- El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya restaura el Crist sofrent o patiens, d’època romànica, que decora l’absis central de la parròquia
- La talla del Crist crucificat va ser adquirida per un particular que, posteriorment, als anys vuitanta, la va regalar a la parròquia
- L’escultura, de fusta de pi i policromada, es trobava en un estat de conservació deficient, amb importants aixecaments i pèrdues de les capes de preparació i pictòrica, i presentava un enfosquiment generalitzat que n’ocultava la policromia
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura retorna, un cop restaurat, el Crist d’època romànica que decora l’absis central de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Per les seves característiques, el Crist es podria situar cronològicament en el període de transició entre els darrers temps del romànic i l’inici del gòtic.
La talla policromada, de fusta de pi, la va adquirir en origen un particular que, posteriorment, als anys vuitanta del segle XX, la va regalar a la parròquia. La imatge representa la figura de Crist crucificat (la creu s’ha perdut) i, tot i que està representat pictòricament amb els ulls oberts, correspondria iconogràficament a la imatge representativa del Crist sofrent o patiens.
El conjunt monumental del monestir de Sant Feliu de Guíxols, al qual pertany l’església parroquial, té la consideració de bé cultural d’interès nacional (BCIN) des del dia 3 de juny de 1931.
Estat de conservació
L’estat de conservació de la peça era molt deficient. El suport, fet amb fusta de pi, presentava pèrdues, fruit d’un atac generalitzat d’insectes xilòfags. També s’observaven algunes pèrdues de suport, que possiblement tenien un origen de caràcter antròpic.
L’aspecte general del Crist era molt irregular, a causa, principalment, de la discontinuïtat dels estrats, i l’agreujaven les nombroses pèrdues, aixecaments i desgast que patia l’escultura al llarg de tota la superfície.
Es podia constatar, pel que fa a intervencions anteriors a la talla, que el braç dret de l’escultura és de factura moderna i no correspon al moment constructiu de la talla. A més, el pas del temps havia provocat contraccions i moviments en el material, que havien generat l’aparició d’algunes esquerdes, majoritàriament en sentit longitudinal, que afectaven tant l’anvers com el revers de la talla. També hi havia certa separació entre les diverses peces que formen el Crist.
Les capes de preparació i pictòrica presentaven clivelles importants i multitud d’aixecaments de diversa consideració, alguns dels quals suposaven un perill evident de despreniment.
Per sobre del nivell pictòric, s’observava un acabat no original que uniformitzava l’aspecte general de l’obra, a la vegada que el distorsionava i no en permetia la correcta lectura.
Intervenció de conservació i restauració
Després del desmuntatge, embalatge i trasllat al CRBMC, l’obra ha estat objecte d’un examen mitjançant radiografies i amb diferents tècniques de la imatge, com la exposició a la llum ultraviolada o a l’infraroig digital.
Els treballs de conservació i restauració han començat amb la desinsectació del suport (tractament curatiu mitjançant anòxia i preventiu contra els insectes xilòfags, amb l’aplicació d’un producte insecticida), la seva consolidació i estabilització. Posteriorment, s’ha fet el tractament de la policromia, que ha començat per la fixació puntual de l’estrat pictòric i ha continuat amb la seva neteja.
Per acabar, s’ha dut a terme la reintegració cromàtica de les pèrdues de capa pictòrica i de preparació, amb un criteri de tipus il·lusionista. S’ha intentat unificar visualment l’estrat, deixant a la vista aquelles parts de la superfície en què s’entreveia el suport de fusta. Finalment, s’ha protegit la superfície amb un vernís sintètic de baix pes molecular
La part més significativa de la intervenció ha estat la decisió, presa conjuntament amb la propietat de la talla, d’eliminar les pastes que cobrien els cabells i la barba del Crist. Tot i que inicialment no s’havia previst dur a terme aquesta operació, s’ha considerat convenient fer-la, ja que s’havia localitzat massilla que tapava el treball de talla original.
Finalment, s’ha retornat i col·locat la peça en el seu lloc, a l’absis de l’església, on se seguirà un exhaustiu control de l’estat de conservació, ja que es tracta d’un espai sense mesures correctores d’humitat i de temperatura, paràmetres que, en cas de no ser estables, afecten greument les obres artístiques.
