- Les més importants es van regular des dels embassaments del Ter durant el darrer cap de setmana de novembre, amb cabals de fins a 475 m3/s (quan habitualment són d’uns 11 m3/s) i ambun cabal circulant a l’alçada de Pasteral que va arribar a 1.280 m3/s
- Els embasssaments, a més d’emmagatzemar aigua per a satisfer les diferents demandes, també s’encarreguen de contenir les aportacions que arribin des de la capçalera i reduir riscos per inundació que es produirien aigua avall en cas de no existir les preses
Els embassaments de les conques internes, explotats per l’Agència Catalana de l’Aigua, han participat en la gestió i laminació d’un total de 12 avingudes durant el 2014, 7 registrades en el sistema Ter, 2 a l’embassament de Darnius Boadella, 2 a la Baells i 1 al sistema Cardener (embassaments de la Llosa del Cavall i Sant Ponç) .
Això ha fet possible minimitzar el risc per inundació a la conca aigua avall de la ubicació de cada presa. Les avingudes més destacades es van laminar des dels embasssaments del Ter durant el darrer cap de setmana de novembre, amb cabals desembassats de fins a 475 m3/s, quan en condicions normals s’alliberen uns 11 m3/s.
Considerant que les entrades al sistema d’embassaments del Ter a l’alçada de la presa de Pasteral van arribar a assolir cabals de 1.280 m3/s, la reducció a un desembassament de 475 m3/s va col·laborar de forma molt important a reduïr les conseqüències i danys en la conca aigua avall.
A continuació es detallen les avingudes més importants d’entrada gestionades a través dels embassaments de les conques internes durant el 2014:
Embassament
|
Cabal màxim entrada (m3/s)
|
Data
|
Darnius Boadella
|
170
|
30/11//2014
|
Ter (Sau i Susqueda)
|
1.275
|
29/11/2014
|
La Baells
|
120
|
29/11/2014
|
Cardener (Llosa i Sant Ponç)
|
50
|
02/12/2014
|
Avinguda màxima 2014 conca del riu la Muga
La gestió de l’avinguda del 30 de novembre es va caracteritzar per un cabal màxim d’entrada a Darnius Boadella de 170 m3/s. L’embassament va laminar el 100% d’aquest cabal màxim, doncs no es va arribar a maniobrar per desembassar.
En aquest episodi, el cabal a Castelló d’Empúries va superar els 350 m3/s, que no es va afegir als 170 m3/s que va laminar l’embassament. Així doncs, el paper de l’embassament ha estat fonamental en la reducció de cabals a l’eix de la Muga.
Avinguda màxima 2014 sistema Ter
L’aportació del riu Ter al sistema d’embassaments de Sau i Susqueda va registrar un valor màxim de cabal d’entrada al voltant dels 1.275 m3/s durant l’episodi de pluges de finals de novembre. Els cabals punta d’entrada superiors als 1.000 m3/s varen transcórrer en dues tongades.
Els embassaments de Sau i Susqueda van disposar dels resguards de laminació adients per fer front a l’episodi, absorbint 70 hm3, quasi el total de la seva disponibilitat lliure abans de l’episodi. No obstant això, el cabal de sortida a riu des d’aquest sistema es va incrementar progressivament fins arribar a un màxim de 475 m3/s.
Avinguda màxima 2014 conca Llobregat
El riu Llobregat a l’entrada a l’embassament de la Baells va registrar un cabal màxim de 230 m3/s durant el 29 de novembre de 2014. En aquest sentit, va ser necessari dur a terme desembassaments de fins a 120 m3/s a mesura que s’anaven esgotant els resguards de laminació.
Pel que fa a l’altre riu regulat de la conca, el Cardener, aquest va assolir 246 m3/s a Súria. Únicament es va gestionar una lleu sortida de cabal des de l’embassament de Sant Ponç, que es va poder mantenir a 10 m3/s.
Tot i les reduccions de cabals punta que es van dur a terme en els embassaments del Llobregat, el cabal del riu al seu pas per Castellbell i el Vilar, aigua avall de la confluència del Llobregat i del Cardener, va assolir el valor de 347 m3/s, i a Sant Joan Despí, a la Vall Baixa, va arribar als 546 m3/s.
La decisió d’alliberar l’aigua des d’una de les esmentades preses estrictament necessària segons usos o en atenció a excessos en situacions d’avinguda respon a garantir dues necessitats: optimitzar el recurs hídric disponible tot emmagatzemant reserves per garantir les demandes d’aigua (abastament, reg i usos ambientals, entre d’altres) i vetllar per laminar les avingudes d’aigua en cas de pluges intenses a les capçaleres, reduïnt així possibles afectacions aigües avall.
Per tant, les decisions que es prenen al respecte tenen en compte diversos indicadors, com les previsions meteorològiques del moment, el nivell de reserves de l’embassament, el cabal d’entrada i la situació hidrològica i hidràulica dels rius aigua avall d’una presa.
3