El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), mitjançant la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, està desenvolupant, amb pescadors i científics, plans de gestió de pesca en què tots els agents implicats col·laboren per a assegurar una pesca sostenible i socioeconòmicament viable. Aquesta iniciativa s’ha valorat avui, en la reunió que la consellera Meritxell Serret ha mantingut amb la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita, en el marc de la visita institucional que ha fet a les Terres de l’Ebre.

 

Actualment, s’està treballant, d’una banda, en el Pla de gestió de dragues des d’embarcació (rastell de cadenes). Aquest Pla inclou la posada en marxa d’un estudi de seguiment i monitorització de la pesqueria que ha de durar un any i que serà clau en la decisió de la Comissió Europea (CE) de permetre la continuació de l’activitat pesquera. Precisament, aquesta setmana va tenir lloc, a la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita, una reunió per a informar els 34 armadors de les embarcacions de Catalunya que es dediquen a la pesca amb rastell de cadenes de la posada en marxa d’aquest estudi liderat per científics de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.  

 

La gestió del rastell de cadenes ha d’incorporar mesures tècniques que garanteixin la sostenibilitat de poblacions d’espècies de biologia molt diversa. Aquest fet és el que incrementa la complexitat de l’estudi a realitzar i el disseny que haurà de tenir el Pla de gestió un cop finalitzat l’ any d’ estudi i monitoreig. 

 

A més, els pescadors artesanals de Sant Carles de la Ràpita també participen, juntament amb els de la modalitat d’arrossegament de Blanes, en el projecte europeu MINOUW, un ambiciós esforç internacional per a racionalitzar l’impacte de la pesca sobre els ecosistemes marins i els recursos pesquers. 

 

D’altra banda, també s’està treballant en el Pla de gestió de dragues mecanitzades (gàbies), que va ser aprovat per la Comissió Europea (CE) a finals de 2015 i que afecta les embarcacions de marisqueig de bivalves (petxines). La principal novetat que representa aquest Pla és provar un model de gestió de l’esforç de pesca basat en l’establiment d’un màxim anual de jornades de pesca, les quals seran distribuïdes entre les diferents embarcacions. Aquest model de gestió pesquera podrà ser replicat en altres pesqueres catalanes si, com s’espera, el resultat és satisfactori. S’ha creat una Comissió de Seguiment formada per representants del sector i de l’Administració per a adaptar les mesures de gestió segons l’evolució de la pesquera, seguint un esquema que es coneix com a gestió adaptativa.

El Pla de gestió de gàbies afecta tot el litoral català. Les mesures concretes de gestió s’han dissenyat ‘ad hoc’ per a cada zona d’acord amb l’experiència obtinguda de les regulacions dels bancs de marisqueig de bivalves dels darrers anys. Això permet ajustar molt millor i de manera territorialitzada els esforços de pesca sobre les espècies.

 

 

 

Amb la posada en marxa d’aquests plans, el DARP pretén adaptar-se al Reglament europeu relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani, que insta els estats membres a aprovar plans de gestió plurianuals en les seves aigües territorials per a determinades modalitats pesqueres, entre les quals s'inclou les dragues, la definició de les quals, d'acord amb el Reglament, comprendria els rastells que a Catalunya s'empren en la modalitat de marisqueig des d’embarcació, i que es classifiquen concretament com a “dragues mecanitzades”.

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.