El document adopta les bases imprescindibles que es deriven de la legislació comunitària i configura els elements essencials per a la regulació d’aquest instrument a Catalunya. El plantejament segueix els mateixos principis que han orientat la política en matèria de clima fins ara: s’ha optat per un model que es basa en la incentivació i la complicitat. Per aquest motiu el conjunt de mesures i instruments inclosos persegueixen establir un marc que faciliti les activitats per fer el trànsit cap a una economia de baixa intensitat en carboni, de manera que aquelles activitats que orientin la seva activitat de manera coherent amb els objectius de la llei en puguin resultar beneficiades.

 

El text té la voluntat d’establir amb claredat els objectius que es volen assolir, però deixant llibertat sobre com fer-ho, i fa una clara aposta per la participació i la transparència, optant per establir mecanismes de transferència d’informació.

 

 

L’Avantprojecte de llei conté la regulació dels objectius relatius a les polítiques de mitigació. Estableix unes fites de reducció d’emissions que afavoriran la transició de Catalunya cap a un model de desenvolupament sostenible. Determina que el nostre país es compromet a assolir, com a mínim, la part de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que li correspon dels objectius europeus. En concret, per al 2020 i aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços establerts per la UE als seus estats membres, aquesta contribució és una reducció d’un 25% per a l’any 2020 respecte de l’any 2005, i del 80% o més l’any 2050.

 

D’altra banda, es crea l’Inventari d’Emissions a l’Atmosfera de Catalunya, com a complement de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, que actualment està en funcionament com a sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants.

 

Pel que fa als objectius d’adaptació al canvi climàtic, es recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, adaptada al nou marc regulador. Es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.

 

L’Avantprojecte de llei preveu la integració dels objectius en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques. L’Administració haurà de ser exemplificadora i aplicar criteris de simplificació i racionalització per eliminar progressivament certes barreres administratives que dificultin el desenvolupament d’actuacions de mitigació i adaptació.

 

Pel que fa a l’organització, concreta que el Departament de Territori i Sostenibilitat té les competències i les responsabilitats en la planificació i execució de les polítiques climàtiques de Catalunya. Es reforça també el paper de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat que té, entre altres funcions, impulsar accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i impulsar-ne l’adaptació als impactes. Alhora, regula la naturalesa, finalitats, composició i funcions del Consell Català del Clima com a òrgan de participació d’organitzacions i institucions representatives d’interessos diversos.

 

El text introdueix el tema de la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores de recursos naturals escassos. La llei incorpora una nova figura impositiva com és l’impost sobre les emissions de CO₂ en turismes i furgonetes, que incentivi canvis en el comportament ambiental i aposti per models més sostenibles.

 

Per al compliment dels objectius de la llei, es crea el Fons Climàtic, que haurà de nodrir-se, entre d'altres, amb els recursos procedents de la territorialització del Fons de Carboni per a una economia sostenible (FES-CO2), creat pel Govern de l’Estat el 2011. El nou model que aquesta llei implanta va dirigit a acostar els objectius dels Estats a les mesures que es prenen en l’àmbit nacional i local, on es concentren part de les competències en aquesta matèria, i consensuar els criteris de repartiment.

 

 

Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà, en aquest sentit, pionera a l’Estat espanyol. A Europa ja existeix a països com ara França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia. El text, sorgit d’un procés de participació, ha estat sotmès a informació pública.

 

El Govern també ha aprovat avui la contribució prevista d’àmbit nacional de Catalunya sobre els objectius relatius al canvi climàtic. En concret, ha fixat la reducció d’un 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle al 2030 respecte a les de 2005. També ha determinat els projectes d’adaptació per tal de fomentar el progrés en la reducció de la vulnerabilitat. L’objectiu de l’acord és disposar d’un instrument que permeti a Catalunya exposar a la comunitat internacional la seva responsabilitat i compromís davant la lluita contra el canvi climàtic amb un contingut plenament coherent amb la política europea.

 

Aquest objectiu de reducció d’emissions per Catalunya s’ha calculat d’acord amb el que ens correspon de l’objectiu general acordat per la Unió Europea per al 2030. Els càlculs s’han dut a terme seguint la metodologia emprada per la Unió Europea per determinar la reducció d’emissions que ha d’assolir cada estat membre i que divideix l’esforç segons el PIB per capita de cada estat. Els obligats directament per la Convenció Marc de les Nacions Unides són els estats membres d’aquesta, tot i que les regions o entitats subnacionals poden presentar de manera voluntària els seus compromisos de reducció d’emissions. De fet, ja els han presentat la Colúmbia Britànica, Califòrnia, Oregon, el Quebec, el País Basc, la Llombardia, Escòcia i Gal·les, entre d’altres.

 

Des dels inicis del debat internacional, Catalunya hi ha estat activament involucrada. L’any 2015 és clau pel que fa a la lluita contra aquest fenomen, amb la celebració de la Cimera del canvi climàtic de París. Per això el Govern de la Generalitat ha decidit continuar amb la seva participació activa presentant la seva contribució prevista d’àmbit nacional.