El Govern ha aprovat avui el Pla d’equipaments culturals de Catalunya 2010-2020, que estableix els equipaments municipals necessaris per completar la xarxa d’equipaments culturals bàsics i garantir així l’accés de la ciutadania a la cultura.

 

El pla preveu que, per cobrir aquestes necessitats, Catalunya hauria de crear 395 equipaments culturals en els propers 10 anys, entre biblioteques, arxius, centres culturals polivalents, equipaments escenomusicals, espais d’art i museus.

 

El desplegament del Pla ha de permetre incrementar el nombre de municipis amb equipaments i serveis culturals, millorar les condicions dels equipaments existents i disminuir tant les ràtios de població per equipament com les distàncies per accedir als serveis culturals bàsics. El pla pren en consideració per primera vegada, amb una visió de conjunti des d’una mirada territorial, la totalitat d’equipaments culturals considerats essencials per a Catalunya.

 

El Pla dóna resposta a una llarga reivindicació plantejada des del món local, als objectius del Pla de Govern 2007-2010 i a la Resolució 70/VIII de 2007 del Parlament de Catalunya, en què s’insta el Govern a elaborar el Pla. Així mateix, el Pla respon a la voluntat del Govern d’articular un marc global de planificació que solucioni els dèficits detectats en matèria d’equipaments culturals i que permeti coordinar les accions en aquest àmbit entre Generalitat i administracions locals.

 

 

El Pla d’equipaments culturals té dues parts: una diagnosi de la situació actual dels equipaments culturals i una proposta de nou parc d’equipaments que ha de cobrir les mancances detectades. En la fase de diagnosi del Pla, s’ha fet un inventari dels equipaments culturals a partir d’un formulari electrònic que la Generalitat va trametre a tots els ajuntaments, facilitant-los també suport tècnic i metodològic. L’inventari comptabilitza un total de 3.554 equipaments culturals a Catalunya, que es distribueixen per tipologia de la manera següent:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquests equipaments presenten un alt nivell de diversitat quant a dimensió, dotacions, funcionalitats i estat de conservació. L’inventari posa de manifest que les poblacions de més de 50.000 habitants tenen pràcticament tota la tipologia d’equipaments i que, a mesura que disminueix la població, també es redueix el ventall de tipus d’equipaments disponibles.

 

També s’ha analitzat la conformació de la demanda potencial de serveis culturals dels catalans. En aquest sentit, es constata que el creixement demogràfic dels darrers anys comporta un increment de la demanda de serveis culturals, fet que es tradueix en la necessitat d’incrementar l’oferta d’equipaments culturals.

Tenint en compte la diagnosi, el Pla fa una proposta de millora del parc d’equipaments culturals, tot establint uns criteris d’intervenció, un procediment d’assignació d’equipaments i una proposta d’assignació per municipis.

 

Pel que fa als criteris generals d’intervenció, el Pla estableix sis tipus d’equipaments culturals bàsics: arxius, biblioteques, museus, equipaments escènics i musicals, equipaments d’arts visuals, i centres culturals polivalents. Així mateix, el Pla preveu tres tipus bàsics d’intervenció: nova construcció, ampliació o reforma d’equipaments insuficients i millora d’equipaments.

 

Amb relació al procediment d’assignació, les dotacions del Pla s’estableixen bàsicament amb un criteri demogràfic, tenint en compte les previsions de creixement de població per als propers anys. A més dels llindars demogràfics, també es tenen en compte factors de capitalitat comarcal i d’accessibilitat en zones aïllades o de baixa densitat demogràfica.

 

El Pla estableix que correspondrà als municipis, en aplicació de l’autonomia local i el principi de subsidiarietat, dotar-se dels equipaments definits com a bàsics, i que la Generalitat oferirà suport econòmic per fer-ho.

 

Tot i que s’adreça a equipaments públics, el Pla té en consideració, només a efectes d’inventari, els equipaments privats (per exemple, si un municipi té un teatre privat i no en té de públic, el Pla considera aquest municipi deficitari en aquesta infraestructura). Tanmateix, es preveu la possibilitat d’equiparar la condició dels equipaments d’entitats privades que tinguin acords de cooperació amb administracions públiques per a la prestació concertada de serveis. Aquesta fórmula és especialment indicada per a ateneus i equipaments similars d’entitats privades de caire associatiu.

 

L’assignació d’equipaments per municipis en funció de llindars demogràfics és la següent:^[2]

 

---

 

A partir dels criteris d’intervenció, el Pla estableix les necessitats d’equipaments culturals següents:

 

 

 

El Pla proposa un total de 103 actuacions. Atès que hi ha un nombre important de municipis que disposen d’equipaments de titularitat privada (normalment d’entitats associatives), el Pla preveu que s’hauran de considerar les actuacions en els municipis que no disposin d’equipament de titularitat pública en funció del fet que hi hagi equipament privat i del nivell de concertació que s’estableixi en cada municipi.

 

Espais d’art

El Pla defineix com a espai d’art els centres que acullen una programació estable orientada a les arts visuals. El Pla proposa dotar d’un equipament especialitzat complet els municipis de més de 50.000 habitants, i d’un equipament bàsic els situats entre 15.000 i 50.000 habitants. Per sota d’aquest llindar, es proposa un equipament mínim de sala d’exposicions polivalent, que pot estar allotjat en altres equipaments culturals o polivalents. En total, el Pla proposa 57 actuacions.

 

Centres culturals polivalents

L’assignació d’equipaments culturals polivalents als municipis de fins a 3.000 habitants es durà a terme mitjançant plans locals. No obstant això, el Pla proposa una intervenció selectiva (15 centres) a municipis de fins a 3.000 habitants situats en zones geogràfiques estratègiques que permeten evitar àrees d’aïllament. Aquests centres adquiririen el concepte de “CAP cultural”.

 

D’altra banda, el Pla també estableix la construcció de 29 CAP culturals en els municipis petits (3.000-5.000 habitants). Un nombre important d’aquests municipis tenen algun tipus de dotació tant de caràcter públic com, sobretot, privat. En tots els casos caldrà fer un estudi d’idoneïtat per comprovar quina és l’opció més interessant. Els centres culturals polivalents a municipis de més de 5.000 habitants s’assignaran en funció dels plans locals d’equipaments.

 

Arxius

Amb l’aplicació del Pla, serà la primera vegada que des del Govern s’actuï en l’àmbit dels arxius municipals. Aquesta intervenció està justificada perquè els serveis d’arxiu municipal són de creació obligatòria per als ajuntaments de municipis catalans de més de 10.000 habitants. Així doncs, el Pla es proposa actuar als 19 municipis on l’arxiu municipal és obligatori i no tenen aquest servei en les condicions requerides.

 

Museus

La taula d’experts que ha treballat el Pla en l’àmbit dels museus, integrada per la Junta de Museus de Catalunya, ha optat per no fer assignacions directes d’equipaments, sinó per dissenyar un horitzó global d’intervencions que cal dur a terme per millorar l’oferta museística del país. Així doncs, el Pla proposa actuar en els aspectes següents:

 

 

Biblioteques

En el cas de les biblioteques, el desplegament dels equipaments bibliotecaris disposa del marc específic del Mapa de Lectura Pública. Amb la darrera actualització, hi haurà un total de 255 actuacions. D’aquestes actuacions, 109 compten amb finançament dins el PUOSC 2008-2102, de manera que restaran encara pendents 154 actuacions per completar el Mapa.

 

 

El Pla preveu un instrument complementari per determinar la situació dels equipaments culturals als municipis: els plans locals d’equipaments. Els plans locals han de permetre als municipis planificar un escenari de la seva oferta d’equipaments culturals en el marc del seu desenvolupament cultural i d’acord amb el Pla.

 

Aquests plans permetran als municipis proposar dotacions que no els hagin estat assignades inicialment en el Pla (centres culturals polivalents i altres equipaments justificats per les especificitats locals) i incorporar-les al mapa d’equipaments del Pla. Així mateix, els plans locals permetran convalidar equipaments privats (ateneus) de vocació pública.

 

Els plans locals hauran de ser aprovats pel ple de l’ajuntament, prèvia validació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El Departament convocarà periòdicament subvencions adreçades als municipis per redactar aquests plans, i donarà suport als municipis durant el procés d’elaboració.

 

 

El Pla inclou també un pla d’actuació per als municipis de fins a 3.000 habitants, ja que el manteniment d’una oferta cultural estable en aquestes poblacions representa un esforç considerable per als municipis. L’inventari d’equipaments culturals de Catalunya posa en relleu que pràcticament el 80% d’aquests municipis disposen d’algun tipus d’equipament cultural i la tipologia d’equipament més estesa és la dels equipaments polivalents.

 

En conseqüència, el Pla es planteja donar suport als municipis de fins a 3.000 habitants amb la creació d’espais polivalents culturals comunitaris que puguin acollir activitats i programacions culturals, conjuntament amb altres activitats de caràcter social, cívic, informatiu o formatiu.

 

El Pla preveu la creació de plans específics per a la ciutat de Barcelona i per a la Vall d’Aran. En el cas de Barcelona, el Pla reconeix el factor de capitalitat espai que exerceix la ciutat, reconegut de forma explícita en termes jurídics en la seva Carta Municipal. Atenent aquesta especificitat, es preveu l’elaboració d’un pla específic d’equipaments culturals per a la ciutat de Barcelona en sintonia amb les directrius del Pla.

 

El Pla d’equipaments culturals de Catalunya també considera que la comarca de la Vall d’Aran, en tant que territori singular amb especificitat reconeguda a la norma legal bàsica de Catalunya, haurà de tenir un pla d’equipaments propi, que reconegui aquesta realitat específica, basada en gran mesura en una identitat cultural pròpia i diferenciada.

 

 

El 2010 es preveu iniciar les primeres accions de suport als municipis per al desplegament del Pla. Es faran tres convocatòries de subvencions: per a l’elaboració dels plans locals d’equipaments culturals, per a la redacció de projectes executius d’equipaments culturals i per a l’adquisició d’equipament audiovisual per a la projecció de continguts digitals en equipaments culturals.

 

Paral·lelament, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació farà un informe tècnic amb recomanacions per a la configuració d’equips de gestió i de recursos humans per a equipaments culturals i un altre informe que recollirà les instruccions tècniques i recomanacions per a instal·lacions, dotacions i equipaments tècnics per a equipaments culturals.

El període de vigència del Pla s’estableix entre els anys 2010 i 2020. Una primera estimació de la inversió necessària per dur a terme les propostes del Pla s’avalua en 1.217 milions d’euros. El Pla preveu que aquest finançament sigui paritari entre els municipis i la Generalitat.

 

Es preveuen també aportacions superiors al 50% en casos específics (municipis petits en zones de muntanya amb dotació atorgada per criteri de correcció territorial, projectes d’equipaments mancomunats, etc.). Cal recordar que el Pla parteix del reconeixement de l’autonomia dels municipis pel que fa a la iniciativa de construir els nous espais.

 

Els ajuts del Departament poden consistir en l’atorgament de subvencions a fons perdut o a facilitar l’accés a línies de crèdit específiques. Els municipis i ens locals podran formular peticions d’ajut econòmic destinats a la programació, construcció, ampliació o reforma d’equipaments culturals sempre que aquests s’adeqüin a les previsions i determinacions establertes en el Pla.

 

 

 

El Pla és el resultat d’un procés de treball que es va iniciar amb l’elaboració d’un inventari dels equipaments culturals de Catalunya i l’estudi sobre el consum cultural de la població catalana. També es van crear taules d’experts de cada àmbit de treball del Pla que van redactar un informe de situació. A partir d’aquests treballs, es van definir el model i els criteris d’assignació d’equipaments als municipis.