El Govern ha aprovat els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya l’any 2016 amb l’objectiu de recuperar-los, divulgar-los i projectar-los internacionalment. La proposta l’ha elaborat la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat que impulsa i coordina la política commemorativa del Govern, i que està presidit pel president de la Generalitat.

 

L’any 2016 la Generalitat de Catalunya aprovarà els esdeveniments i les personalitats següents:

 

·         Ramon Casas i Carbó (1866–1932), 150 anys del naixement de. Pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels promotors del modernisme català. Juntament amb Santiago Rusiñol, va ser l'impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX i el millor pintor de la primera generació modernista. Entre la seva obra destaca la galeria de retrats al carbó de personalitats del món de la cultura i la política.

 

·         Enric Granados i Campiña (1867–1916), 100 anys de la seva mort. Compositor i pianista, conegut per la seva obra pianística, especialment la suite Goyescas (1911), va crear l'Acadèmia de Piano de Barcelona. L’expressivitat lírica de Granados al teclat i la inspiració estètica de les seves obres han recorregut tots els auditoris d'Europa, de la mà d'artistes de renom que van néixer del seu mestratge, entre ells Frank Marshall i Alícia de Larrocha.  El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música de Barcelona.

 

·         Caterina Albert i Paradís, Víctor Català (1869–1966), 50 anys de la seva mort. Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta, amb la seva obra inicia la tradició literària catalana escrita per dones, tot i que, com altres escriptores de l'època, es veu forçada a amagar la seva identitat sota el pseudònim de Víctor Català.  Amb la seva narrativa breu i les novel·les, va marcar decisivament l'evolució de la literatura catalana del segle XX. En la seva obra analitza la situació de la dona en la societat de l'època, les relacions de parella i el treball, sobretot al camp, i n'ofereix una imatge violenta i cruel, contravenint els models idíl·lics del segle XIX. 

 

·         La Caputxinada, 50 anys de la seva celebració del 9 a l’11 de març de 1966. Assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona al convent dels caputxins de Sarrià. Hi van participar 450 estudiants, professors i intel·lectuals. El convent va ser rodejat per la policia i l’assemblea va decidir restar a l’interior fins que van ser desallotjats. El setge i posterior assalt policial al convent va engegar un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, la Taula Rodona Democràtica, antecedent de l’Assemblea de Catalunya, i va reforçar la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics i professionals. 

 

·         Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, 100 anys de la seva estrena. Els Pastorets és l’obra catalana de la qual s’han fet més representacions. Des de la seva estrena, s’ha representat cada any en tots els pobles de Catalunya per Nadal, tant per actors professionals com sobretot per actors amateurs.  L’obra Els Pastorets de Folch i Torres es va estrenar el 24 de desembre de 1916.

 

·         Projecte Episcopus del Bisbat de Vic (2015-2018): 1.500 anys de la primera referència històrica d’un bisbe d’Ausona, el bisbe Cinidi (516); 1.000 anys de l’inici de l’episcopat del bisbe Oliba (1016); 200 anys de la mort del bisbe Veyán i Mola (1734-1815), i 100 anys de la mort del bisbe Torras i Bages (1846-1916). El projecte Episcopus vol recollir i potenciar el llegat cultural, social, religiós, patrimonial, teològic i històric que han protagonitzat quatre bisbes de la diòcesi: Cinidi, Oliba, Veyán, i Torras i Bages.

 

 

Entre els criteris que es tenen en compte per  triar les commemoracions, es prioritzen els esdeveniments d’especial rellevància i la figura, la trajectòria o l’obra de personalitats rellevants que formin part del patrimoni col·lectiu dels catalans, que tenen un caràcter nacional i que compleixin cinquantenaris, centenaris o mil·lenari.