·        Es tracta de la segona fase d’obres i la més complicada, en la qual un equip de biòlegs bussejadors trasplantaran els mol·luscs, catalogats com a espècie de protecció estricte i vulnerable.

 

·        Avui visiten la zona el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, la directora general d’Endesa a Catalunya, Isabel Buesa, i Feliu Sucarrats, president d’Infosa, acompanyats d’altres representants del territori.

 

·        El cost d’execució del cable subterrani submarí es preveu que sigui de 800.000 euros. Endesa n’assumeix el 30%, la Generalitat el 20% i Infosa el 50%.

La Generalitat, Endesa, i Infosa, responsable de l’explotació de les Salines de la Trinitat, situades al Parc Natural del Delta de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), inicien la segona fase del projecte que permetrà soterrar pel mar la línia elèctrica del Trabucador. Aquesta part és la més complicada de les obres, ja que es tracta d’executar mesures excepcionals per a protegir la flora i la fauna de la badia dels Alfacs, on posteriorment s’estendrà la línia submarina. Concretament avui un equip de biòlegs bussejadors han començat a fer el trasplantament de nacres (Pinna nobilis), un mol·lusc catalogat com a espècie de protecció estricte i com a vulnerable.

 

L’inici dels treballs mediambientals ha comptat amb la presència del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig; la directora general d’Endesa a Catalunya, Isabel Buesa; el president d’Infosa, Feliu Sucarrats; el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès; l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós; el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Pere Palacín; i el cap del Servei Provincial de Costes del Govern central, Alfons Fors. La visita s’ha fet amb vaixell per poder veure in situ com es realitzaven els primers trasllats de nacres; un cop acabat el trajecte, la comitiva s’ha desplaçat a les salines d’Infosa, on s’han visitat les instal·lacions de l’empresa i un dels trams que ja està a punt per poder-hi estendre un cable subterrani de mitjana tensió.

 

El conseller Puig ha recordat que el soterrament pel mar d’aquesta línia, i la posterior retirada de la línia del Trabucador, “és una obra llargament esperada”, i l’ha reivindicat com una gran millora per al Delta de l’Ebre. En aquest sentit, ha explicat que l’obra combina “la defensa de l’equilibri ambiental i la millora del paisatge amb  l’impuls al desenvolupament econòmic de la zona”, i ha destacat que és “fruit de la concertació entre empreses privades i les diferents administracions: l'ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i l'Estat, amb la Generalitat com a catalitzadora de l’acord”.

 

El trasplantament de Pinna nobilis que hi ha al llarg del recorregut on es col·locarà la línia submarina de la badia dels Alfacs es farà en àrees molt properes a les actuals, només uns metres més enllà a un o altre costat del traçat de la línia, i en zones que han estat prèviament seleccionades, balisades i georeferenciades amb GPS. Així s’aprofita que la topografia, la naturalesa del substrat, la cota de profunditat i l’onatge són molt similars als d’origen.

 

Aquesta tècnica, que té una bona acceptació entre la comunitat científica, i la realitza un equip de 7 biòlegs bussejadors que ja l’han utilitzat amb èxit al mar Mediterrani (en són un exemple els treballs de reflotament del vaixell Costa Concordia o la xarxa elèctrica submarina de Mallorca-Eivissa i Mallorca-Menorca).

 

En total, seran més de 300 els exemplars d’aquesta espècie de mol·lusc que s’hauran de trasplantar, segons el cens visual que es va fer abans de començar l’actuació. Aquesta xifra, però, podria augmentar a mesura que es facin els treballs, com a conseqüència de l’escassa visibilitat de la zona. Les labors es localitzen a la zona perimetral de la badia, més arenosa i amb menys profunditat, des de la cota 0 de la riba sud fins als 2 metres de profunditat, on apareix un fort talús i el sediment comença a ser molt fangós.

 

Per realitzar l’extracció de cada individu, l’equip de biòlegs bussejadors realitzarà moviments suaus endavant i enrere, en el mateix pla d’orientació de les valves, per “desarrelar-les” i conservar Al mateix temps les restes de closques i pedres associades, ja que això facilitarà la seva futura implantació. A més, es mesurarà amb paràmetres biomètrics cada exemplar i s’agruparan en caixes especials amb el fons i les parets de goma espuma, per poder-los transportar amb seguretat fins a la zona de recepció, que serà limitada mitjançant balises.

 

Un cop allà, s’introduiran al substrat amb l’ajuda de moviments similars als realitzats en la seva extracció fins assolir una profunditat d’enterrament com a mínim igual a l’original.

Cada nacra es mesurarà de nou quan sigui replantada, i es reforçarà la seva posició amb piquetes o corretges perquè es mantinguin en la mateixa posició mentre segreguen nous bissus –filaments secretats per aquests mol·luscs que fan que quedin fixats als substrats– .

 

Al finalitzar aquesta tasca, que durarà unes tres setmanes, es farà un seguiment per comprovar el grau d’efectivitat i l’èxit de l’actuació. Així, d’aquí 3 mesos, mig any i un any es visitarà les zones on s’ha fet el trasplantament per censar el número d’individus i determinar l’estat de la parcel·la, a més de tensar les corretges si és necessari o bé retirar-les definitivament. També es farà un mostreig a l’atzar d’alguns exemplars amb la medició dels seus paràmetres biomètrics.

 

Durant aquesta segona fase –que compta amb una inversió de més de 100.000 euros– també s’aplicaran les mesures necessàries perquè el soterrament del cable tingui el menor impacte possible en la comunitat vegetal de Cymodocea nodosa –fanerògama marina catalogada com a espècie d’especial interès per la legislació estatal i autonòmica–. Així, quan finalitzin les obres es restituirà completament la topografia original del terreny amb la utilització dels mateixos materials originals i sense l’aportació d’àrids externs. Així, es preveu que un cop restablertes les condicions ambientals originals, les zones afectades seran recolonitzades mitjançant processos naturals i s’arribarà a la situació actual en un període de dos anys.

 

 

Endesa, durant la primera fase d’obres, ja ha deixat preparades les infraestructures i les dues rases on s’ha d’estendre cablejat. D’una banda, els 290 metres de cablejat subterrani de mitjana tensió a 25 kV que sortirà d’un centre de transformació de les salines i arribarà fins arran de mar, i de l’altra, 350 metres més de cable subterrani de mitjana tensió entre un tram de terra i un altre d’asfaltat a l’oest del canal de Sant Pere fins a arribar a un centre de transformació ja existent i que anirà paral·lel a una línia d’alta tensió.

 

Ja en una tercera fase, i després de protegir la flora i la fauna del Parc Natural del Delta de l’Ebre, la Companyia instal·larà, mitjançant un mecanisme per succió, els més de quatre quilòmetres i mig de cablejat submarí entre les dues ribes, que anirà pràcticament en línia recta amb l’excepció d’una part del traçat on hi ha unes muscleres.

 

En total, la instal·lació del cable soterrani submarí suposarà una inversió de 800.000 euros, dels quals Infosa n’assumirà un 50%, Endesa un 30% i la Generalitat, el 20% restant.

 

Amb aquest acord s’aconsegueix conjugar els interessos particulars i públics  concurrents. D’una banda, Infosa podrà disposar d’un subministrament elèctric en les condicions necessàries per garantir el seu procés industrial, ja que es tracta d’una de les principals productores de sal marina a Espanya i l’única de Catalunya. En l’actualitat produeix 80.000 tones anuals de sal marina cada any en les 970 hectàrees que explota, que exporta a més de 30 països dels 5 continents.

 

Per l’altra, les administracions públiques competents mantenen el seu compromís per la protecció i millora del medi ambient al delta de l’Ebre, tant en relació amb la citada barra del Trabucador com en relació amb l’avifauna que habita aquesta zona.

 

En l’actualitat, el subministrament elèctric a la salina es realitza a través d’una línia aèria de mitjana tensió a 25 kV, que serà retirada per la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Govern central. L’actuació comportarà una millora ambiental i paisatgística de la barra del Trabucador, un istme que ha estat declarat d’especial valor ecològic tant per l’Administració municipal com per l’autonòmica.

 

La infraestructura, que únicament alimenta la instal·lació esmentada, ha patit diversos desperfectes greus per efecte dels temporals que periòdicament afecten aquesta zona, situació que perjudica tant Infosa, que no disposa d’un subministrament elèctric de qualitat, com Endesa, per les dificultats que suposa afrontar reparacions de manera reiterada en espais protegits.