El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, i del delegat territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Ramon Farré, ha presidit aquest matí la signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament, Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, la Corporació Alimentària Guissona (CAG) i Aigües del Segarra-Garrigues per a la promoció del regadiu, i de l’activitat agroramadera i agroindustrial a l’àmbit del sistema Segarra-Garrigues.

 

L’acte també ha comptat amb l’assistència de Jaume Alsina Calvet, president de la Corporació Alimentària Guissona; Ramon Alsina Cornellana, conseller delegat de Corporació Alimentària Guissona; Josep Grau, president d’Aigües del Segarra Garrigues; Joan Lluís Quer, president d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU; i Josep M. Jové, president de la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues.

 

El Departament està impulsant una sèrie d’acords, dels quals aquest és el cinquè, perquè a les noves zones de regadiu del Segarra-Garrigues s’aprofiti el fet de tenir aigua per introduir-hi produccions de més valor afegit. Aquests acords també pretenen contrastar la viabilitat d’aquestes noves produccions, acompanyar el canvi de pràctiques i assegurar-ne la comercialització final.

 

En el cas de la Corporació Alimentària Guissona el compromís se centra en 3 eixos d’actuació: promocionar el regadiu en la zona d’influència més propera; oferir un finançament especial als futurs regants, i adquirir tota la producció cerealista que li ofereixin.

 

La superfície a promocionar del projecte inclou unes 1.460 ha de reg de suport a una dotació de 3.500 m³/ha i any als termes municipals de Torrefeta i Florejacs, Els Plans de Sió i Guissona i, suposa una inversió total propera als 14,4 milions d’euros.

 

Les mesures que proposa la CAG consisteixen a oferir a través de Caixa Guissona crèdits en condicions avantatjoses per finançar la transformació al reg, assessorament tècnic i agrari per a la instal·lació dels regs interiors en parcel·la, garantir l’opció de la compra de la collita del cereal si el propietari hi està interessat i opcions de col·laboració en la gestió agrària amb els regants.

 

Es preveuen també al conveni les característiques tècniques del subministrament d’aigua de reg per a la CAG, com a subministrament per a ús agroindustrial, i el compromís econòmic de la CAG assumint el cost de les obres associades per obtenir aquest subministrament a través de la Xarxa de reg del Sistema Segarra-Garrigues. 

 

El conseller Pelegrí ha afirmat que “amb aquest conveni es fa realitat el potencial de desenvolupament rural i social del canal Segarra-Garrigues, ja que permetrà assegurar els subministraments d’aigua necessaris per a la producció agrària i també per la transformació d’aquestes produccions en els processos agroindustrials que es duen a terme per part de la Corporació Alimentària de Guissona”.

 

D’altra banda, el conseller també ha explicat que el fet que en el mateix territori on es produeixen els productes primaris es transformin afegint-los valor i que després es comercialitzin en forma de productes elaborats, “fa que una bona part del valor afegit als productes reverteixi directament en les comarques rurals beneficiades pel Canal Segarra-Garrigues afavorint la fixació de població i el reequilibri territorial”.

 

 

Fins a la data, hi ha quatre projectes sectorials en marxa, al davant dels quals hi ha “màquines de tren” ben escollides per la seva potència, solvència i tarannà win-win; són quatre màquines orientades a produccions interessants per a si mateixes i per al Segarra-Garrigues.

 

Motor 1: projecte de pomeres amb Fruits de Ponent d’Alcarràs com a motor. Aquest projecte ha de permetre a les explotacions de la zona (sectors 1 i 2 del Segarra-Garrigues) que ho decideixin fer la transformació cap a la producció de pomes, l’aprenentatge en el maneig de la plantació i la comercialització del producte. A Fruits de Ponent, li ha de permetre la complementació de la seva producció actual de préssecs i nectarines (que suposa una concentració d’activitat de juny a setembre) amb la producció de pomes, cosa que li permetrà millorar els seus resultats amb una ocupació més equilibrada del seu personal, una millor rendibilització de les instal·lacions i material i equip, i un increment de les vendes.

 

Motor 2: projecte de doble collita anual per a l’alimentació ramadera, amb la Cooperativa d’Ivars d’Urgell com a motor. Es tracta d’un projecte pioner amb una doble finalitat: des del punt de vista de l’alimentació animal, cercar mecanismes per millorar els sistemes de nutrició i abaratir alhora els costos energètics; des del punt de vista agronòmic, un millor rendiment de les terres de regadiu amb dos conreus per any natural, quan ara se n’aconseguien 3 cada 2 anys. Tot plegat amb l’assessorament i col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), per analitzar les millores en l’índex de conversió del pinso.

 

Motor 3: projecte de crear una plantació de 50 hectàrees de pistatxos a la finca Mas de Colom, a Tàrrega, de Borges Mediterranean Group. Borges Mediterranean Group, amb més de 25 anys d’experiència en el conreu d’aquest fruit sec en les seves plantacions de Badajoz i Granada, vol que el cultiu del pistatxo en aquesta finca sigui un referent a la zona i pugui contribuir a la transferència tecnològica del conreu per a tothom qui pugui estar interessat a plantar-ne. De fet, l’empresa es compromet a facilitar la comercialització del pistatxo a tots els productors de la zona.

 

Motor 4: projecte de potenciació de la vinya de regadiu a través del grup Codorniu, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Costers del Segre i el Grup Cellers de Valls del Riucorb. La vinya de secà és un conreu tradicional en determinats municipis afectats per la transformació en regadiu pel Sistema Segarra-Garrigues, i la posada en reg comporta un gran canvi en el conreu i en la millora de la qualitat i quantitat del raïm que se n’obtingui en un futur.

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.