El Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot i la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, han lliurat aquesta tarda els certificats d’Acords Voluntaris a les últimes 46 organitzacions que s’han adherit a aquest programa de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), que promou el Departament de Territori i Sostenibilitat. Els Acords Voluntaris són un segell de qualitat que poden obtenir empreses, organitzacions i institucions de Catalunya que acreditin un compromís ferm per a la reducció d’aquests gasos, responsables del canvi climàtic. A través d’aquest programa, les organitzacions es comprometen voluntàriament a elaborar cada any un inventari d’emissions i a plantejar i implantar mesures per reduir-les.

 

El programa va néixer a mitjans del 2010 amb l’objectiu que les organitzacions a Catalunya disposessin d’un marc on poder mostrar el seu compromís amb la reducció d’emissions de GEH. En cinc anys s’hi han adherit 131 organitzacions, la majoria de les quals han optat per accions encaminades a la reducció del consum energètic, amb la reducció de costos associada.

 

 

La tipologia de les organitzacions adherides és molt variada. L’empresa privada és la més representada, amb un 69%. Les organitzacions sense ànim de lucre conformen l’11%, i la resta correspon a l’àmbit del sector públic. 

 

Des d’un punt de vista sectorial, del total d’organitzacions, la posició més destacada l’ocupen les consultories i enginyeries, especialment les dedicades a temes ambientals, juntament amb la indústria. Ocupen una posició destacada l’alimentària, la metal·lúrgica i la paperera. Altres sectors compromesos amb els Acords Voluntaris són l’administració pública, les organitzacions sense ànim de lucre i el transport.

 

 

 

 

El programa es duu a terme en tres passos: adhesió, avaluació i actuació. La majoria de les mesures posades en marxa per les organitzacions tenen com a rerefons la reducció de consums energètics, eix focal del Programa d’Acords Voluntaris, si bé la manera d’aconseguir aquest objectiu és diferent.

 

D’acord amb les dades de tancament del manteniment en el Programa l’any 2014, les organitzacions han posat en marxa prop de 200 actuacions. D’aquestes, un 8% estan relacionades amb el combustible, com ara la introducció d’energies renovables, l’eficiència, o el monitoratge. Un 22% tenen el seu eix en la mobilitat, amb mesures com el canvi de flotes, la conducció eficient, o el transport públic, i el volum més important és el relacionat amb l’optimització del consum elèctric, amb un 49%. Aquestes actuacions tenen a veure amb la il·luminació més eficient, la climatització, el monitoratge, o la regulació automàtica. També és important destacar que les organitzacions duen a terme actuacions de sensibilització tant entre els seus treballadors com per als clients, les quals representen un 17% del total.

 

 

 

La suma de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle dels inventaris que han reportat les organitzacions l’any 2013 va representar l’1% de les emissions totals de Catalunya. Analitzant les dades del 2013 respecte les reportades al 2012 s’observa com s’ha assolit pel conjunt d’organitzacions una reducció de les emissions del 2%, xifra que representa una reducció de 7.500 tCO₂ eq. D’acord amb aquestes mateixes dades reportades per les organitzacions, s’ha observat com en moltes d’elles hi ha hagut un increment de l’activitat respecte el 2012, que ha fet augmentar les seves emissions absolutes, si bé els indicadors relatius mostren en tots els casos un tendència a la baixa. La reducció d’emissions assolida té el seu origen fonamentalment en el menor ús de combustibles fòssils i l’optimització en el consum elèctric.

 

En termes globals, ens trobem, per tant, en un període on la situació de partida, l’any 2012, presentava unes emissions que s’havien rebaixat de manera substancial respecte el 2011 (un 7%), i la situació final al 2013 mostra importants increments de productivitat. No obstant aquests circumstàncies, el balanç del programa detalla una reducció neta, alhora que es mostra compatible amb una recuperació de l’activitat econòmica.