El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Jordi Ciuraneta, i el conseller d’Empresa i Ocupació (EMO), Felip Puig, es van reunir ahir amb els representants d’alguns dels principals clústers alimentaris de Catalunya per tal de cercar sinergies, impulsar mesures orientades a la millora de la competitivitat del sector i promoure conjuntament oportunitats de negoci per al sector. Amb aquesta jornada de treball, el Govern vol conèixer les principals línies d’acció de la indústria agroalimentària catalana per tal d’impulsar-ne la competitivitat.

 

Així, la trobada va comptar amb la presència de membres del clúster del sector carni i porcí (Innovacc), del clúster Foodservice, del clúster Gourmet, del clúster Nutrició i Salut (AINS), del Clúster Packaging,  del Clúster Vins i Caves (Innovi), i del Clúster Aqüícola. Entre tots agrupen prop de 300 associats entre empreses, centres tecnològics, universitats o associacions, entre d’altres. Els membres d’aquests set clústers mouen una facturació de gairebé 21.000 milions d’euros i compten amb més de 66.000 treballadors.

 

L’objectiu de la reunió dels dos Departaments amb els clústers ha estat treballar per donar resposta a la Catalunya food network, que és la plataforma que integra tota la cadena de valor de la indústria agroalimentària catalana.

 

El conseller  Felip Puig ha destacat que “la indústria agroalimentària, a més de ser un factor importantíssim de cohesió social i territorial, és un dels  sectors més importants del país, que aporta aproximadament el 15% del VAB de la indústria catalana”.

 

Pel titular d’Empresa i Ocupació, “la indústria agroalimentària té enormes oportunitats de desenvolupament i de posicionament en els mercats mundials” perquè és una  indústria “d’elevat nivell de qualitat en les produccions”. Puig també ha aprofitat  per a recordar que el sector de l’alimentació és un dels set àmbits industrials estratègics que impulsa la Generalitat  i que és un sector que té perspectives de creixement.

 

Finalment, el conseller ha encoratjat els assistents a “continuar treballant plegats per afrontar els reptes de la internacionalització, la innovació i la formació “.

 

Ciuraneta ha explicat que “som el primer clúster agroalimentari del sud d’Europa. Els clústers fan que la innovació sigui el motor de les empreses,  perquè són el múscul, la força i l’energia que fa que circuli la innovació a les empreses. Fan que els centres de Recerca siguin potenciadors de la innovació perquè dinamitzen i afloren les necessitats de la recerca. Són dinamitzadors clau de la innovació i per tant de de la competitivat del nostre país. Formen part de la cadena de valor”. “

 

El conseller d’Agricultura ha assegurat que “actualment hi ha molts projectes innovadors a les empreses i els clústers són claus perquè ells són les associacions de les empreses; en aquest sentit, la Generalitat de Catalunya és al seu costat i podem finançar aquests projectes a través del Pla de Desenvolupament Rural (PDR).”

 

Finalment, el titular d’Agricultura ha insistit en què “la innovació del sector agroalimentari és estratègica per a nosaltres perquè és un dels 7 àmbits industrials estratègics de Catalunya, i per això estem impulsant la nova estratègia industrial propulsada pel Govern de Catalunya mitjançant la qual es vol assolir al 2020 la participació dels sectors industrials en el PIB català el 25%.“

 

 

L’estratègia industrial per a Catalunya dissenyada per la Generalitat situa la indústria com a motor de l’activitat econòmica del país i de la creació de nova ocupació. L’estratègia de política industrial, alineada amb el RIS3 que impulsa la Unió Europea, és una aposta per fer de Catalunya un país capdavanter a Europa a partir d’una tradició i una base industrial sòlides, per tal de recuperar l’activitat industrial fins assolir, l’any 2020, que la indústria sumi el 25% del PIB.

 

L’estratègia industrial catalana s’estructura al voltant de set àmbits econòmics, un dels quals és el de l’alimentació. En el marc de les actuacions per l’impuls a les indústries agroalimentàries, el Govern ha definit 21 punts que treballen l’enfortiment de la seva competitivitat, la interrelació entre els agents de la cadena alimentària i l’equilibri territorial. Alguns d’aquests punts són la creació de la plataforma Catalonia food network per cohesionar el sector, la definició d’un pla d’internacionalització de la indústria alimentària, l’impuls de la promoció internacional, o la promoció de l’oferta turística vinculada a l’alimentació fent ús de les oficines de turisme de la Generalitat, entre d’altres.

 

L’estratègia industrial catalana ha estat definida després d’un treball conjunt entre la Generalitat, el teixit industrial i els agents econòmics, i completada amb les aportacions del Consell Català de l’Empresa.