El Govern ha aprovat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries el dictamen preceptiu previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat en relació amb els articles 2, 17.1, 18.1.a), .d) i .g); i 20.1 de la Llei estatal 45/52015, de 14 d’octubre, del voluntariat.

 

La llei estableix una regulació marc del voluntariat que s’exerceix en àmbits que excedeixen el territori d’una comunitat autònoma o en àmbits en els quals l’Estat tingui competència, i també defineix les mesures de foment i reconeixement del voluntariat. Però els articles referits indiquen, no només la voluntat de consolidar la intervenció de l’Estat en un àmbit en el qual la Constitució no ha fet cap reserva competencial específica per a l’Estat, sinó també una voluntat marcadament coordinadora respecte de l’acció de les comunitats autònomes en aquesta matèria.

 

D’aquesta manera, els articles poden vulnerar les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de voluntariat, d’acord amb el que preveuen els articles 166.2, 115.2, 114 i 118.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

 

L’art. 17.1 disposa que les administracions públiques competents en matèria de voluntariat, proveiran el que sigui necessari per fixar els mitjans i sistemes de relació que facin possible la informació recíproca, la cooperació tècnica i l’acció conjunta en l’exercici de les seves competències, a fi d’integrar les seves actuacions i contribuir així a millorar l’acció voluntària i la participació solidària de la ciutadania. Però l’Estat no disposa d’una competència que l’habiliti per fixar el règim jurídic del sector material del voluntariat.

 

L’article 18.1.a) de la Llei habilita l’Estat per fixar les línies generals de les polítiques públiques en matèria de voluntariat, tot i que no disposa de cap títol que l’habiliti per fer-ho. De fet, és una competència exclusiva de les comunitats Autònomes.

 

En termes similars, l’art. 18.1.d) de la Llei habilita l’Estat per fixar criteris comuns d’avaluació, inspecció i seguiment dels programes de voluntariat subvencionats per les administracions públiques, una competència que extralimitaria el que estableix l’article 149.1.1 de la Constitució espanyola, segons el qual l’Estat garantirà la igualtat dels drets constitucionals. L’article 149.1.1. no pot servir d’excusa per permetre que sigui l’Estat el que fixi aquests criteris comuns.

 

Igualment, l’art. 18.1.g) habilita l’Estat per cooperar amb les comunitats autònomes en la creació d’un sistema d’informació que permeti fixar criteris de diagnòstic, seguiment i avaluació sobre els aspectes relacionats amb el voluntariat. Però sembla dubtós que l’Estat disposi en matèria de voluntariat d’una competència que l’habiliti a fer-ho.

 

I finalment, l’article 20 habilita l’Estat per concedir subvencions o establir convenis amb les entitats del voluntariat sempre que es compleixin els requisits de la legislació general sobre subvencions i d’aquesta mateixa Llei. Però el Tribunal Constitucional ha reconegut de forma constant que pertoca a la Generalitat de Catalunya la gestió dels ajuts, que comprèn la tramitació, la resolució i el pagament de les subvencions, així com la regulació del procediment corresponent a tots aquests aspectes.

 

Per tot això, per tal de poder disposar d’un dictamen jurídic que analitzi en profunditat si els aspectes considerats dels articles 2, 17.1, 18.1.a), .d) i .g); i 20.1 de la Llei 45/2015, de 14 d’octubre, del Voluntariat, o qualsevol altre precepte que el Consell de Garanties Estatutàries estimi oportú considerar de la mateixa norma, s’ajusten als preceptes de la Constitució Espanyola i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, se sol·licita del Consell de Garanties Estatutàries aquest dictamen, que té caràcter preceptiu pel cas que s’acordi interposar el corresponent recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta disposició.

 

El Govern també ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries el dictamen preceptiu previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat sobre diversos articles i disposicions addicionals i finals de dues lleis estatals que considera que vulneren les competències exclusives que l’Estatut reconeix a la Generalitat de Catalunya en matèria d’organització de la seva Administració, règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, i règim local. Es tracta de la Llei 39/2015, de l’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, de l’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, dues normes previstes dins del projecte de reforma administrativa del Govern de l'Estat (Informe CORA) al qual s'ha oposat el Govern de la Generalitat pel seu caràcter netament recentralitzador.

 

El Govern entén que no hi ha raons prou fonamentades per aquesta intervenció normativa i que les dues lleis es van redactar amb voluntat uniformadora i recentralitzadora, ja que, amb caràcter general, regulen molts aspectes del règim jurídic i el procediment administratiu amb una gran densitat normativa, sense respectar l'existència d'espais de desenvolupament normatiu per part de les comunitats autònomes i amb una clara minva de l'autonomia de cada Administració respecte de la seva organització i funcionament intern.

 

En total, el Govern ha acordat demanar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre 79 articles, 4 disposicions addicionals i 3 disposicions finals d'ambdues lleis. Aquests preceptes vulneren, en opinió del Govern, competències de la Generalitat en l'àmbit de l'autoorganització de l'Administració; en la seva autonomia a l'hora de crear, modificar i suprimir òrgans, unitats o entitats de l'Administració; en l'exercici de les seves potestats normatives, en l’ús de mitjans electrònics en els procediments administratius; en la relació entre administracions i entre aquestes i els ciutadans; en matèria de funció pública i de personal; o en matèria sancionadora en l'àmbit dels ens locals, entre d'altres.

 

Ambdues normes van ser objecte, en fase de projecte, d'una valoració negativa per part del Consell d'Estat, sense que gran part de les seves recomanacions fossin recollides, així com d'un gran nombre d'al·legacions per part de la Generalitat, també desateses. Igualment, les dues lleis recullen i desenvolupen regulacions que ja havien estat impugnades quan es van incloure en la Llei de racionalització del sector públic i en la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local (LRSAL), com és el cas de la normativa relativa a consorcis i convenis.

 

El Govern ha aprovat sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries com a pas previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat en relació amb diversos articles de la recent Llei de carreteres estatal. Segons el Govern, l’esmentada Llei podria interferir competències de la Generalitat en matèria d’infraestructures del transport i les comunicacions, obres públiques i ordenació del territori.

 

El Govern considera que la Llei de carreteres estatal, publicada al BOE el 30 de setembre passat, pot vulnerar competències exclusives de la Generalitat referents al nom de les carreteres de titularitat de la Generalitat; la transferència de carreteres i trams de carreteres; la determinació de l’emplaçament a Catalunya d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal i a la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i urbanisme.