El director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig i Roig, ha fet la intervenció d’obertura de la II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre que se celebra avui al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. La trobada s’ha iniciat amb la salutació de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el director dels serveis territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Ferran Bladé. Organitzada de forma conjunta pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), la Jornada té per objectiu abordar els aspectes metodològics i els resultats de les intervencions en la exhumació de fosses comunes com a instrument d’estudi de la Guerra Civil.

 

En la seva intervenció, el director Miquel Puig i Roig ha ressaltat la contribució de la Jornada per “situar la importància de les aportacions de les diverses disciplines implicades –antropologia, arqueologia, història- i per evidenciar el compromís de la Generalitat en la documentació, identificació i, si s’escau, exhumació i identificació de les restes humanes trobades a les Terres de l’Ebre”. El director de Relacions Institucionals i amb el Parlament ha traslladat als assistents l’actuació del Govern per procedir a desenvolupar una recerca i catalogació sistemàtica de fosses de la Batalla de l’Ebre, la seva inclusió en el Mapa de fosses de Catalunya i la planificació de futures actuacions arqueològiques al territori.

 

A tocar del vuitantè aniversari de l’inici de la Guerra Civil el proper 2016, Puig ha recordat que el protagonisme de la recuperació de les restes dels desapareguts a causa del conflicte correspon a les noves generacions de descendents que reclamen un tractament més professional i científic. “Són generacions que s’acosten a aquesta temàtica sense la recança del passat i amb una nova perspectiva que, a més de vindicar la memòria i la reparació, demanen l’aplicació de les tècniques i els coneixements d’avui a la recuperació de la memòria”.

 

 

Miquel Puig i Roig també ha fet balanç de la iniciativa del Govern català en polítiques de localització de fosses, exhumació de restes i intent d’identificació de despulles. Segons Puig, la Generalitat “està desenvolupant una política compromesa amb la localització i recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra civil i el franquisme” amb mesures com la signatura d’un conveni entre Governació, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona per a la prospecció de la Serra de Riés i l’anàlisi de les restes humanes que s’hi ha localitzat. El director general també ha fet esment, entre d’altres actuacions, a la potenciació del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista; l’adscripció del COMEBE a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, o el compromís institucional de la Generalitat amb el desplegament de la Llei de fosses comunes de 2009.

 

 

Dins del primer bloc de ponències de la Jornada dedicat a la realitat de les fosses comunes a l’Estat, l’historiador i tècnic del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Juli Cuéllar, ha exposat les principals línies d’actuació de la Generalitat en aquesta àrea. Cuéllar, responsable de l’Àrea de Desapareguts i Fosses Comunes de la Guerra Civil de la subdirecció general de Memòria, Pau i Drets Humans, ha ressaltat que l’Administració catalana disposa d’un marc propi d’atenció als ciutadans que cerquen persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, i ha donat a conèixer eines pròpies de divulgació i assistència en aquest àmbit, com ara el Cens de persones desaparegudes o el Mapa de fosses de Catalunya.

 

Pel que fa al Cens, Cuéllar ha apuntat que actualment hi ha 4.739 casos inscrits, dels quals se n’han resolt 2.759 i s’ha pogut determinar amb exactitud el lloc d’inhumació de 476 persones. El Cens també ha permès dibuixar una tipologia de desapareguts en la qual predominen els homes i els soldats destinats als fronts de guerra de Catalunya, tant d’aquí com de fora de Catalunya i “ha cobert una necessitat que no ha estat coberta per l’administració de l’Estat, que mai ha donat resposta a aquest tipus de sol·licituds” ha apuntat l’historiador i tècnic del Departament de Governació.

 

Pel que fa al Mapa de Fosses, Juli Cuéllar ha apuntat que actualment en conté 345 de geolocalitzades (142 de confirmades i 243 amb caràcter probable) i ha avançat que properament se n’hi introduiran 25 de noves del Solsonès, la Segarra, l’Alt Urgell, a més d’altres del Pla de l’Estany. Pel que fa a les Terres de l’Ebre, Cuéllar ha recordat que és una zona d’alta concentració de fosses i serà inclosa ben aviat al web on es recolliran les actuacions que ja s’hi ha fet i la informació de què disposa el Departament de Governació. Finalment Juli Cuéllar ha fet esment a la política de recollida de restes òssies de la Generalitat i ha reivindicat la intervenció de l’Administració “que garanteix sempre un estudi històric, arqueològic i antropològic, així com la reinhumació de les restes”; i ha conclòs parlant de la política de dignificació de fosses, en especial del Memorial de les Camposines a La Fatarella (Terra Alta).

 

En aquesta Jornada també intervenen la doctora en Antropologia Social i Cultural,  professora del Departament d’Antropologia de la UNED, M. Carmen Garcia Alonso; la llicenciada en Història i professora d’ensenyament secundari, especialitzada en osteoarqueologia i membre de la Societat de Ciències Aranzadi, Lourdes Herrasti; la catedràtica de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, Assumpció Malgosa; el llicenciat en Història amb l’especialitat d’arqueologia i membre de l’equip de l’empresa Atics, Jordi Ramos Ruiz, i el doctor en Medicina, especialista en Medicina Legal i Forense i en Antropologia i Biologia forense, Francisco Etxeberria.