El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha destacat avui  “l’extraordinària capacitat integradora de la identitat catalana”, que al llarg dels segles ha sabut aplegar persones d’orígens i ideologies molt diverses a l’entorn d’un “projecte de futur  col·lectiu”.

 

El conseller ha fet aquestes declaracions durant la presentació de l’obra Anàlisi històrica de la identitat catalana, en què un equip de reconeguts historiadors, dirigit per Flocel Sabaté, demostra que la consciència de nació catalana és viva i sostinguda des del segle XIV. L’obra també «desmunta», segons paraules del mateix Sabaté, «la tradició que explica la identitat catalana com una fundació específica en una data concreta, que ha estat preservada sobrevivint a les agressions exteriors”.

 

D’acord  amb els plantejaments que fa l’obra, el conseller ha rebutjat les interpretacions que atribueixen a la identitat catalana un caràcter exclusivament “de resistència” tot i la constant de l’estat espanyol que, amb intensitats diferents,  ha tingut la voluntat de “diluir-la al màxim”.

 

Per al conseller, el llibre ratifica que la identitat col·lectiva catalana “ té èxit perquè dóna sortida i esperança a un munt de persones  amb orígens i perspectives diferents, que acaben configurant una identitat adaptativa, és a dir que es capaç d’anar-se  adaptant a partir d’una base que existeix a les diferents situacions que es van produint”, ha explicat.

 

Com a mostra d’això, el conseller ha remarcat l’ampli consens que hi ha a la societat catalana al voltant del dret a decidir, que “connecta” amb molta gent  que hi veu la possibilitat de “tirar endavant un projecte col·lectiu”.

 

El llibre, que és fruit d’un projecte de recerca internacional promogut per l’Institut d’Estudis Catalans i l’European Science Foundation, ha estat traduït a l’anglès amb la col·laboració del Departament de la Presidència de la Generalitat. Amb una clara voluntat de projecció internacional, serà publicat per l’editorial Peter Lang – International Academic Publishers  i difós a tot el món.

 

L’acte de presentació s’ha celebrat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans  i ha comptat amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’IEC; Flocel Sabaté, membre de l’IEC i director del projecte, i Salvador Giner, sociòleg i membre de l’IEC.

 

Homs ha agraït als autors de l’estudi la feina “ben feta” des del punt de vista científic, un rigor que, segons el conseller de la Presidència, contrasta amb  “l’arbitrarietat de determinats sectors de la política i l’acadèmia espanyoles”. En aquest sentit, el conseller ha recordat que la Real Academia de la Lengua va modificar la definició del terme nacionalitat arran de la redacció de l’Estatut.  

 

L’anàlisi històrica de l’obra comprèn des de l’edat mitjana fins al segle XX, i posa especial atenció en l’evolució ideològica i cultural de cadascun dels tres períodes: el medieval, el modern i el contemporani. Els historiadors recalquen la continuïtat de la identitat catalana des del segle XII i l’ús del terme nació catalana des del segle XIV. Ressegueixen l’adaptació i les expressions d’aquesta identitat sota els canvis dels segles XVI-XVIII i analitzen l’adequació, represa i formulació de la identitat catalana dins de l’Espanya contemporània des del segle XIX fins a la fi del franquisme. El llibre dedica els últims capítols a tres eixos transversals que es consideren fonamentals per explicar aquesta identitat: la llengua, el dret i l’art.