· El cap de l’Executiu afirma, davant uns 500 empresaris assistents al cicle DinarsCambra, que “la realitat és tossuda i demostra que el procés polític no afecta l’economia”
· Artur Mas diu a Mariano Rajoy que si l’Estat és “el creditor de Catalunya, és perquè l’autogovern va enrere i hem perdut la nostra autonomia financera”
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat aquest migdia, davant un auditori de més de 500 empresaris assistents al cicle DinarsCambra, que “el projecte sobiranista que hi ha en aquest moment a Catalunya, conseqüència de la nostra història de com a mínim els últims 40 anys, és l’únic que pot tenir força per aportar un canvi real, que no sigui bla, bla, o simple retòrica”. “La força real del canvi és aquesta, amb totes les incerteses i interrogants que hi poden haver, com també n’hi ha en no fer res”, ha reblat Mas.
Pel cap de l’Executiu “si s’està en contra del procés, que és legítim i respectable, i no es defensa l’statu quo actual i es vol algun tipus de canvi, s’ha d’oferir una alternativa que sigui possible més enllà de les crítiques”. Artur Mas ha recordat que mantenir l’actual situació “vol dir que estem perdent capacitat de decisió pròpia; vol dir més uniformització i més incapacitat per desenvolupar polítiques pròpies; vol dir seguir a la cua en inversió d’infraestructures públiques; vol dir un drenatge fiscal permanent, i vol dir un sistemàtic no reconeixement de la identitat cultural de Catalunya, inclosa la lingüística, que és un atac a la cohesió”.
“Com es canvia això després d’haver-ho intentat tot?” ha requerit el president, i ha continuat “hi ha algú a l’altre costat que tingui una proposta creïble per resoldre un tema d’estat com és Catalunya?”. “Cal que ens adonem com a ciutadans que més enllà de les nostres ideologies, creences, i del que votem el 27S, serem tractats com una unitat, i llavors el tracte és així”, ha insistit. En aquesta línia ha rebutjat que es parli de victimisme “perquè quan algú descriu la realitat i fa tot el possible per canviar-la, arriscant molt, ja no és victimisme”.
La intervenció del president ha obert la nova temporada del cicle DinarsCambra, que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona. A més del president d’aquesta entitat, Miquel Valls, hi ha assistit una nombrosa representació empresarial i diversos membres del Govern.
“Hem perdut la nostra autonomia financera”
En un altre moment del seu discurs, el cap de l’Executiu ha respost les paraules del president Rajoy, que aquest matí declarava que l’Estat és el principal creditor de la Generalitat perquè ha cobert tots els venciments d’aquesta. “Si són els nostres creditors és perquè hem perdut la nostra autonomia financera”, ha aclarit el president, i ha continuat “la nostra disponibilitat de recursos està absolutament condicionada pel Govern central, ells són els que recapten els impostos i marquen els objectius del dèficit, que cobreixen les seves espatlles i obliguen els altres a tocar-ho tot: serveis, política d’infraestructures, etc.”. I ha reblat “nosaltres ens podríem pagar el nostre estat del benestar, si fem retallades és perquè ens ho imposen, no ens deixen opció”.
"El procés polític no ha afectat l’economia”
El president ha deixat clar durant la seva intervenció que “la realitat és tossuda i ens demostra que el procés polític que estem vivint, en contra d’algunes opinions, no ha afectat l’economia, la crisi sí, però el procés no”. Així, ha donat algunes dades per il·lustrar aquest fet: el creixement del PIB d’Espanya i Catalunya ha crescut el doble que a Europa i la zona euro; l’increment de l’ocupació l’últim any ha estat d’un 3,4% a Catalunya i d’un 3,2% a Espanya; el percentatge de participació catalana en l’exportació espanyola és del 26%, més del doble de les comunitats que segueixen al darrere com Madrid i València, que estan a l’11% i “pel que fa a inversió estrangera, en ple procés polític, en aquest primer trimestre del 2015 hi ha hagut un increment substancial a Catalunya, que representa gairebé el 30% del total que arriba a Espanya”.
Artur Mas ha agraït també als empresaris el seu suport mitjançant el Manifest del Far, que defensava el dret a decidir del poble de Catalunya. El cap del Govern ha subratllat que “estem exercint el dret a decidir per l’únic camí que ens han deixat” i ha recordat que, malgrat les mobilitzacions massives dels últims anys i els dos terços del Parlament a favor de la consulta, “en aquestes condicions democràtiques, no hem tingut ni ocasió de seure a una taula a negociar”. “Només tenim un camí i són les eleccions del 27S, convocades com sempre però amb un resultat que no es comptarà com sempre”, ha dit.
El president ha fet notar també que els països anomenats petits, amb menys de 10 milions de persones, “són més productius, més oberts, més benestants, més igualitaris i, normalment, s’hi viu millor”. En aquest sentit, ha posat com a exemple, entre altres dades, l’informe de desenvolupament humà de l’ONU, que afirma que dels 30 primers països que tenen més alt nivell de vida, la meitat són països petits. “Catalunya per ella mateixa n’ocuparia el número 20 del món”, ha explicat, i ha afegit que Espanya està igualment ben posicionada, en la posició número 23, i sense Catalunya estaria en el 27.
Pel que fa a la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, Artur Mas ha rebutjat “l’estratègia de l’amenaça més o menys subtil i de la por”. “Catalunya és absolutament viable si es governés per ella mateixa com fan Àustria o Finlàndia”, i ha recordat que “l’economia catalana per ella mateixa representaria actualment la número 12 de la UE dels 28, i el nostre PIB per capita és similar als del Regne Unit i França”.
Finalment, el president ha insistit que “el que s’està fent en aquests darrers anys, agradi més o menys, és d’una pulcritud democràtica total, no es pren ni una sola decisió de màxima transcendència que no sigui a través de les urnes”. I ha continuat “aquest procés comença a les urnes i s’acaba a les urnes, la decisió última la té el conjunt de la societat, no és una decisió de minoria o d’elits”, i el dret a decidir “s’està exercint amb una actitud democràtica, cívica, i també de diàleg i negociació per part de les institucions catalanes”.
2