• El Departament de Cultura dóna a conèixer l’anàlisi de l’enquesta més àmplia sobre la situació de la llengua dels darrers 10 anys a Catalunya
• L’estudi s’ha dut a terme a Andorra, la Franja i les Balears i es treballa per estendre’l a l’Alguer, el País Valencià i la Catalunya del Nord
• Prop de 250 experts dels territoris de parla catalana han participat a la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana
• Mascarell: “Celebro que després de 4 anys d’impossibilitat de parlar amb les autoritats de Balears i del País Valencià tornem a tenir un diàleg fructífer i positiu a favor de la llengua catalana”

El català manté el poder d’atracció, però ha de superar les conseqüències de l’important creixement demogràfic dels primers anys del segle XXI. El manteniment del poder d’atracció del català es dedueix del fet que el català obté més representació com a llengua d’identificació (36,6 %) que com a llengua inicial (31,3 %). L’onada migratòria  dels darrers anys ha comportat, entre la població major de 15 anys, un decreixement d’1,2 punts en l’habilitat de parlar i 2,2 punts en la d’entendre el català en el període 2003-2013.

 

Aquestes són algunes de les dades que s’han destacat en la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, organitzada pel Departament de Cultura, que avui aplega prop de 250 experts sobre la llengua catalana a l’Ateneu Barcelonès. La Jornada té com a objectius presentar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística, i informar sobre l’estat i els primers resultats de les enquestes d’usos lingüístics als territoris de parla catalana.

 

Han participat en la Jornada el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; la directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra, Montserrat Planelles, i la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Maria Fuxà. També hi han assistit experts de la Franja, el País Valencià, la Catalunya del Nord i l’Alguer.

 

El conseller de Cultura ha destacat que “aquesta jornada es fa en un moment d’esperança perquè els nostres pobles han decidit donar veu als qui defensen la llengua que compartim”. “Celebro que, després de 4 anys d’impossibilitat de parlar amb les autoritats de Balears i del País Valencià, tornem a tenir un diàleg fructífer i positiu a favor de la llengua catalana. Tot i la negativitat política i els canvis demogràfics i tecnològics dels últims temps, avui podem dir que la llengua catalana té prou força interna per haver-se imposat”, ha afirmat Mascarell.

 

El conseller de Cultura ha afegit que “la política del Govern de Catalunya passa per fer del català llengua d’Estat, d’Europa, de tot el domini lingüístic i de societat, en plenitud”.

 

Durant la Jornada s’han presentat els factors clau de l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP), a càrrec d’experts de diverses universitats catalanes i de la Direcció General de Política Lingüística, que n’ha coordinat els treballs. L’EULP és una enquesta amb una mostra teòrica de 7.500 persones i un marge d’error de 1,16%, fet que la converteix en l’instrument més important de què es disposa avui per conèixer la situació de les llengües a Catalunya.

 

A la II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana (Calaceit, 21 de setembre de 2013), la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura va proposar a representants dels diversos territoris de parla catalana l’extensió de l’EULP al conjunt del domini lingüístic. La proposta va ser ben acollida i en aquest moment es comença a disposar de resultats.

 

El Govern d’Andorra ha portat a terme l’enquesta Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra i ja disposa dels primers resultats: en aquest territori, el català se situa en un escenari més favorable que en anys anteriors per una combinació de factors: principalment, els canvis en la composició sociodemogràfica i l’escolarització en català dels fills de persones immigrants no catalanoparlants. També destaca un augment de l’ús del català en l’àmbit familiar i en les comunicacions entre membres de la família.  Així mateix, els usos lingüístics en l’entorn laboral mostren també un canvi significatiu respecte dels resultats obtinguts en aquest mateix apartat en l’estudi del 2009.

 

Pel que fa a la Franja, l’estudi ha estat impulsat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Quant als resultats, la major part de la població de la Franja entén el català (94,1%) i el sap parlar (80,2%). A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, pel fet que només declara que la sap escriure la meitat dels que saben parlar-la (el 41,2% de la població total). L’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% de 2014. Un altre fet destacat és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma: es detecta una reducció de denominacions locals.

 

Quant a les Balears, segons els primers resultats de l'enquesta feta en col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears, s’observa que continuen incrementant-se els valors positius dels coneixements de català (capacitat de parlar-lo, 80,5%; capacitat d'escriure'l, 60%).Alhora, però, disminueixen els valors relatius als usos en gairebé tots els àmbits. Aquesta tendència es percep si comparem els valors obtinguts en l'enquesta del 2014 amb la que es va fer, seguint una metodologia semblant, el 2003-2004. És plausible atribuir alguns dels efectes als canvis en la composició sociodemogràfica. Així en el conjunt de la població adulta de 15 anys i més, el 60% ha nascut a territoris de parla catalana, el 18% a la resta de l’estat i el 22% a l’estranger. També es pot observar que hi ha un lleuger increment de les persones que consideren que la seva llengua d'identificació és el català amb relació als que diuen haver-la tinguda com a llengua inicial. El 80,9 % dels entrevistats estan d’acord que la llengua de les Illes Balears, del País Valencià, d’Andorra i de Catalunya és la mateixa, mentre que el 12,4% hi estan en desacord.

 

A l’Alguer, està finalitzant el treball de camp que s’ha portat a terme en col·laboració amb la Sindicatura. A la Catalunya del Nord, s’ha fet la definició del projecte de treball de camp que començarà ben aviat. Pel que fa al País Valencià la directora general de Política Lingüística mantindrà converses amb el nou director general de Política Lingüística en les properes setmanes.