La vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha inaugurat aquest dijous la Jornada “La vida i els seus esdeveniments traumàtics”, organitzada per la Fundació Cassià Just amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones. La jornada s’emmarca dins de la celebració de l’Any Neus Català i la clourà aquesta tarda la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Mercè Santmartí.

 

Durant l’acte d’obertura, la vicepresidenta s’ha referit a la figura de Neus Català, a la qual durant la jornada s’hi dedicarà una taula rodona. Munté ha dit que “tenim un deure amb totes aquelles persones que, com Neus Català, van patir la repressió”. “La Guerra Civil que varem patir i que va desembocar en una dictadura nefasta no només va crear una fractura social, sinó que a nivell més individual i més íntim, ens va trasbalsar i va provocar traumes i situacions que difícilment es poden oblidar i, en aquest sentit, persones com Neus Català han contribuït amb el seu testimoni a donar veu a moltes persones que han patit situacions semblants i ha obert camí en la lluita contra les desigualtats”, ha declarat la vicepresidenta.

 

Munté també ha volgut recordar la repressió que van patir les dones en els camps. “Una realitat que no només no va ser visible, sinó com diu Neus Català, sovint negada i, també en aquest aspecte hem de fer memòria”, ha afirmat la vicepresidenta.   

 

La vicepresidenta ha al·ludit al drama que pateixen els refugiats sirians i ha dit que “som societat d’acollida perquè en altres moments de la nostra història varem trobar la mà estesa per part d’altres països i, per això, ara tenim el repte de treballar de la manera més coordinada possible per donar cabuda i atendre a aquestes persones”. En aquest sentit, Munté ha explicat que “estem treballant a través d’un comitè operatiu per organitzar la millor recepció possible de refugiats a Catalunya i en aquests moments ja estem posant les primeres bases per elaborar un banc de recursos dels que disposa el país”. 

 

Munté ha declarat que “tenim un deure amb totes aquelles persones que, com Neus Català, van patir la repressió i els horrors del feixisme”. “Hem de recordar el que va passar, perquè mai més es torni a repetir, no permetre mai cap banalització del feixisme, entendre que hi ha ferides no visibles, que mai no es tanquen, i posar a disposició tota la xarxa de recursos i la capacitat que Catalunya té per acollir, acompanyar i integrar i solidaritzar-nos amb totes aquestes persones", ha dit la vicepresidenta i consellera de Benestar Social i Família. “Sempre per davant de tot la dignitat de les persones, és quelcom inherent a la nostra societat", ha afirmat Munté.

La vicepresidenta també ha parlat dels traumes infantils i ha insistit en la necessitat de continuar treballant en l’àmbit de la prevenció. “La prevenció és actualment un repte perquè implica millorar la detecció i la rapidesa en les intervencions i, això, requereix voluntat política, sensibilització social i coordinació i treball en xarxa”, ha dit Munté.

La jornada “La vida i els seus esdeveniments traumàtics” es celebrarà al llarg de tot el dia al Caixaforum. La trobada, on participen professionals de la psiquiatria, la psicologia i l’antropologia, es tancarà a les 19.30 hores amb la intervenció de la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Mercè Santmartí.

Nou model d’intervenció socieducativa
Santmartí centrarà la seva intervenció en l’atenció a la infància i la  proposta de nou model d’intervenció socioeducativa per a la infància en risc que ja s’està aplicant en fase pilot i que s’espera que a principis de l’any vinent es pugui implementar definitivament. Aquest model centra els seus esforços no només en els infants, sinó també en les famílies per capacitar-les i ajudar-les a remetre la situació en risc.

El nou model d’intervenció per a infants en risc promou la capacitació en competències parentals de les famílies i reforça les xarxes de suport social i familiar per a mantenir la seva vinculació amb l’entorn sociofamiliar. El tractament adreçat a la família i als seus membres està orientat a l’abordatge de les crisis familiars i els conflictes intergeneracionals i intrageneracionals i sociofamiliar, així com a la restauració de les disfuncionalitats familiars que han motivat la derivació de l’infant al servei.

També introdueix criteris per a la intervenció diferenciada amb tres nivells d’intensitat del risc de protecció, així com mesures específiques segons l’edat dels menors. Així, per exemple, en el cas del d’adolescents de 16 a 18 anys en situació de risc, es preveu un acompanyament socioeducatiu específic i adequat a les característiques pròpies d’aquesta franja d’edat per tal que puguin assolir progressivament la capacitat per gestionar les seves responsabilitats personals i socials i assoleixin una millor preparació per a la vida adulta.

El model d’intervenció aprofundeix en la millora de la coordinació entre els diferents serveis que atenen el nucli familiar per tal de garantir la unitat d’acció i es fixa en la necessitat d’adaptar-se a cada territori.