“El nostre estat del benestar està fortament tensionat i pateix l’ofec injustificable de l’Estat". Amb aquesta contundent afirmació ha començat avui la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, la seva intervenció davant l’associació independentista Sobirania i Justícia. Segons la vicepresidenta, "ens cal repensar i redissenyar l’estat del benestar per tal de garantir els seus objectius, reforçar els drets socials i els valors que el fonamenten, com la transversalitat, la universalitat, la igualtat d’oportunitats, la cohesió i justícia social, i adquirir nous enfocaments que siguin capaços d’empoderar i protegir millor les persones", ja que "cal capgirar la idea de l’estat del benestar com a despesa més que inversió, cal veure’l com contracte social i polític entre ciutadans i governs, i que ha de posar l’accent en els drets, però també en les responsabilitats de tots i entre uns i altres".

 

Segons Munté, "podem afirmar que l’actual model ha esdevingut caduc, condicionat per les pròpies limitacions polítiques, jurídiques i econòmiques. De manera que ha quedat encotillat i sense gaire més recorregut. Un dels motius ha estat la crisi, que ha fet créixer les situacions de desigualtat i les posicions d’una part de la població s’han polaritzat. Més pobres, més vulnerables. Però la crisi no ha estat l’únic factor”.

 

“Sempre que Catalunya ha tingut poder polític ha fet l’opció d’una nació socialment avançada”, per això Munté ha afirmat que "l'assoliment d’un estat propi ens ha de permetre millorar i ampliar el nostre estat del benestar. Dotar-nos del marc normatiu, del sistema fiscal i dels organismes reguladors necessaris per tal d’incidir allà on s’originen les desigualtats per avançar cap a l’equitat i la justícia social".

 

Segons la vicepresidenta, "ens calen eines d’Estat per reforçar el nostre estat del benestar, com disposar dels propis recursos, una hisenda pròpia. Un model econòmic al servei persones que a més de generar riquesa la distribueixi de manera equitativa. Un sistema de protecció social que garanteixi el dret de tota persona a uns recursos mínims suficients per cobrir les seves necessitats bàsiques, ampliant l’acció protectora als col·lectius més vulnerables, és a dir, les famílies sense uns ingressos mínims amb infants i persones dependents a càrrec, o les persones que ja no tenen cap ingrés ni prestació".

 

Neus Munté ha recordat però que "algunes eines ja les tenim, però estan malmeses per la voracitat recentralitzadora de l’estat espanyol" i ha citat alguns exemples d’aquest afany recentralitzador com l’ARSAL, la Llei d’infància, la gestió del 0,7% IRPF o la Llei de la dependència, entre d’altres.

 

La vicepresienta ha afirmat que "l’actual marc competencial, jurídic i econòmic ens empetiteix, ens pren capacitat de decisió i de maniobra i qui ho pateix en primer ordre són les persones, especialment aquelles més febles, per la seva situació social, econòmica i familiar. Una Catalunya independent pot garantir eines de progrés i benestar, pot resoldre positivament algunes de les dificultats amb les que aquest Govern, i també anteriors, s’han trobat".

 

Segons Munté, "som un país entestat a reforçar l’atenció a les persones més vulnerables, a garantir uns nivells de vida adequats, en termes de salut, educació, seguretat, però també a empoderar-les a totes, per proporcionar-los més qualitat de vida".

 

I partint d aquesta premissa Neus Munté ha fet una crida a "no tenir por, a rebatre el discurs interessat i decadent de la por i l’amenaça, a il·lusionar-se i a participar-hi". Tal com ha afirmat, "estem defensant qüestions tan bàsiques com la democràcia, la llibertat d’expressió, la justícia social, davant un Estat que té por a la democràcia, a les urnes i a la presa de decisions". En aquest sentit, la vicepresidenta ha fet referència a la querella contra el president Mas, les sancions pels xiulets a l’himne espanyol en l’àmbit esportiu o les recents amenaces del ministre de defensa.

 

La conclusió de les paraules de la vicepresidenta ha estat que "tenim grans reptes al davant, defensar la nostra identitat, la nostra dignitat, defensar els drets socials, conquerir una vida millor. No és un repte senzill, però sabem que cal abordar-lo, que és el moment de fer-ho i sabem com fer-ho".