El Govern ha aprovat avui el Decret de modificació del Decret 118/2013, de 26 de febrer, de reestructuració del Departament de la Presidència, per adaptar-lo al nomenament de Neus Munté com vicepresidenta del Govern i portaveu del Govern i per adequar-lo a la creació del Comissionat per la Transparència i l’Accés a la Informació Pública.

 

Concretament, el nou Decret suprimeix la funció de portaveu del Govern que té el conseller de la Presidència i, per coherència, les funcions que l’Oficina del Portaveu té en aquest àmbit.

 

Pel que fa al Comissionat per la Transparència i l’Accés a la Informació Pública, el Decret aprovat avui comporta les modificacions necessàries per tal que li puguin ser atribuïdes funcions que fins ara corresponien a la Secretaria de Comunicació, a la Direcció General d’Atenció Ciutadana, a la Subdirecció General d’Atenció Ciutadana i a l’Àrea d’Atenció Virtual.

 

 

El Govern ha acordat sol•licitar al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) el preceptiu dictamen, previ a la interposició d’un possible recurs d’inconstitucionalitat, en relació amb quatre articles de la Llei 20/2015, de 14 de juliol, d’ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores. La nova llei buida de contingut la competència de la Generalitat en la supervisió de les mutualitats de previsió social, ja que reserva a instàncies estatals aquesta funció.

 

En concret, el Departament d’Economia i Coneixement sol•licita aquest dictamen per analitzar si determinats articles d’aquesta llei podrien vulnerar la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya –reconeguda en l’article 126 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya- en matèria d’estructura, organització i funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social i la competència compartida amb l’Estat sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats gestores de plans i fons de pensions i les altres entitats que actuen en el mercat assegurador, d’acord amb les bases estatals.

 

Aquesta nova llei estableix una regulació completa i detallada del sector de les assegurances i incorpora el dret comunitari d’assegurances conegut com a Directiva Solvència II. En aquest sentit, el CGE s’haurà de pronunciar sobre articles que semblen buidar de contingut la competència de la Generalitat i exclouen les autonomies de la supervisió de les entitats asseguradores que també actuïn en altres Estats membres de la UE. La Generalitat també demana un dictamen previ sobre diversos articles que semblen reservar a instàncies estatals les funcions executives sobre les agències de subscripció de riscos i les funcions de supervisió de les entitats asseguradores i reasseguradores.

El Govern, a proposta del Departament de Cultura, ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica, la Via del Capsacosta entre Sant Pau Vell (Sant Pau de Segúries) i el Pas dels Traginers (la Vall de Bianya). La delimitació de la zona arqueològica està justificada per raons d’interès científic, patrimonial i social, a fi de preservar aquest antic camí, de temps immemorials,  l’origen romà del qual no es pot descartar.

El tram de la Via del Capsacosta entre Sant Pau Vell (Sant Pau de Segúries, Ripollès) i el Pas dels Traginers (la Vall de Bianya, Garrotxa) pertany a un antic camí que segueix la comunicació natural entre les terres de la plana de l’Empordà i les de la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. En el seu recorregut passa per Esponellà i va fins a Besalú, travessa part de la Garrotxa fins a Sant Joan les Fonts, des d’on es dirigeix cap a la vall de Bianya, travessa el coll del Capsacosta i arriba fins a Sant Pau de Segúries, lloc on la via es bifurca en dos brancals, un en direcció a Ripoll i l’altre cap a Camprodon i el coll d’Ares, des d’on penetra al Vallespir.

El tram declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, és una via de muntanya que mostra un bon projecte d'enginyeria, dissenyat amb obres precises per salvar les dificultats que imposava la seva topografia, amb pendents i zones abruptes i amb una perfecta integració i adaptació al terreny en un espai geogràfic complex i variat.

 

El Govern ha aprovat prorrogar fins al 30 de setembre el 2017 el programa de suport a la posada en marxa de la Biblioteca Carles Rahola de Girona (BCRG), aprovat el 20 de maig de 2014, que va establir la contractació de cinc llocs de treball: un bibliotecari i quatre administratius per un període que finalitzava el 31 de desembre de 2015. Així mateix, el programa que s’aprova preveu l’increment de set dotacions de personal per efectius per fer front a l’ampliació de serveis de la biblioteca: tres persones diplomades bibliotecàries i quatre persones per a serveis administratius

 

La nova seu de la Biblioteca Carles Rahola de Girona, es va inaugurar el 23 de desembre de 2014. Té una superfície de 7.055m2 i s’ha convertit en la biblioteca pública més gran del país. Des de la seva entrada en funcionament, la Biblioteca ha superat amb escreix l’horitzó d’expectativa i ha esdevingut un equipament de referència al territori de Girona. Les dades d’ús i les peticions dels usuaris ens  indiquen que cal ampliar l’horari de prestació de serveis i tornar a avaluar novament l’impacte de la nova prestació de serveis al ciutadà.

 

 

El Govern ha autoritzat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a destinar 99.999 euros a la convocatòria d’ajuts 2016 que incentiva la recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària ecològica.

 

Aquest import està distribuït en les dues anualitats següents:

 

2016   79.995 euros.

2017   20.004 euros.

 

 

El Govern ha aprovat avui la rectificació de la delimitació de diversos espais del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i de diversos espais de la xarxa Natura 2000, per tal d’esmenar errors soferts en el procés d’inclusió d’aquests espais detectats posteriorment.

 

En la major part dels casos, la rectificació de límits respon a la necessitat d’ajustar l’àmbit dels espais al sòl qualificat urbanísticament com a no urbanitzable en els plans urbanístics o normes subsidiàries de planejament vigents en el moment d’incloure l’espai en el PEIN o en la xarxa Natura 2000. En d’altres casos, s’han corregit errades derivades de la informació topogràfica utilitzada.

 

Aquests canvis no comporten afegir ni excloure cap espai i tenen poca repercussió en superfície. En aquest sentit, les rectificacions aprovades avui suposen un decreixement de superfície previst pel que fa al PEIN de 35 hectàrees, un 0,003% respecte de la superfície total, més d’1 milió d’hectàrees. Pel que fa a la xarxa Natura 2000, es produeix un increment de 9 hectàrees en total, un 0,0001% respecte del total, prop de 980.000 hectàrees.