La Generalitat de Catalunya està intensificant les mesures de prevenció i reparació a les víctimes de mutilacions genitals femenines (MGF) a través d’un treball transversal i interdepartamental que permet assolir avenços significatius en la lluita contra aquesta xacra. Una realitat que amenaça la salut física i psíquica de centenars de dones i nenes residents al nostre país procedents d’ètnies practicants.

 

En motiu del Dia Internacional de Tolerància Cero amb la MGF que té lloc cada 6 de febrer, l’Administració catalana vol posar en valor algunes de les fites que s’han aconseguit darrerament com el fet que la salut pública catalana ofereixi des del passat mes d’octubre la reconstrucció de clítoris a totes les dones que ho sol·licitin. Fins ara s’han atès un total de cinc consultes a l’Hospital Clínic de Barcelona, que és el referent per aquest tipus d’intervencions, a través del Servei Català de la Salut i un cop detectada la necessitat d’intervenció després d’una primera valoració a la xarxa assistencial de proximitat.

 

Aquesta mesura respon a un mandat de la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista quan insta a comptar amb mecanismes sanitaris d'intervenció quirúrgica per a poder afrontar la demanda de les dones que vulguin revertir els efectes de la mutilació practicada.

 

El Departament de Salut també va formar l’any passat un centenar de professionals, principalment de Salut però també d’altres àmbits: des de personal d’infermeria i llevadores, especialistes en pediatria, ginecologia i medicina de família fins a personal tècnic dels sectors del treball social, la immigració, l’antropologia o Mossos d’Esquadra. De cara al 2016 preveu doblar el número de professionals formats. Aquesta formació és paral·lela al grup de treball per l’abordatge de les MGF de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista.

 

A més, el Govern ha contribuït a la lluita contra la MGF als països del sud amb el finançament, a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, de projectes per a la prevenció, la sensibilització, l’apoderament de les dones i la millora de l’atenció primària. Aquests projectes han estat executats per entitats catalanes i del sud, per un valor de més de 1.750.000 € en el període 2010-2015, i constitueixen una mostra clara del compromís de la cooperació catalana amb els drets humans de les dones i la plena igualtat de gènere.

 

La Generalitat promou la prevenció de les MGF des d’un enfocament de gènere, basat en els drets humans i d’acord amb els països d’origen. En aquest sentit, Catalunya és pionera en l’abordatge d’aquestes pràctiques amb un protocol interdepartamental vigent des del 2002 i actualitzat el 2007 pels departaments de Treball i Afers Socials, Ensenyament, Salut, Interior, Presidència i Governació. L’objectiu és sumar sinèrgies i establir acords de col·laboració que permetin garantir els drets humans de les nenes i evitar que pateixin aquesta greu agressió quan viatgen als seus països d’origen.

 

Per mitjà d’aquesta coordinació s’han desplegat una seixantena de taules locals i espais de treball per prevenir les MGF arreu de les comarques catalanes integrades per diversos perfils d’empleats públics (àmbits de la medicina, la infermeria, la docència, els cossos policials o el treball social, entre d’altres) que tenen un contacte més o menys habitual amb els col·lectius d’ètnies practicants. Al llarg dels últims anys les taules han intervingut en 380 casos de prevenció (120 el 2012, 144 el 2013 i 116 el 2014; 2015, pendent de tancar dades) que s’han materialitzat en la signatura d’un compromís per escrit per part dels progenitors conforme evitaran la mutilació de la seva filla o filles.

 

La MGF comprèn tots els procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins. La MGF és una forma extrema de violència masclista que constitueix una vulneració dels drets a la salut, la sexualitat, la seguretat i la integritat física de les dones.  La pràctica de la MGF reflecteix una desigualtat de gènere molt arrelada i constitueix una manifestació extrema de discriminació de les dones i de control sobre elles.

 

Es tracta d’una pràctica molt dolorosa físicament i psicològicament que té greus conseqüències per a la salut a curt i a llarg termini. La MGF pot produir hemorràgies greus, problemes urinaris, quists, infeccions, infertilitat, complicacions en el part i mort de les nounades. Així mateix, té importants efectes negatius pel que fa a l’estabilitat emocional de les dones i la qualitat de les seves relacions afectives i sexuals.

 

Nacions Unides estima que al món hi ha entre 100 i 140 milions de nenes i dones mutilades. Si la tendència actual continua, al 2030 aproximadament 86 milions de nenes arreu del món patiran alguna forma de mutilació genital femenina. Enguany el lema de l’Organització Mundial de la Salut per aquest Dia internacional de Tolerància Cero és “Assolir els nous objectius mundials a través de l’eliminació de la mutilació genital femenina el 2030”.

 

Segons dades provisionals del padró a gener de 2015, a Catalunya hi ha 6.595 nenes i joves de 0 a 19 anys de nacionalitat estrangera que provenen de països amb ètnies practicants, essent les majoritàries les de Senegal, Gàmbia, Nigèria o Mali. No obstant, només es poden considerar com a col·lectiu de risc aquelles que provenen d’aquestes ètnies, ja que no totes les ètnies són practicants ni la MGF està estesa amb la mateixa intensitat a tots els països d’origen.