interès nacional
 
El Consell Executiu ha declarat les Catifes de Corpus de la Garriga com a element festiu tradicional d’interès nacional. Es tracta de l’element central i més destacat de la festa del Corpus de la Garriga, que es prepara el diumenge de Corpus pel pas de la processó. La festa atreu milers de visitants que admiren aquesta creació amateur realitzada per més de 7.000 voluntaris de totes les edats, un treball fet en equip que potencia la convivència entre els veïns. Destaquen l’alt nivell estètic i artístic i les tècniques de motllura amb què es realitzen les catifes, que en les darreres dècades han guanyat tot el protagonisme, convertint la població en una mostra d’art floral efímer.
 
La primera referència escrita del Corpus de la Garriga data de 1816, quan el bisbe Pau Sitjar, de visita pastoral, en va presidir la processó. Pel que fa a les catifes, La Hoja Diocesana Parroquia de San Esteban Protomártir de la Garriga esmenta que el 1940 se’n van fer 5 al carrer de Cardedeu, mentre que una altra versió, no contrastada documentalment, diu que el 1928 l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall en va fer una davant de casa seva, a la plaça de Santa Isabel. En qualsevol cas, des de 1940 s’han realitzat de forma continuada fins a l’actualitat. Anteriorment, estan documentades enramades als carrers, balcons engalanats, altars i flors i ginesta escampada per terra. La celebració del Corpus l’organitzen l’Ajuntament de la Garriga, la Parròquia de Sant Esteve i l’Associació Cultural Corpus la Garriga, constituïda el 2006 per representants de la parròquia, d’entitats, d’escoles i de carrers participants.
 
El Consell Executiu també ha declarat dos diners carolingis bé cultural d’interès nacional. Es tracta de dos diners de plata a nom de Carlemany (768-814) encunyats a Barcelona i Girona i que són les primeres monedes fabricades a Catalunya. Els dos diners marquen l’inici de la moneda al país i són testimonis de la sobirania carolíngia a la denominada Marca Hispànica. Es van fabricar molt pocs exemplars d’aquestes emissions. Se’n conserven poques peces i cap està en col·leccions públiques de Catalunya ni de l’Estat espanyol.
 
A l’anvers del diner de Barcelona es llegeix “CARLVS REX FR.” i al revers hi figura el monograma de Carolus i la llegenda “BARCIKONA”. Segons el Corpus d’A.M. Balaguer (Història de la moneda dels Comtats Catalans, Barcelona, 1999), només es coneixen 3 exemplars d’aquest diner: el que el Govern ha reconegut com a BCIN i dos més que estan en col·leccions privades, sense que es conegui la identitat del propietari. A finals del segle XIX, aquest exemplar pertanyia a la col·lecció Vidal-Quadras, que hauria estat venuda a França.
 
A l’anvers del diner de Girona hi ha una creu i es llegeix “CΛRLVS REX FR.”, mentre que al revers hi figura el monograma de Carolus i la llegenda “GERVNDA”. A banda de l’exemplar que reconeix el Govern, se’n coneixen un més a la Bibliothèque Nationale de França (París) i un altre al Museu de l’Hermitage (Sant Petersburg). El diner és similar al publicat al Corpus de Balaguer com a Tipus 3-3, procedent de l’antiga col·lecció Vidal-Quadras, però el dibuix presenta algunes diferències notables.
 
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined