La Filmoteca de Catalunya programa, el dia 24 de gener a les 20 h, el documental 15 anys a Venus (2015), que aborda els diversos plans de transformació que el barri de la Mina ha patit al llarg de la seva història, fins a arribar al conflicte que centralitza el film, el projecte d’enderrocament de l’edifici del carrer Venus, un dels més habitats i populars del barri.

 

Mariona Giner i Sergi Pujolar, directors del film, ens acompanyaran per presentar el retrat d’un barri i d’unes històries personals i col·lectives que, sense ignorar-los, supera la realitat reduccionista sobre les drogues i la marginació amb què La Mina ha estat sempre estigmatitzada. Els directors parteixen de la premissa que per comprendre i contribuir a la transformació del barri és essencial conèixer-lo des d’una perspectiva àmplia i diversa.

 

Arran del projecte fotogràfic “Dikela la Mina” (“Mira la Mina”, en caló) en què va participar Giner l’any 2005 i on transmetia la identitat gitana del barri en contraposició a les imatges d’aquella comunitat que havien aparegut al Fòrum de les Cultures el 2004, els directors del documental han conegut les vides de molts veïns del barri, alguns dels quals, anys més tard, s’han vist inmersos en un pla de transformació que els ha donat tantes esperances com decepcions, i que els ha afectat de viderses maneres.  Mariona Giner i Sergi Pujolar, co-director del film, han volgut acompanyar algunes d’aquelles famílies en la seva lluita per la dignitat del barri.  

 

La Mina va ser construït entre els anys 1969 i 1975 amb el fi de reubicar els barraquistes de Barcelona. Els anys 80, la difusió de la droga, l’estigmatització i els conflictes amb l’Administració van danyar el teixit social d’un barri que havia nascut arran d’un problema greu, la manca i la precarietat de l’habitatge. El punt de partida de 15 anys a Venus són els problemes veïnals derivats d’un pla de transformació iniciat l’any 2000 que preveia l’enderrocament de l’edifici Venus, un dels més degradats i estigmatitzats de tot el barri. El projecte de l’Administració era enderrocar-lo, per a canviar-ne la configuració històrica i reubicar els antica habitants de Venus a nous habitatges, obligant-los a pagar un diferencial per a molts d’ells inassumible. Finalment el bloc no va ser enderrocat  però la tensió i preocupació veïnal van continuar, i mentre alguns veïns encara reclamen l’enderroc, d’altres esperaven l’assignació d’un pis de protecció oficial. El documental acompanya els veïns –cadascun amb la pròpia situació i manera d’afrontar-la– en aquest procés de lluita per un habitatge digne i els dóna veu per tractar una problemàtica sovint ocultada i desconeguda.

 

Giner i Pujolar han aconseguit dur a terme la postproducció i la difusió de film gràcies a una exitosa campanya de micromecenatge, i l’única ajuda que van rebre per a la seva realització va ser la cessió d’equips de gravació per part de l’empresa Olympus.