El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquesta tarda, en una compareixença informativa per valorar la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 9N que avui s’ha conegut, que aquesta nova negativa contra el procés evidencia que “l’únic camí possible” per conèixer l’opinió del poble de Catalunya és “la convocatòria d'unes eleccions i reforçar el seu caràcter plebiscitari que no podem fer d’una altra manera”.

 

“A aquelles persones contràries, escèptiques o dubtoses, però de conviccions profundament democràtiques, els dic que ho hem intentat tot i que no tenim cap altre camí que el que estem fent, perquè l’alternativa seria no fer res, i això és el pitjor que podem fer”, ha defensat el cap de l’Executiu davant una sentència que declara inconstitucionals les actuacions de la Generalitat relacionades amb la preparació del 9N.

 

En aquest sentit, el president també ha dirigit un missatge als partits favorables al dret a decidir i els ha demanat “no desnaturalitzar aquestes eleccions” per tal de “no desaprofitar aquesta ocasió”, que ha subratllat que és l’única sortida per conèixer l’opinió del poble sobre el futur del país.

 

“Davant d'un repte tan nou i de tanta envergadura, cal tenir actituds que estiguin a l'alçada d’unes eleccions que jo no puc transformar directament en plebiscitàries, però que els partits sí que ho poden fer, si realment entenen que no hi ha cap altre camí que aquest”, ha reblat.

 

 

Durant la compareixença, el cap de l’Executiu ha recordat que el Govern de l’Estat “va fer tot el possible perquè no es pogués fer el 9N” i, fins i tot, es va pensar que no es faria, “amb aquella superioritat i aquell mirar sobre l’espatlla, una mica perdonavides”. Artur Mas ha subratllat que, malgrat la sentència, “el 9N es va fer, va tirar endavant i no es pot ni anul·lar ni esborrar” i “figura amb lletres d’or en la història democràtica d’aquest país”.

El president de la Generalitat també s’ha referit al comportament de l’Estat davant la celebració del procés participatiu i ha assenyalat que “no va pair que es fes” i “va reaccionar d’una manera completament exagerada i desproporcionada, convertint en querelles penals allò que en definitiva era una operació purament democràtica”.

A preguntes dels periodistes, el cap de l’Executiu ha afirmat que no creu que la sentència reforci la via de les querelles criminals que l’Estat “insisteix a perseguir”. I ha fet notar que, malgrat l’actitud de l’Estat i les querelles presentades contra ell i altres membres del Govern, “no he deixat de dialogar”, tot i que ha afegit que “fins ara el diàleg no ha portat cap solució”.

 

En aquest sentit, ha recordat la negativa de l’Estat al pacte fiscal, o el que va passar amb l’Estatut del 2006, així com els intents de les formacions polítiques i les institucions catalanes de dialogar, de pactar i de donar suport a les institucions espanyoles en els darrers 30 o 35 anys. “No hi ha possibilitat, ara per ara, de dialogar sobre això”, ha conclòs, i s’ha mostrat “bastant escèptic” respecte el fet que després de les pròximes eleccions espanyoles es pugui “obrir alguna escletxa”.

 

 

El cap del Govern ha destacat que el text emès pel TC no qüestiona com es va organitzar el 9 de novembre, sinó que el que diu és que “la Generalitat no pot preguntar sobre el futur polític de Catalunya” i que “la ciutadania no es pot expressar sobre aquest tipus de qüestions”.

 

Un dictamen que el president ha assegurat que demostra que “la Constitució espanyola s'ha convertit, 37 anys després de ser aprovada, en un cul-de-sac per les aspiracions d'una part molt important del poble de Catalunya”, no només dels que estan a favor d’un estat propi, sinó també dels que, simplement, volen “poder decidir lliurement, pacíficament i democràticament, el nostre futur com a nació”.

 

El fet que ni tan sols un govern democràtic pugui preguntar per conèixer i actuar en conseqüència sobre el futur polític del país indica que “tenim una democràcia de baixa intensitat”, ha assegurat el president.