Aprovació de la modificació dels estatuts del consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)
 
El Govern ha aprovat la modificació i el text íntegre dels estatuts del consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), per adequar-los a la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i, específicament, al nou règim jurídic dels consorcis que s’hi preveu a través de la disposició addicional vintena que s’afegeix a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
 
El PRBB s’adscriu a la Generalitat de Catalunya i es regeix pel seu règim pressupostari, de comptabilitat i de control aplicable. Els estatuts també s’ajusten a la Llei de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, en relació amb el dret de separació del consorci i la seva dissolució i liquidació, si s’escau.
 
El Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) està integrat per la Generalitat de Catalunya, mitjançant els departaments amb competència en recerca, economia i salut, per l’Ajuntament de Barcelona i per la Universitat Pompeu Fabra. La seva finalitat és l’impuls i promoció del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, tot propiciant la col·laboració econòmica, tècnica, administrativa i científica dels centres i entitats de recerca que en formen part.
 
Les set entitats independents de recerca ubicades al PRBB són: l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM, centre CERCA); el Departament de Ciències Experimentals de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS - UPF); el Centre de Regulació Genòmica (CRG, centre CERCA); el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB, centre CERCA); el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL, centre CERCA); la Fundació Pasqual Maragall, i l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, UPF - CSIC).
 
Col.aboració amb el projecte Centre de Reempresa de Catalunya
La Generalitat de Catalunya col·laborarà amb el projecte Centre de Reempresa de Catalunya de la Fundació CECOT Innovació a través de l’aportació de 500.000 euros per al període 2016-2020.
 
Aquesta aportació complementa l’aposta de la Generalitat per aquesta iniciativa, que ha estat inclosa en el Programa Operatiu Inversió en Creixement i Ocupació FEDER de Catalunya 2014-2020, amb un pressupost total de 9.999.276,16€. El finançament d’aquest projecte es concreta a través d’una subvenció FEDER per import de 4.999.638€, l’aportació de la Generalitat de mig milió d’euros, i la resta anirà a càrrec de la Fundació CECOT Innovació.
 
El funcionament d’aquest programa es basa en l’oferiment d’informació i assessorament a aquells empresaris que volen cedir el seu negoci a terceres persones per tal que s’hi mantingui l’activitat. D’aquesta manera, la Generalitat de Catalunya dóna suport a actuacions destinades al foment de l’activitat empresarial i econòmica de Catalunya i dóna resposta a una necessitat social  que s’ha vist accentuada per les circumstàncies macroeconòmiques dels últims anys.
 
La finalitat del programa és evitar el tancament de negocis ja existents, que es pot produir per la jubilació o malaltia dels emprenedors o empresaris responsables, per la dificultat en continuar l’activitat o per la impossibilitat de successió natural familiar de l’empresa. En aquest sentit, la Fundació CECOT va posar en marxa el 2009 una primera fase del Projecte Reempresa, que va gestionar 367 operacions exitoses. Aquestes operacions han suposat el manteniment de 1.500 llocs de treball i una inversió induïda d’aproximadament 19 milions d’euros.
 
Subscripció del Memoràndum entre la Generalitat i 10 regions de 3 continents per lluitar contra el canvi climàtic 
El Govern ha validat la subscripció del Memoràndum d’Entesa (Under 2 MOU) entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, i Califòrnia, Baden-Württemberg, Oregon, Washington, British Columbia, Ontario, Gal·les, Baja California, Jalisco i Acre, sobre canvi climàtic, subscrit el 19 de maig de 2015.
 
L’objectiu és establir una relació de col·laboració i coordinació per avançar en les accions climàtiques respectives, en línia amb els acords i iniciatives internacionals, i enfortir les capacitats, la transferència de tecnologia i coneixements especialitzats. Tots ells s’han compromès a compartir informació i experiències, prendre mesures de reducció d’emissions en diferents sectors, col·laborar en el desenvolupament de metodologies, coordinar esforços i treballar conjuntament. Aquests governs volen oferir un model de cooperació internacional més ampli, que es durà a terme en els àmbits de la seva competència: eficiència energètica; trànsit i transport; protecció dels recursos naturals i reducció dels residus; ciència i tecnologia; comunicació i participació pública; contaminants climàtics efímers; inventari, seguiment, informes i transparència.
 
Des del moment de la signatura, 11 regions més s’han adherit a l’Under 2 MOU, que resta obert a nous membres interessats.
Modificació de l’àmbit de l’espai d’interès natural de Pinya de Rosa
El Govern ha modificat el Decret 328/1992, de 14 de desembre, d’aprovació del Pla d’espais d’interès natural per ampliar l’espai de Pinya de Rosa, en compliment d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La modificació fa referència a l’exclusió de l’àmbit de les platges de Treumal i Santa Cristina i a l’ajustament de les coordenades dels límits dels terrenys de l’Obreria de Santa Cristina.
 
 
Delimitació de l’espai d’interès natural Pinya de Rosa
 
La nova descripció i cartografia s’han comunicat al TSJC,  que, per mitjà d’una interlocutòria, hi ha donat la seva conformitat.
 
Aprovada l’alteració dels termes municipals de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages i els de Riudellots de la Selva i d’Aiguaviva
El Govern ha aprovat avui dos decrets pel qual s’aproven, d’una banda  l’alteració dels termes municipals de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, i de l’altra l’alteració dels termes municipals de Riudellots de la Selva i d’Aiguaviva. L’alteració dels termes municipals donen resposta a la voluntat d’aquests ajuntaments respectius d’ajustar la línia de terme a la realitat urbanística municipal actual.
 
El 20 de març de 2015, l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, en la seva condició d’ens instructor de l’expedient, va trametre la darrera documentació que completava l’expedient d’alteració dels seus termes municipals, consistent en la segregació de 93.811 m2 del municipi de Santpedor per a la seva agregació al municipi de Sant Fruitós de Bages. La modificació del límit no suposa cap canvi en la titularitat dels béns, drets, accions, usos públics i aprofitaments, ni tampoc de les obligacions, deutes i càrregues, ni del personal, dels ajuntaments afectats.
 
D’altra banda, el 17 de març de 2015, l’Ajuntament de Riudellots de la Selva va trametre la darrera documentació que completava l’expedient d’alteració dels seus termes municipals, consistent en la segregació de 670 m2 del municipi de Riudellots de la Selva per a la seva agregació al municipi d’Aiguaviva i la segregació d’11.564 m2 del municipi d’Aiguaviva per a la seva agregació al de Riudellots de la Selva.
 
El Departament de Governació i Relacions Institucionals efectuarà la fitació dels termes municipals. Cadascun dels ajuntaments afectats lliurarà a l’altre, mitjançant còpia autenticada, els expedients en tràmit que facin referència exclusiva a la zona objecte de l’alteració.
 
Declarada l’ocupació urgent d’un bloc d’habitatges al barri d’Arraona afectat d’aluminosi
El Govern ha declarat l’ocupació urgent dels béns i drets d’un bloc d’habitatges del barri d’Arraona, a Sabadell, cosa que permetrà el seu posterior enderroc. Els pisos del barri d’Arraona van ser construïts entre els anys 1954 i 1955 i es troben greument afectats d’aluminosi. El bloc compost per les escales 1, 2 i 3 és l’únic que queda a l’illa delimitada pels carrers Fuerteventura, Argentina, Brasil i Tenerife.
 
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va aprovar, el juliol de 2013, una modificació puntual del Pla de millora urbana del barri d’Arraona, que va fixar l’expropiació com a sistema d’actuació. Aquesta modificació puntual permet continuar amb la remodelació del barri i donar solució als actuals problemes de seguretat i salubritat.
 
L’aplicació del procediment excepcional d’urgència en l’ocupació dels béns està motivada per tal de poder finalitzar, amb celeritat, l’adquisició dels drets que manquen per obtenir la disponibilitat del bloc conformat per les escales 1, 2 i 3 i enderrocar-lo al més aviat possible.
 
Actualment, aquest bloc es troba buit i els seus ocupants amb dret de reallotjament van ser traslladats fa uns mesos a l’edifici B-7, construït per l’INCASOL a la mateixa illa de cases. Una vegada enderrocat l’edifici de les escales 1,2 i 3, l’espai alliberat esdevindrà zona verda a urbanitzar en el marc de la darrera fase de remodelació del barri, que està previst iniciar a finals d’any amb la construcció dels edificis 11 i 12.
El procés de remodelació del barri d’Arraona, iniciat l’any 2001, preveu la substitució d’aproximadament 600 habitatges afectats per patologies estructurals. Fins al moment s’han construït 497 habitatges i se n’han enderrocat 456 corresponents a 15 blocs. La continuïtat del procés de remodelació ha estat considerada actuació prioritària pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.