Informe sobre l'estat dels Serveis Socials a Catalunya

El Govern ha analitzat l'Informe sobre l'estat dels Serveis Socials a Catalunya, que constata la davallada de les aportacions de l'Estat a programes socials

Segons aquest document, l'assignació de l'Estat espanyol per a programes socials a Catalunya ha caigut un 88% des de 2011

query_builder   14 juliol 2015 15:20

event_note Nota de premsa

El Govern ha analitzat l'Informe sobre l'estat dels Serveis Socials a Catalunya, que constata la davallada de les aportacions de l'Estat a programes socials

Segons aquest document, l'assignació de l'Estat espanyol per a programes socials a Catalunya ha caigut un 88% des de 2011

  • Segons l’Informe, l’assignació de l’Estat espanyol per a programes socials a Catalunya cau un 88% des de 2011
  •  L’aportació estatal del mínim garantit del Programa d’atenció a la dependència ha patit una reducció del 22,19% des de 2012
  •  Des del 2008 l’Estat ha deixat de finançar 11 dels 16 programes socials que han de ser cofinançats per les dues administracions L’Informe, elaborat pel Consell General de Serveis Socials (CGSS),  fa una radiografia de la situació de l’atenció social al nostre país i n’analitza tant l’assistència de les necessitats de la població, com el finançament
 
El Govern ha analitzat avui l’Informe sobre l’estat dels Serveis Socials a Catalunya, elaborat pel Consell General de Serveis Socials (CGSS). El document fa una radiografia de la situació de l’atenció social al nostre país i n’analitza tant l’assistència de les necessitats de la població, com el finançament.
 
L’Informe constata una reducció del cofinançament de l’Administració general de l’Estat pel que fa a programes de l’àmbit dels serveis socials a Catalunya. Per fer-ne l’anàlisi, es distingeixen dos blocs: el programa dependència-mínim garantit i els programes socials. L’evolució de l’assignació per a programes socials a Catalunya per part de l’Estat espanyol, en el període 2011-2015, ha sofert una reducció del 88,22%.
 
Des del 2008 el Govern de l’Estat ha deixat de finançar 11 dels 16 programes socials que està establert que han de ser cofinançats per l’Administració general de l’Estat, i que són:
 
- Programa de prestacions bàsiques de serveis socials (Pla concertat)
- Intervenció social integral del poble gitano
- Pla d’acció per a persones grans (l’Estat va deixar de finançar-lo el 2008)
- Pla del voluntariat (l’Estat va deixar de finançar-lo el 2009)
- Suport a famílies en situacions especials (l’Estat va deixar de finançar-lo el 2009)
- Conciliació de la vida familiar i laboral (l’Estat va deixar de finançar-lo el 2009)
- Programes específics per a dones (l’Estat va deixar de finançar-los el 2011)
- Programa d’emancipació de joves (l’Estat va deixar de finançar-lo el 2011)
- Programa de prevenció dels maltractaments infantils (l’Estat va deixar de finançar-lo el 2012)
- Pla d’acció per a persones amb discapacitat (l’Estat va deixar de finançar-lo el 2012)
- Programa d’atenció a la dependència –nivell acordat– (l’Estat va deixar de finançar-lo el 2012)
- Fons d’acollida, integració i reforç educatiu per a immigrants (l’Estat va deixar de finançar-lo el 2012)
- Programa per a menors d’edat immigrants no acompanyats (l’Estat va deixar de finançar-lo el 2012)
- Programa d’assistència integral a dones i menors d’edat víctimes de violència de gènere
- Pla nacional de drogues i gestió de pensions no contributives
-l Pla de lluita contra la pobresa infantil, creat el 2014, es reconverteix el 2015  programa de suport a la família i la infància
 
En relació amb el mínim garantit del Programa d’atenció a la dependència s’ha produït una reducció del 22,19% des de 2012, i es preveu, a més, que l’import final del 2015 sigui encara inferior a l’inicialment previst.
 
Per contra, el pressupost inicial que el Departament de Benestar Social i Família destina enguany a programes de serveis socials és de 1.845,97 milions d’euros, un 2% superior al pressupost inicial de 2014. Concretament, 1.414,75 milions d’euros corresponen al programa de promoció de l’autonomia personal, 205,65 milions d’euros, al d’atenció a la infància i l’adolescència, 196,81 milions d’euros, al d’inclusió social i lluita contra la pobresa, 18,71 milions d’euros, al de suport a la família,  i 10,04 milions d’euros, al d’atenció a les persones amb discapacitat.
 
Per la seva banda, la despesa que els ens locals titulars d’àrees bàsiques de serveis socials van destinar als serveis socials bàsics va tenir un increment en el període 2010-2013 entorn a un 23,86%, i passa dels 323,47 milions d’euros el 2010 als 400,67 milions d’euros el 2013. D’acord amb el que preveu la Llei de serveis socials, la Generalitat de Catalunya aporta el 66% del cost dels equips dels serveis socials bàsics, dels programes i projectes i dels serveis d’ajuda a domicili.
 
A banda del finançament, l’Informe també defineix tres categories: situacions de necessitat per manca d’autonomia; situacions de necessitat relacional, i situacions de necessitat material i instrumental; i n’analitza la situació de context i l’acció del Sistema Català de Serveis Socials.
 
 
 
 
Situacions de necessitat per manca d’autonomia
 
Aquest eix inclou aquelles necessitats vinculades amb l’estat permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i vinculades a la manca d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’altres persones o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària.
 
En aquesta categoria, l’acció del sistema català de serveis socials es concreta, entre d’altres, en:
 
-       Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Amb dades a 31 de març de 2015, s’han rebut 509.422 sol·licituds inicials de valoració i 182.982 de revisió.
 
-       El nombre de places de centres de dia i de residència per a gent gran s'ha incrementat de manera sostinguda els darrers anys. L’any 2013, de les 63.089 places de residència el 55,4% tenien finançament públic i de les 17.543 places de centre de dia el tenien el 50,4%. Si es comptabilitzen també les prestacions econòmiques vinculades a serveis (PEVS) aquests percentatges se situen en un 71,6% per a les residències i en un 51,6% per als centres de dia.
 
-       Servei d’ajuda a domicili per a situacions de dependència. El nombre de persones ateses ha augmentat significativament els darrers anys. L’any 2013 es van atendre un total de 27.096 persones.
 
-       El Servei d’atenció precoç, l’any 2014, va atendre 37.956 infants i les seves famílies.
 
-       L’any 2013, 15.959 persones amb discapacitat van ser ateses en centres de dia, centres ocupacionals i residencials amb finançament públic.
 
-       Els serveis de tutela assumeixen la protecció de les persones majors d’edat a les quals els manca capacitat d’obrar i queden desemparades, a Catalunya la tutela és assumida per persones jurídiques o entitats sense ànim de lucre. Les entitats tutelars acreditades de Catalunya l’any 2014 són 70 i el nombre de persones tutelades, 6.089. 
 
Situacions de necessitat en l’àmbit relacional
 
La categoria situacions de necessitat en l’àmbit relacional inclou totes les situacions de necessitat en les quals el dèficit en les relacions socials, la manca de relacions o l’existència d’unes relacions disfuncionals creen vulnerabilitat o risc a les persones.
 
Els diversos dispositius s’estructuren principalment a l’entorn de dues xarxes: la protecció de la infància i l’adolescència i l’atenció i recuperació de les dones en situació de violència masclista. L’acció dels serveis socials es concreta, entre d’altres, en els serveis següents:
 
-       Servei d’ajuda a domicili per a situacions de risc social. L’any 2013 van rebre aquesta prestació 35.331 persones.
 
-       Servei d’Infància Respon. És un servei públic d’atenció telefònica permanent per a la prevenció i detecció dels maltractaments infantils. L’any 2014 aquest servei va atendre 12.976 trucades.
 
-       Línia d’atenció permanent a dones en situació de violència masclista. L’any passat va atendre 9.227 trucades.
 
-       Serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD). L’any 2015 es van signar 100 contractes programa amb consells comarcals i municipis majors de 20.000 habitants per a la implementació dels SIAD.
 
-       Servei de Punt de Trobada. Aquest servei està destinat a donar compliment al règim de visites dels infants amb els seus familiars, establert mitjançant resolució judicial o ordre administrativa. L’any 2014 es va donar servei a 1.263 famílies i 1.740 infants.
 
-       Serveis d’intervenció especialitzada. Es tracta d’un recurs adreçat a l’atenció integral a dones que pateixen o han patit violència masclista. L’any passat es van atendre 3.407 dones i 867 filles i fills.
 
-       Atenció residencial. Els recursos residencials per a dones en situació de violència masclista s’han incrementat en el període 2008-2014. L’any 2013, 240 dones van ser ateses en recursos residencials.
 
-       Servei especialitzat d’atenció a la infància. L’any 2014, els 52 Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) van atendre 13.149 infants i adolescents.
 
-       Acolliment d’infants i adolescents. Els infants i adolescents atesos a 31 de desembre de 2014 amb mesura protectora van ser 6.985, dels quals 3.808 infants i adolescents en acolliment familiar, 2.685 en acolliment institucional i 492 amb expedient assistencial. La mesura protectora més freqüent és l’acolliment familiar, que el 2014 representava el 54,6% del total dels menors d’edat amb mesura, davant el 38,4% que estava en acolliment institucional i el 7,1% d’infants i adolescents amb mesura de protecció i expedient assistencial.
 
 
 
Situacions de necessitat material i instrumental
 
La categoria situacions de necessitat material i instrumental fixa l’atenció en la subsistència i es defineix com aquella que engloba tant la subsistència mateixa com les capacitats de les persones per obtenir-la de manera autònoma, enteses des d’una perspectiva social.
 
En aquest cas, l’Informe estableix tres subcategories: manca o dèficit de recursos materials, dificultats per a la inserció sociolaboral i dificultats per a la inserció socioeducativa.
 
En aquest àmbit, cal fer especial esment a les prestacions econòmiques, entre les quals destaquen:
 
-       68.559 persones beneficiàries el 2014 de la Renda Mínima d’Inserció.
 
-       24.787 persones beneficiàries el 2014 d’una pensió no contributiva per jubilació i 32.321 persones beneficiàries d’una pensió no contributiva per invalidesa.
 
-       41.480 persones beneficiàries el 2014 d’una prestació complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva. D’aquestes prestacions complementàries, aproximadament un 45% corresponen a pensions no contributives de jubilació i un 56% a pensions no contributives d’invalidesa.
 
-       21.654 persones vídues que el 2014 van ser beneficiàries d’una prestació per a les persones que no poden atendre amb els seus ingressos les despeses pròpies del manteniment de la llar habitual.
 
-       Prestacions econòmiques d’urgència. L’import total de prestacions d’urgència social atorgades l’any 2013 per part dels ens locals titulars d’àrees bàsiques de serveis socials, amb cofinançament del Departament de Benestar Social i Família, va ascendir a prop dels 26 milions d’euros i es van atendre un total de 277.720 persones.
 
En l’àmbit de les necessitats materials i instrumentals s’han desenvolupat, entre d’altres, els següents dispositius i actuacions per a la inserció social de determinats col·lectius:
 
-       Servei d’intervenció socioeducativa per a infants i adolescents. Són serveis diürns que realitzen una tasca preventiva fora de l’horari escolar. L’oferta total de places de centres oberts era, l’any 2014, de 8.472.
 
-       Inserció social adreçada a persones amb discapacitat. L’any 2013 es van atendre un total de 8.418 persones amb discapacitat intel·lectual i física mitjançant el Servei de Teràpia Ocupacional i el Servei Ocupacional d’Inserció.
 
-       Inserció social adreçada a persones en risc d’exclusió social. El 2014 el sistema disposava de 221 places de centre de dia, 234 places de llar amb suport i 1.153 places en comunitats terapèutiques, adreçades a les persones drogodependents, i de 87 places de llar residència i de llar amb suport professional per atendre les persones afectades pel VIH/SIDA l’any 2014.
 
En l’àmbit de les necessitats materials i instrumentals s’han desenvolupat, entre d’altres, els següents dispositius i actuacions per a l’atenció a les urgències socials:
 
-       La xarxa d’acolliment residencial d’urgència, que inclou la residència temporal per a persones adultes en situació d’exclusió social i l’acolliment residencial d’urgència. L’any 2013 es van atendre en total 10.842 persones. 
 
-       El servei de menjador social, que està destinat a cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació d’aquelles persones i famílies amb dificultats econòmiques greus. L’any 2013 hi va haver 30.667 persones usuàries.
 
-       L’any 2015, mitjançant la Llei 3/2015, de l'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, es crea la prestació del servei de distribució d’aliments, com una prestació garantida de servei bàsic, de caràcter temporal, per atendre necessitats d’alimentació de persones i famílies en situació d’urgència social i que necessiten ajuda per a la seva subsistència. En aquest mateix àmbit de la distribució d’aliments, l’any 2012 es creà la Taula de Distribució Solidària d’Aliments, en la qual hi participen 5 departaments de la Generalitat, a més de les entitats socials més representatives de les que es dediquen a la distribució d’aliments a persones i famílies en situació de necessitat, representants de les empreses productores i distribuïdores d’aliments i entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya).
 
-       L’any 2014 es constitueix la Taula sobre la pobresa energètica, òrgan de concertació social i d’assessorament, amb l’objectiu principal de protegir les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. El Departament de Benestar Social i Família forma part de la Taula sobre la Pobresa Energètica, liderada pel Departament d’Empresa i Ocupació.
 
L’elaboració d’aquest Informe és una de les funcions principals del CGSS, que l’ha remès al Govern per tal que en doni compte al Parlament. Com a òrgan superior de participació, el Consell està format per representants de l'Administració de la Generalitat, de les organitzacions associatives, dels ens locals, dels col·legis professionals, de les organitzacions empresarials i sindicals, de les entitats representatives dels interessos de les persones usuàries, dels interessos dels ciutadans i ciutadanes, de les dones i de les entitats d'iniciativa social.
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined