El conseller d’Agricultura ha visitat la serradora de Palets Martorell SA , a Santa Coloma de Farners, i s’ha reunit amb empresaris de la fusta i amb representants de l’Institut Català del Suro (ICS)
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, s’ha reunit amb empresaris de la fusta de Girona per tal de donar-los suport en les seves demandes a l’Administració a fi i efecte d’aconseguir una major activació del sector forestal i per animar-los a continuar endavant.
Així, en aquesta visita oficial a les comarques gironines el titular d’Agricultura ha visitat la serradora Palets Martorell SA, de Santa Coloma de Farners, i s’ha reunit amb empresaris de la fusta i amb representants de l’Institut Català del Suro (ICS). A tots ells, els ha proposat “la incorporació de nous processos productius, i entomar els reptes que els nous temps ens demanen, en especial les noves exigències que deriven de la UE així com la necessitat d’exportar sent molt competitiu per no perdre quotes de mercat i créixer”.
En referència al sector forestal gironí, ha explicat que “Girona ha estat sempre una província amb gran tradició forestal, tant per la seva gestió forestal com per un desenvolupament important d’indústries de primera transformació associades a una gran diversitat de boscos existents, i no és casualitat doncs que a Girona hi nasqués el primer sindicat de silvicultors forestals privats, el CFC.”
El conseller també ha puntualitzat que “en els darrers decennis hi ha hagut una davallada important de l’activitat forestal, conseqüència del mercat global; el sector forestal no està dins la PAC, al mateix temps que els materials alternatius i els combustibles fòssils han guanyat fins gairebé l’actualitat la partida als productes que el bosc proveeix. Tampoc es pot oblidar que tota la franja costanera més mediterrània ha sofert incendis que han afegit desinterès a la propietat per la gestió d’uns boscos que han esdevingut improductius”.
I ha volgut destacar que, “malgrat tot, un cert teixit industrial ha resistit i ha fet esforços per encarar el futur, alhora que algunes explotacions forestals, amb el suport dels ajuts de les administracions, encara mostren a dia d’avui una silvicultura i gestió moderna i força intensiva”.
“En definitiva, a Girona els boscos ofereixen perspectives però hi ha molts factors a tenir en compte i en part cal una aposta decidida en les línies que la UE demana i que amb el Pla general de política forestal (PGPF) es volen implantar, i que es concreten en el Pla d’ordenació de recursos forestals (PORF) de Girona, que està en la fase final de redacció, com són les agrupacions de productors, els grups operatius, el cooperativisme o les societats limitades, sense deixar de banda la innovació i l’acostament propietat/sector industrial que ja comença a entreveure's però que s’ha de traduir en processos més eficients i més ingressos a la propietat, que no ha de basar la seva existència en els ajuts públics”, ha conclòs Ciuraneta.
Girona, un referent en la implantació de les polítiques relatives al mercat de la biomassa
A Girona, en el context actual en què s’està redactant el pla forestal de la vegueria, no es pot deixar de banda que el paisatge com a valor per al lleure és una demanda molt important del sector serveis amb els avantatges i els inconvenients que d’aquest fet es desprenen.
Girona ha estat molt activa en la implantació de les polítiques referents al mercat de la biomassa, fet que ha permès el manteniment de les companyies de serveis forestals que fins ara havien estat empreses d’explotació i comerç forestal. Ara bé, qualsevol nova política exigeix esforços per adaptar les normatives sectorials, agilitar els procediments i alhora els temes urbanístics relatius a aquestes noves instal·lacions, patis logístics de distribució; hi ha hagut una exportació neta a països tercers com Itàlia, situació que a poc a poc es va revertint amb l’activació del mercat intern tèrmic.
La Serradora de Santa Coloma de Farners
La indústria del pèl·let té a Girona la segona serradora més important a Catalunya, Palets Martorell, SA, de Santa Coloma de Farners, que recentment ha incorporat una línia de producció de pèl·lets, i a la qual s’ha convidat a estudiar en un futur no gaire llunyà la possibilitat de completar-ho amb una línia de contralaminat; una indústria familiar que ha crescut i s’ha adaptat al temps.
Girona tenia en el sector de boscos de ribera les plantacions més importants i variades, sobretot de plàtan i pollancre, també amb algunes indústries importants, que a poc a poc han anat perdent pes. Com en la resta de productes forestals, els baixos preus i la desaparició d’una part del teixit industrial associat han provocat la substitució cada cop més freqüent d’aquests conreus per altres d’herbacis; les polítiques de l’aigua no hi han pas ajudat.
El suro i els pinyons
Girona és també per excel·lència l’àrea més important de suro de Catalunya quant a producció primària, però els problemes associats a malalties que en degraden la qualitat, especialment en la seva aptitud per al tap, fan que el sector industrial surer, que ha estat en molts subsectors el més important en l'àmbit de la transformació industrial arreu de l’Estat espanyol, compri molt suro en planxa a les altres regions productores com Andalusia o Extremadura. Però també algunes indústries, com la que es va visitar, Parramon Exportap, han dut a terme inversions per aconseguir exportar més i amb millor qualitat de producte.
Altres sectors importants a Girona com el del pinyó queden en entredit a causa de les dificultats associades també a les malalties a la pinya, i el tema del control de la recollida compromès per un sector de la immigració amb un alt grau de taxes d’atur; al mateix temps, alguns empresaris forestals sí que han fet noves plantacions més properes a conreus en territoris planers mecanitzables i amb arbre empeltat.
