-
L’atenció en salut mental i addiccions pot beneficiar-se d’un model basat en l’atenció a la cronicitat
Més de 200 professionals i directius de l’àmbit social i de la salut de tot el territori català han participat aquest matí a la Jornada d’Atenció Integrada en Salut Mental "Aprendre compartint experiències", que ha tingut lloc a Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages. La inauguració ha anat a càrrec del delegat del Govern a la Catalunya Central, Juli Gendrau, i de la gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central, Teresa Sabater, que han destacat i valorat la tasca dels professionals.
La Jornada s’ha iniciat amb l’exposició del "Model d’atenció integrada en salut mental", a càrrec de Carles Blay, responsable operatiu del Pla de prevenció i atenció a la cronicitat i director adjunt de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic, i de Pere Bonet, president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut i director de Salut Mental de la Fundació Althaia. En aquesta presentació s’ha posat de manifest que les persones amb problemes de salut mental i addiccions requereixen una atenció col·laborativa entre l’atenció primària de salut i els centres de salut mental. Un 33% de persones amb criteris de patologies cròniques de salut mental tenen a la vegada condicions de patologia física. Les condicions socials afecten l’evolució i el pronòstic dels pacients crònics i dels pacients crònics complexos de salut mental i addiccions.
Pere Bonet ha destacat que les avaluacions i valoracions de les persones ateses han de ser fetes amb una perspectiva integral i única de la persona, incorporant en l’avaluació els aspectes socials, laborals, residencials i relacionals. A la vegada, les valoracions integrals han de conduir a decisions i plans terapèutics compartits, aspecte clau en el seguiment i tractament dels pacients. Així mateix, els equips multidisciplinaris i de diferents nivells assistencials han de compartir la informació tenint en compte l’opinió i les necessitats de les persones ateses.
A la primera taula rodona moderada per Ester Sarquella, que és membre del comitè operatiu del PIAISS, s’han presentat diferents experiències territorials: la Taula de Salut Mental de l’Anoia, un espai per als diferents agents socials i sanitaris del territori que treballen en salut mental; l’atenció integral i integrada de persones amb discapacitat intel·lectual, que conceptualitza i concreta la cura de la salut de les persones residents al Centre Riudeperes, la residència i centre de dia de l’Associació Sant Tomàs (PARMO); l’experiència de l’Equip de Valoració d’Habitatge en salut mental a Osona (EVOHSMO), format per la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, el Consell Comarcal d’Osona i el Consorci Hospitalari de Vic, que treballa en xarxa per valorar les necessitats d’habitatge de les persones d’Osona i fer les propostes de recursos que necessiten. I, finalment, l’experiència del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) especialitzat en salut mental a Osona, una experiència de treball conjunt i coordinat entre els professionals de treball social dels serveis socials bàsics i els de salut mental.
La taula ha comptat amb la participació d’Aurora Garriga, directora de l’Equip d’Atenció Primària Igualada-2; de Montserrat Codinachs, directora del Centre Riudeperes de l’Associació Sant Tomàs PARMO; de Nel·la Gonzalo, coordinadora dels Serveis d’Atenció a la Llar de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona i de Núria Viñas, coordinadora de l’Àrea de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la Dependència del Consell Comarcal d’Osona.
La segona taula d’experiències ha estat moderada per Francesc Arrufat, director de Psiquiatria i Salut Mental del CHV. La primera ponència ha estat "Integrant l’atenció sanitària i social en salut mental: l’experiència al Berguedà", en la qual s’han presentat els recursos socials del Berguedà, el projecte Berguedà en Xarxa i un cas clínic que ha permès visualitzar el treball coordinat entre els serveis socials i sanitaris. A continuació ha estat el torn del Projecte Mosaic en el marc del Pla integral del Bages, un pla estratègic d’integració de l’atenció social i sanitària a llarg termini que intenta promoure la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i addiccions a l’àrea d’influència de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia. Tot seguit, s’ha exposat el Programa aProPA, per a la promoció de l’autonomia personal amb itineraris integrals i personalitzats, una proposta d’atenció integral a les persones amb problemes de salut mental a través de la integració dels recursos de dues entitats, la Fundació Althaia i el projecte Mosaic. En aquest nou model es revisa el paradigma del concepte de recuperació i l’atenció es caracteritza per estar centrada en la persona, per ser d’orientació comunitària, integral i de treball en processos. Finalment, s’ha presentat la ponència "Maneig de la persona en situació de crisi en un entorn comunitari", un protocol de treball conjunt entre SEM, Mossos d’Esquadra, serveis de salut mental i atenció primària per al maneig de situacions de crisi de persones amb malaltia mental en un entorn comunitari. Aquest protocol va sorgir de les necessitats que els mateixos professionals detectaven en el treball del dia a dia i del desig d’una millora contínua en l’atenció a les persones.
Les ponències d’aquesta segona taula han anat a càrrec d’Àngels Foz, coordinadora del CESAM i l’Hospital de Dia del Berguedà, i de la psiquiatra Montserrat Guitart; de Jacint Santaeulàlia, coordinador del Projecte Mosaic; de la psicòloga Gemma Prat; del psiquiatre Quintí Foguet i d’Anna Fonquerni, cap territorial a la Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran.
La Jornada ha finalitzat amb la taula de clausura en què han participat Cristina Molina, directora del Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut; Lluís Grande, subdirector general d’Anàlisi i Programació del departament de Benestar Social i Família, i Albert Ledesma, director del Pla interdepartamental d’atenció social i sanitària (PIASS) del Departament de Salut.
