El proper dimecres 10 de juny de 2015, a las 19 horas, el Centre Cultural Blanquerna (www.ccblanquerna.cat), centre cultural de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid, complirà deu anys d’existència a la seu actual del carrer Alcalá, 44.

 

Per a celebrar-ho reunirà en un acte a les institucions, entitats i noms del món de la cultura amb qui ha tingut una especial relació en el decurs d’aquests anys i que, d’una o altre manera, han participat en la programació cultural del CCBlanquerna i la Setmana de la Cultura Catalana a Madrid.

 

Presidiran l’acte el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell i el delegat del Govern a Madrid, Josep María Bosch.

 

Va ser el juny de 2005, deu anys enrere, quan van inaugurar el Centre Cultural Blanquerna en la seva actual ubicació, el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, juntament amb el delegat de la Generalitat a Madrid, Santiago de Torres i qui en aquella època erra l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón. Fou, alhora, l’estrena de la primera exposició, Lluis Carandell, periodista, que formava part de la sèrie Personatges destinada a mostrar la vida i l’obra de noms coneguts. Poc després tindria lloc la següent mostra amb Adolfo Marsillach: tan lluny tan a prop, ambdues de producció pròpia i comissariades pel periodista i escriptor Ignasi Riera.

 

Des de llavors l’activitat del CCBlanquerna ha anat creixent. Si bé en la primera seu del carrer Serrano nº 1 (creada el juny 1993 pel delegat Josep Gomis) s’organitzava una mitjana de 70 actes l’any, actualment supera els 200 en la seva programació cultural. A més, el centre compta amb unes Aules de Català  (inaugurades l’octubre de 1993) que superen els 300 alumnes, la majoria castellanoparlants, una llibreria (l’única especialitzada en temàtica catalana a Madrid) amb un fons de més de 15.000 títols (en diferents idiomes) i una Oficina de Turisme de Catalunya que ofereix diàriament informació al públic.  

 

El Centre Cultural Blanquerna s’ha convertit en l’espai de referència de la cultura catalana a Madrid. També participa a La Noche de los Libros, a La Semana de la Ciencia i tots els anys, en el decurs del mes d’abril i amb motiu de la celebració de Sant Jordi, organitza la Setmana de la Cultura Catalana en la qual hi participen diverses institucions madrilenyes.

 

 

L’origen del nom Blanquerna el trobem en el protagonista de l’obra “Llibre d’Evast e Blanquerna” que personalitza l’esperit inquiet, reflexiu i emprenedor dels homes cultes de l’època medieval. Fou escrit l’any 1283 per Ramon Llull, filòsof, poeta, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. Es considerat como un de los pares del català literari i dels primers en utilitzar una llengua neollatina per a expressar coneixements filosòfics i científics.

 

Aquests deu anys han estat testimoni d’un gran nombre de presentacions de llibres, exposicions, homenatges i debats d’actualitat amb la participació d’intel·lectuals, polítics, científics, catedràtics i, en general, un gran nombre de persones del món de les arts, de la literatura i del pensament.

 

D’entre molts altres noms, han participat: escriptors com ara Rosa Regàs, Almudena Grandes, Vicente Verdú, Carme Riera, Emilio Lledó, Anna Maria Moix, Marta Pessarrodona, Julia Navarro, Matilde Asensi, Eduardo Mendoza, Eduardo Mendicutti, Xavier Bru de Sala, Sebastià Alzamora, Antonio Gómez Rufo, Joan Francesc Mira; els poetes Joan Margarit, Angelina Gatell, Luís García Montero, Manuel Rico, Julieta Valero o Jordi Doce; historiadors i acadèmics como Angel Viñas, Mary Nash, Carlos Berzosa; el món de la música amb Toti Soler, Gerard Quintana o José Mercé; actors com Loles León o El Brujo en un homenatge a Pepe Rubianes; els cineastes Isabel Coixet i Ventura Pons; el filòleg Martí de Riquer; l’arquitecte i director d’obres de la Sagrada Família Jordi Bonet; el filòsof Rafael Argullol; els actors i directors teatrals Joan Ollé, Mario Gas, Vicky Peña, Montserrat Carulla, Juan Echanove; l’actriu i cantant Ana Belén interpretant La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda; el futbol amb Vicente del Bosque, o un Boris Izaguirre participant en un homenatge pòstum a l’escriptor Terenci Moix.

 

El llistat de noms seria massa extens, però tots han trobat al Centre Cultural Blanquerna un espai dinamitzador i lúdic. Forman part d’un mural de fotografies realitzat per a commemorar aquests deu anys de vida que se exhibirà el mes de juny.  Així mateix es projectaran en tres pantalles diferents imatges de les exposicions que han tingut lloc durant aquest període de temps, fragments de concerts i, a manera de petit homenatge a tots els col·laboradors, una selecció de signatures i dedicatòries que han realitzat durant la seva intervenció en alguns esdeveniments. 

 

 

Al CCBlanquerna s’ha presentat des de l’art català més innovador i el món del disseny amb noms de referència, fins a l’obra inèdita de les primeres fotògrafes de Catalunya, la figura d’un Pau Casals compromès amb la causa de la pau i la democràcia, o la mostra Gaudí Lab que va exhibir, per primera vegada a Madrid, obres originals, com ara el banc litúrgic de la Cripta de la Colònia Güell, el compàs de picapedrer i el llibre de condolences juntament amb el condol del Rei Alfonso XIII per la mort de l’arquitecte.

 

També s’han organitzat homenatges pòstums a figures com Josep Maria de Sagarra, Ernest Lluch, Francesc Pi i Margall, Maria Mercè Marçal, Terenci Moix, Pere Calders, Joan Oliver –Pere Quart-, Xavier Montsalvatge, Ovidi Montllor o Manuel Vázquez Montalbán i s’ha donat a conèixer el Josep Pla cronista parlamentari o la poesia de Joan Salvat-Papasseit, a més de preparar commemoracions oficials amb motiu de l’Any Rusiñol, Any Rodoreda, Any Maragall, Any Espriu. Any Gaudí o Any Vinyoli.

 

En l’àmbit de les exposicions es va habilitar el Recó del Fotògraf, l’aparador de la millor fotografia amb mostres com per exemple la Barcelona dels anys 60 en blanc i negre vista per Eugeni Forcano; Huellas, d’Humberto Rivas, testimoni de les petjades del temps transcorregut des de la Guerra Civil; Tíbet en el corazón, de Roser Vilallonga; o Nova Avantguarda. Fotografia catalana dels anys 50 i 60, amb imatges de reconeguts professionals com Francesc Català-Roca, Xavier Miserachs, Ramon Masats, Oriol Maspons, Toni Catany o Leopoldo Pomés.

 

També ha tingut molt bona acollida el fotoperiodisme de la Primavera Àrab, de Samuel Aranda, i la Mostra de Fotoperiodistes: Girona 2012, amb imatges quotidianes de noms actuals com ara Tino Soriano, Dani Duch, Pere Duran, Inma Sainz de Baranda, Llibert Teixidó o Robin Townsend entre d’altres. Una de les darreres exhibides en aquest espai va ser Els ulls dels pobres, que uneix el treball del fotoperiodista Joan Guerrero amb reflexions de Pere Casaldàliga, religiós missioner, defensor dels drets humans, que ha dedicat una gran part de la seva trajectòria als més necessitats al Brasil. 

 

Exposicions, llibres i música. Al CCBlanquerna s’han organitzat actuacions de titelles per als més petits (dissabtes pel matí) i esdeveniments musicals per a tots els gustos. Els concerts oscil·len entre la música clàssica de Toni García-Araque i l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) fins al pop del grup Manel o la cantant Silvia Pérez Cruz i una llarga llista d’actuacions a Blanquerna, així com un cicle de grups emergents en col·laboració amb el concurs SONA9. Tot això sense oblidar altres espectacles com la obra El superbarber de Sevilla, una adaptació per a tots els públics del Liceu de Barcelona produïda pel Tricicle, o el recital de poemes Vinyoli, la petita casa de mi mateix amb l’actriu Mercè Sampietro i música del compositor Eduard Iniesta. Finalment, en els darrers mesos s’han organitzat sessions d’un peculiar concurs: Poetry Slam, poesia i interpretació en la qual competeixen les millors figures del panorama actual.