La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha presentat aquest matí al Parlament les principals línies de treball i reptes del Departament en aquesta legislatura. “Som aquí per construir un Estat que vetlli pel benestar dels ciutadans i prioritzi la lluita contra les desigualtats, modern, ben gestionat, cohesionat territorialment i que garanteixi el dret a l’habitatge, a uns serveis públics de qualitat, a la llibertat religiosa i el dret de vot”, ha remarcat la titular de Governació, que ha desgranat les mesures que el Departament ja ha engegat o posarà en marxa en breu per poder garantir aquests drets. 

 

En l’àmbit de l’habitatge, Mertixell Borràs ha presentat una vintena d'accions amb la finalitat d'afavorir l'accés a l'habitatge i aturar els desnonaments en situacions d'emergència social. "Treballarem per resoldre totes les urgències, però no renunciarem a resoldre el problema de fons. I ho farem amb diàleg constant amb els agents socials i econòmics a qui incorporarem en el debat i el desenvolupament dels diferents projectes concrets que impulsarem; i també treballarem colze a colze amb l’administració local perquè les polítiques d'habitatge tenen un marc general però s'implementen a nivell local".

 

La consellera Borràs ha remarcat que el Govern ha destinat més diners que mai en polítiques socials d'habitatge. En aquest sentit ha apuntat que es mantindran les prestacions socials d'habitatge a les quals es van destinar 87 milions d'euros el 2015, "per arribar a més famílies, prioritzant les que tenen fills, les persones grans i les persones dependents" i s'ha compromès a millorar la coordinació amb i entre les administracions públiques per "aconseguir una major celeritat en la tramitació dels ajuts". 

 

A banda dels ajuts i davant "el compromís que cap família quedi sense habitatge", la titular de Governació ha apuntat una sèrie de mesures per aconseguir mobilitzar el parc d’habitatges buits. En aquesta línia, Meritxell Borràs ha destacat que el Govern “serà implacable a l’hora d’exigir que les entitats financeres i els grans tenidors compleixin amb la cessió obligatòria de pisos buits, ampliant el Fons de lloguer social destinat a entitats del tercer sector i ajuntaments” i ha deixat clar que “en cas d’incompliment, imposarem sancions”.

 

Amb aquest mateix objectiu, també es potenciaran acords amb les entitats financeres “amb les quals s’han signat convenis per a la cessió de més de 1.600 habitatges buits perquè compleixin la seva funció social”; s’exercirà el dret de tanteig i retracte per incrementar l’oferta d’habitatge públic de lloguer social; i, si per aquesta via no s’aconsegueixen prou habitatges, la Generalitat recorrerà al parc privat de lloguer i les administracions públiques n’assumiran el cost. 

 

Pel que fa a la recuperació i estabilització del sector immobiliari, les mesures presentades per la consellera passen per la millora dels mecanismes de seguiment del mercat immobiliari i l’impuls d’una nova Llei d’Arrendaments Urbans catalana, “que equilibri la relació entre propietari i llogater i ajudi a estabilitzar el mercat. També cal estudiar noves vies d’accés a l’habitatge, com ara tinences intermèdies, que vagin més enllà de la propietat i el lloguer”. La consellera també ha afirmat que caldrà plantejar noves promocions d’habitatge de protecció oficial de lloguer, en funció de les disponibilitats pressupostàries de les administracions públiques; així com promoure accions per fomentar la rehabilitació d’habitatges.

 

Finalment, en l’apartat de la remodelació dels barris, es preveu un nou impuls al Pla de Barris, que prioritzi les actuacions en barris amb major risc d’exclusió residencial i amb més problemes de degradació urbana. “Treballarem sense descans per donar el tomb a la situació d’emergència social que vivim avui amb totes aquestes eines que tenim a l’abast”, ha dit la consellera. 

 

Com a novetat dins de les actuacions previstes en l’àmbit del món local, la consellera de Governació ha anunciat la voluntat d’organitzar un Congrés Nacional del Món Local, obert i participatiu, que serveixi per debatre els grans reptes que planteja la definició de la Catalunya del futur, l’organització territorial, les competències i el finançament de les Administracions locals, i, en definitiva, el paper dels ajuntaments i del conjunt de les administracions públiques locals.

 

“Volem la participació de tothom en la definició de com ha de ser el món local, i en la recerca de consens sobre algunes de les qüestions cabdals en aquest àmbit”, ha remarcat Borràs, que ha destacat que aquest debat ha de ser una gran eina per a la redacció de dues lleis fonamentals: la Llei de Governs Locals i la Llei de finances locals. “Hem de començar a pensar i a treballar en com volem organitzar el món local del futur Estat i això ho farem escoltant en tot moment la seva veu, vull fer la política local des del carrer i no des d’un despatx”, ha remarcat la consellera Borràs.

 

Pel que fa a les principals línies de treball del Departament de Governació en l’àmbit local, la consellera ha refermat que es continuarà donant suport i assessorament a les administracions locals, així com resposta a les situacions d’emergència que pateixen els municipis. Borràs també ha confirmat que es mantindrà la convocatòria de la línia de despeses de manteniment del PUOSC i que s’impulsarà l’estratègia RIS3CAT amb la convocatòria de fons FEDER per donar suport a projectes de millora de l’eficiència energètica, a l’impuls d’energies alternatives, a la valorització del patrimoni natural i cultural, i a donar rellevància als projectes d’especialització i competitivitat territorial.

 

Encara en l’àmbit local, la consellera ha avançat que es recuperarà el Consell Català de Petits Municipis “per fer front a la problemàtica especial que afecta aquests ens, que sovint basen la seva gestió en el voluntarisme”; que es potenciarà la Comissió Bilateral amb Barcelona i es desplegarà plenament la Llei de règim especial d’Aran. Finalment, la titular de Governació ha ofert la col·laboració del Departament per aconseguir que les associacions municipalistes “treballin plegades, establint sinergies i projectes comuns, per aglutinar tota la força i les sensibilitats territorials del nostre país”.

 

Pel que fa a la funció pública, la consellera n’ha destacat quatre grans prioritats, la primera de les quals és l’aprovació d’una nova oferta d’ocupació pública, en els àmbits de serveis a la ciutadania que més ho necessiten. En aquest sentit, Meritxell Borràs ha recordat que “Catalunya té la taxa d’ocupació pública més baixa de tot l’Estat, amb 40,1 empleats públics per cada mil habitants, mentre que la mitjana estatal és de 54,4 empleats públics per mil habitants”.

 

La segona gran prioritat en l’àmbit de la funció pública és l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). “El nostre objectiu és convertir-la en l’element central de la política de formació i d’aprenentatge i d’impuls de noves metodologies pedagògiques”, ha dit, i ha anunciat que s’impulsarà una nova llei de l’Escola d’Administració Pública “per reorganitzar-la i racionalitzar-la, connectar-la millor amb el sistema d’universitats públiques de Catalunya i prestigiar-la internacionalment”.

Unes altres prioritats que ha apuntat Borràs són l’articulació del pla de racionalització del sector públic, ja previst a la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, i l’impuls a l’Administració electrònica. “La base d’una bona administració són els seus treballadors i treballadores”, ha dit la consellera, que ha recordat l’esforç que els servidors públics han fet en els darrers anys de restriccions econòmiques. Per això, ha dit, ja s’han produït algunes accions que van en la línia de recuperar els seus drets, com ara l’increment d’1% dels salaris, el màxim que permet la llei de pressupostos de l’Estat. També ha recordat que s’ha aprovat el retorn de la paga extra del 2012.

 

La consellera s’ha referit, a més, al Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, que s’està implementant i que té com a principis inspiradors la transparència, l’ètica i la innovació i el talent. Per reforçar el compromís amb la reforma, ha dit la consellera, s’ha creat la Direcció General de Modernització i Innovació de l’Administració.

 

“En aquests trenta-cinc anys ens hem dotat d’una administració potent que serveix de forma eficient la nostra ciutadania. L’Administració de la Generalitat és un cas d’èxit, però no en tenim prou, volem que sigui un cas d’excel·lència”, ha assegurat Borràs.

 

En un altre àmbit d’actuació del Departament de Governació, els afers religiosos, la consellera ha anunciat que en els propers mesos es posaran les bases d’un projecte de creació d’un òrgan d’observació i anàlisi de la diversitat religiosa a Catalunya, com tenen molts estats d’Europa. El nou òrgan s’encarregarà d’actualitzar el Mapa religiós de Catalunya i d’elaborar el Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la diversitat. “És essencial que el Govern de la Generalitat conegui la realitat religiosa del país per definir i aplicar polítiques públiques i eficaces”, ha apuntat la titular de Governació que, en aquest sentit, ha avançat que començarà a treballar en la creació d’un nou marc legal per garantir el dret a la llibertat religiosa. “Vetllem per oferir uns serveis públics preparats per atendre tothom en igualtat de condicions i d’acord amb les seves creences”.

 

Finalment, Meritxell Borràs ha instat les formacions polítiques a fer una nova llei electoral que reculli diverses reformes i modificacions “que són urgents i inajornables”, com ara la introducció de mecanismes de vot electrònic, despeses electorals o garantir el dret a vot dels residents a l’estranger “perquè ens cal un sistema electoral que no discrimini pel fet de residir fora de Catalunya, i la preparació d’un procés constituent ha de poder comptar amb la veu i el vot de tots i cadascun dels catalans”.