• La creació d’aquest Registre s’emmarca en el desplegament reglamentari de la llei de transparència, aprovada pel Parlament de Catalunya el desembre de 2014
  • S’hi hauran d’inscriure les persones i organitzacions que treballen per compte propi i participen en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques en defensa d’interessos de terceres persones o d’organitzacions
  • El Registre de grups d’interès esdevé, doncs, un mecanisme més de participació ciutadana amb major grau de transparència i entrarà en vigor el proper 1 d’octubre

 

El Consell Executiu ha aprovat el Decret de creació del Registre de grups d’interès, un registre en el qual s’hauran d’inscriure les persones i les organitzacions que treballen per compte propi i participen en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic en defensa d’interessos de terceres persones o d’organitzacions.
 
La creació d’aquest Registre, un mecanisme clau per garantir la transparència en la presa de decisions dels poders públics, és una iniciativa pionera a tot l’Estat i s’emmarca en el desplegament reglamentari de la llei de transparència que va aprovar el Parlament de Catalunya el mes de desembre passat.
 
Un dels objectius principals que persegueix la creació d’aquest Registre és el d’esdevenir un mecanisme més de participació ciutadana i, alhora, una eina que aporti a l’activitat de l’Administració pública un major grau de transparència. És per això que, a més a més, el Decret preveu que també s’hi hagin d’inscriure xarxes i altres formes d’activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica, com per exemple una entitat sense ànim de lucre, puguin constituir de facto una font d’influència organitzada perquè porten a terme activitats incloses en l’àmbit d’aplicació del Registre.
 
Les activitats subjectes a registre que preveu el Decret són aquelles realitzades amb voluntat d’influir directament o indirectament en els processos d’elaboració o aplicació de polítiques públiques i la presa de decisions amb independència del canal o mitjà utilitzat. S’inclouen, a més a més,  els contactes amb els servidors públics i la participació voluntària en consultes oficials sobre propostes legislatives, normatives, actes jurídics o altres consultes.
 
Tanmateix, el Registre inclou les activitats desenvolupades davant l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic integrat per: els departaments de la Generalitat; els organismes autònoms, entitats de dret públic, societats mercantils, consorcis, fundacions del sector públic de la Generalitat, així com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, l’Agència Tributària, l’Autoritat Catalana de la Competència, el Consell de Treball Econòmic i Social o la Comissió Jurídica Assessora. Aquest no inclourà doncs, les activitats subjectes a registre que es desenvolupin en el sí del Parlament, les universitats públiques de Catalunya, la Sindicatura de Comptes, la Sindicatura de Greuges i l’Oficina Antifrau.
 
El Registre, que entrarà en funcionament el proper 1 d’octubre, serà de caràcter públic, llevat de les dades de caràcter   personal. També serà gratuït i accessible a través del Portal de la Transparència i electrònic, com a únic canal habilitat de consulta, tramitació i gestió.
 
A més a més, aquesta nova eina de transparència inclourà informació sobre el control i la fiscalització realitzada a través de: actuacions de verificació, denúncies, alertes, sancions imposades. Per tot això, s’elaboraran informes anuals i estadístiques semestrals de l’activitat registral.
 
El Registre de grups d’interès estarà adscrit al Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques.
 
 
Relació ordenada per categories dels grups d’interès
 
El Decret de creació del Registre també classifica els grups d’interès per categories i en determina les següents:
 
·         Sector serveis de consultoria i assessorament
 
Subcategories: Consultories professionals,  Despatxos col·lectius, Despatxos individuals.
 
·         Sector empresarial i de base associativa
 
Subcategories: Empreses i grups d’empreses, Corporacions de dret públic, Associacions professionals, empresarials i sindicals i altres organitzacions: entitats organitzadores d’actes i mitjans de comunicació vinculats a empreses amb finalitats d’investigació.
 
·         Organitzacions no governamentals
 
Subcategories: Fundacions i associacions, i Plataformes, xarxes, coalicions ad hoc, estructures temporals i altres formes organitzades d’activitat col·lectiva sense ànim de lucre.
 
·         Sector científic i d’investigació
 
Subcategories: grups de reflexió i institucions acadèmiques o d’investigació general, grups de reflexió i institucions vinculades a partits polítics i organitzacions empresarials i sindicals.
 
·         Oficines, xarxes i entitats que representen esglésies i comunitats religioses
 
Un codi de conducta comú
 
El Decret també preveu les regles ètiques de conducta que els grups d’interès hauran d’acceptar en fer efectiu el seu registre. D’entre les regles que preveu el codi de conducta comú, en destaquen, per exemple, l’obligació d’informar a aquells servidors públics amb els quals es relacionen que estan actuant com a grups d’interès i que estan inscrits al Registre; no posar els servidors públics en situacions que puguin generar conflictes d’interès; no fer un ús abusiu de la inscripció registral per donar-se publicitat; acceptar que la informació proporcionada es faci pública;  no difondre informació de caràcter confidencial que coneguin en el desenvolupament de la seva activitat; i garantir la precisió i actualització de la informació que s’inscriu al Registre, entre d’altres.
 
Tot i així, el Decret preveu que els grups, de forma voluntària,  poden sotmetre’s a compromisos més rigorosos de conducta afegits als del codi comú.