El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Jordi Ciuraneta, acompanyat de la directora general de Desenvolupament Rural, Esther Peña, del director general d’Agricultura i Ramaderia, Alfons Vilarrasa, del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Joan Girona, del director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del Departament, Josep Maria Monfort, del conseller delegat de Forestal Catalana, Pere Vidal, així com dels directors dels Serveis Territorials del Departament a Lleida i a la Catalunya Central, Jaume Fabà i Ramon Lletjós, respectivament, ha participat aquest matí, en el Recinte Firal de Fira de Lleida, en la inauguració de la 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida i de la 30a edició de la Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola ‘Eurofruit’, acte que ha comptat amb la presència de la ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Isabel Garcia Tejerina.

 

Jordi Ciuraneta ha obert la seva intervenció fent palès que “la fira respira optimisme i actualitat, la seva llarga trajectòria, el dinamisme, i molt especialment aquest caràcter singular dels actors del sector: que defensa el valor de l’esforç, que busca des de la tradició adaptar-se a la modernitat, que no s’arronsa davant de les adversitats sinó que les afronta amb determinació, ha fet aquests dies, l’agricultura i la ramaderia se situïn a l’agenda pública de forma destacada i hagin convertit Lleida i la seva Fora en veritable punt de trobada per a l’activitat econòmica i molt especialment per a l’intercanvi de coneixements, d’experiències, i fins i tot de vivències de persones i empreses relacionades amb tota la cadena de valor agroalimentària, i de tots els elements d’innovació que proporciona la indústria que ha crescut al seu entorn”.

 

Seguidament, el conseller ha recomanat la visita, en el marc de la Fira, a l’Illa del Reg –del DARP-, i ha destacat també les nombroses jornades i reunions professionals programades, l’exitós 1er Simposi Nacional d’ametller i altres fruits secs, organitzat per l’IRTA, entre altres activitats, que donen raó de la preocupació del sector per posar-se al dia i per a compartir la transferència de coneixements; perquè avui el pagès ha de saber de tot, ha de preparar-se, formar-se i estar al dia del que es cou, conèixer per a fer que el seu esforç d’adaptació sigui eficaç i eficient, adaptar-se per a mirar d’incrementar els diferencials, els marges, que fan sostenible l’activitat. I molts de vostès ens podrien donar exemples tant de la minoració de les despeses, l’aprofitament de sinèrgies, com de l’esforç per a introduir diferenciació en els seus productes”.

Com a afegit Ciuraneta, la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida i ‘Eurofruit’ radiquen en “un territori que ha donat forma a la seva fira perquè aposta fort pel sector primari, en uns moments de crisi presenta un balanç d’inversions molt significatives, un territori que ha reivindicat, que ha fet seva la facultat de Veterinària de la Universitat de Lleida, un territori –les comarques lleidatanes- que és líder estatal en sectors com el porcí, el pollastre, fruita dolça o els farratges; un territori i la seva gent, perquè hem de posar, posem, al centre de la nostra preocupació la gent que es dedica a l’agricultura, la ramaderia i els boscos, la que gestiona el nostre territori-.

En aquest punt, el conseller ha afegit que “des del Govern hem incorporat un model català d’entendre l’aportació a l’agricultura, la ramaderia, la pesca i el forest que es pot visualitzar en la determinació de les línies prioritàries del Programa de Desenvolupament Rural. L’aposta catalana ha estat, entre altres, per la incorporació de joves a l’activitat agrària. Això suposa una ajuda superior als 22 milions d’euros i respon a 775 projectes d’incorporació de joves, 344 a Lleida. Al darrere hi ha el convenciment que treballem per un sector amb futur i amb valoració social, que defensem un model per al camp català que creu en la consideració social i en la pròpia consideració dels qui ens dediquem i, per tant, lluitem per a què els nostres fills s’hi puguin continuar dedicant. És aquí on ens adonem de la molta feina a fer, la feina diferent que podríem fer per a afavorir aquest sector si fóssim gestors directes dels nostres recursos, sense intermediaris”.

 

I adreçant-se a la ministra, Jordi Ciuraneta s’ha referit a la problemàtica del sector lleter afirmant “en el seu dia Ministeri i Departament vam coincidir que amb l’eliminació de les quotes de producció de llet s’ha succeït una entrada del producte fruit de l’increment notable de producció en països i regions de la Unió Europea i s’ha produït la consegüent caiguda de preus que ha actuat com a ariet contra la viabilitat de les explotacions menys competitives. Apreciem les orientacions del Ministeri advocant per la total transparència en la formació de preus al llarg de la cadena, però al mateix temps esperem una distribució dels fons d’ajuda al sector de manera equilibrada en relació a la producció de cada comunitat autònoma. Des de Catalunya s’ha fet un gran esforç de dinamització i de redimensionament precisament per a afrontar la competència, seria absolutament injust que aquest esforç mereixés un càstig a l’hora de donar suport a les dificultats compartides per tots els ramaders.

 

El conseller també s’ha referit a altres sectors com la fruita dolça i el porcí, que “viuen hores baixes vinculades en bona part al tancament del mercat rus, una crisis causada per decisions d’alta política que res té a veure amb la nostra agricultura o ramaderia, però sí que està acabant sent la víctima. Aquests sectors requereixen avui un suport per a la regulació del mercat i suport en la necessària reorientació dels destins comercials. ´És un bon moment per a recordar que la ramaderia intensiva i la fruita dolça no reben ajuts directes, però això no significa que hagin de ser sectors apartats de la política d’ajudes de la PAC”.

 

Jordi Ciuraneta ha afegit, en aquesta línia, que “els nostres intents d’acompanyar el sector en el seu esforç per obrir mercats no ha rebut un grau d’atenció suficient per part de l’Estat. Amb pesar, hem vist com iniciatives madures han hagut de retrocedir, en el pas final, per la falta d’una firma o d’una gestió per a disposar del corresponent segell ‘del Regne d’Espanya’. Veiem iniciatives del sector que, sense desesperar per la manca de suport o la simple falta d’acompanyament per part de les autoritats estatals, s’han situat a la graella de sortida per quan se superin aquests obstacles. Això ens demostra que els pagesos i els ramaders volen viure de la seva feina i dels seus recursos. Som un país i un sector que vol avançar, millorar i que ara té l’oportunitat de fer net i canviar aquelles coses que s’han fet i s’estan fent amb una franca desigualtat per als catalans. Resulta evident que així no es garanteix el futur agrari català”.

 

En aquest punt i aprofitant la presència de la ministra Isabel Garcia Tejerina, Ciuraneta ha volgut aprofundir en parlar del PDR, i ha assenyalat que l’any  2015 és l’últim en el que es pot fer els pagaments amb càrrec al PDR 2007-2013, i per tant tots aquells fons FEADER que no es paguin als beneficiaris durant aquest any es perdran; i és molt important que el Ministeri realitzi les transferències de fons en el temps degut, i els antecedents ens omplen de preocupació. Enguany s’ha realitzat tres conferències sectorials en les que s’ha tractat la territorialització dels fons de l’Administració General del Estado per al finançament dels PDR 2007-2013. En la primera, el 23 de febrer, es va aprovar la transferència d’1,8 M d’euros, efectuant-se la transferència el 14 de maig, tres mesos més tard des de la data d’aprovació. En la segona conferència, el 16 abril de 2015, es va aprovar transferir de 2,4 M d’euros, però no ha estat fins al 17 de juliol, tres meses després, quan l’anterior sistema generava les transferències amb una setmana de diferència”.

 

El conseller també ha afirmat que, com ja li va dir a la ministra en el seu moment, “no es tracta d’una controvèrsia entre models polítics o entre governs que pensen diferent, es tracta de què a nosaltres ens preocupen els beneficiaris: les persones concretes amb noms i cognoms que no reben la transferència econòmica. La gestió de l’Estat ha suposat un gran retard en el pagament de les ajudes agroambientals de l’arròs, la producció integrada i la ramaderia ecològica, entre altres. La nostra preocupació és fàcil de comprendre. A més, en la tercera conferència sectorial, el 8 de juny, es va acordar transferir el PDR de Catalunya un import d’1,3 M EUR, ja han passat més 3 mesos i bé es desconeix la data en què està prevista l’aprovació per part del Consell de Ministres, retardant així els pagaments pendents per als sol·licitants 2014 de l’ajuda a la indemnització compensatòria, “indemnització absolutament indispensable per als agricultores i ramaders de les àrees més deprimides, i el retard en el cobrament està generant intranquil·litat”.

 

D’altra banda, el conseller ha afegit que s’ha convocat una nova Conferència Sectorial, on esperem es tracti l’última territorialització de fons per l’import que queda pendent de transferir dels PDRs, i ha afirmat que “la nova metodologia de càlcul el pressupost de l’Estat en PDR per a Catalunya que passa dels 230,4 milions d’euros a los 57,3 M d’euros, el que suposa una disminució del 75%, de l’aportació estatal, que no es compensada per l’augment d’un 11% dels fons procedents de la Unió Europea, de tal manera que el nou PDR per a Catalunya compta amb una reducció del pressupost plurianual de més de 130 M€”, Així mateix, a data d’avui encara no existeix el compromís oficial de l’Estat als programes de desenvolupament rural ni sobre com realitzarà les transferències; i ha afegit que “en el capítol de les inversions ens agradaria que poguéssim, entre tots,  buscar i trobar solucions per a desencallar les obres de la Comunitat de Regants de Valls, més quan tenim els recursos econòmic de la Generalitat, 1,8 M, sobre la taula i l’acord dels regants, però l’Estat no autoritza TRAGSA a acceptar el nostre encàrrec”.

 

En aquest punt, Jordi Ciuraneta ha volgut tancar la seva intervenció subratllant que “per a nosaltres un futur millor passa pel sector primari i la sostenibilitat territorial”.

 

D’altra banda, cal recordar que Ciuraneta, acompanyat de Joan Girona, i de Jaume Fabà, inaugurarà a les 16:00 hores, al Saló de Congressos de Fira de Lleida, la 2a edició de la Jornada FruitMonitor. ‘Previsions de la campanya fructícola 2015. Balanç d’estiu i perspectives’, que comptarà amb el director general de Produccions i Mercats Agraris del Ministeri, Fernando Miranda.

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.