·         El projecte quantifica en 0,3 centímetres anuals la taxa de subsidència del Delta de l’Ebre, similar a la d’altres zones deltaiques del món

 

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), en el marc del projecte LIFE+ EBRO-ADMICLIM, cofinançat per la Unió Europea, han realitzat el primer estudi de la taxa mitjana de l’enfonsament del Delta de l’Ebre, un procés anomenat subsidència, així com el perfil temporal de deformació.

 

Amb aquest objectiu s’han utilitzat imatges de radar obtingudes durant el període 1992-2010 per diversos satèl·lits. L’estudi demostra que per aquestes dues dècades analitzades la taxa de subsidència ha estat d’aproximadament de 0,3 centímetres anuals, similar a la d’altres zones deltaiques.

 

Al mateix estudi també es posa de manifest l’existència d’una taxa de deformació lleugerament superior a la part nord (Riumar) en comparació amb la part central (Deltebre) i sud del Delta de l’Ebre. Així mateix, s’ha constatat la presència d’importants fluctuacions estacionals de l’elevació de plana deltaica, amb alternança de períodes d’enfonsament seguits de períodes d’elevació. Aquests darrers poden arribar fins als 2 centímetres.

 

El projecte també ha consistit en la instal·lació de diversos reflectors artificials en punts estratègics del Delta de l’Ebre per obtenir una millor estimació de la distribució espacial de les mesures d’enfonsament. Aquests reflectors consten d’una base de formigó sobre la que s’instal·la el propi reflector, que consta de tres planxes d’alumini i que retorna amb gran intensitat el senyal emès pels satèl·lits.

 

 

Els resultats obtinguts en aquest estudi seran utilitzats per a l’elaboració d’un mapa del Delta de l’Ebre on s’indicaran les zones més vulnerables a l’enfonsament i a la pujada del nivell del mar, unes dades que permetran després prioritzar les àrees d’actuació per pal·liar aquest problema.

 

El Delta de l’Ebre es considera una de les zones més vulnerables al canvi climàtic, donat que la suma de la subsidència i la pujada del nivell del mar poden implicar una pèrdua d’elevació superior al metre durant el present segle, amb la qual cosa la meitat del Delta quedaria per sota del nivell del mar.