Febrer molt plujós a les terres de Lleida, sud del Maresme i parts més elevades del Prepirineu i Pirineu Occidental

 

 

El febrer s’ha caracteritzat per un temps no tan extrem com els mesos de desembre i gener. L’anomalia de temperatura per sobre dels +3 ºC no s’ha registrat a cap punt del territori català i en algunes ocasions s’ha situat per sobre dels +2,5 ºC, mentre que pluviomètricament ha estat normal o plujós a gran part del Principat.

 

La situació meteorològica ha estat dominada per vent de ponent, afavorint el pas de fins a vuit sistemes frontals. Aquest tipus de configuració es caracteritza per un domini del vent de ponent que provoca, d’una banda, una inhibició de les masses d’aire procedents d’altes latituds i, de l’altra, precipitació a l’oest de Catalunya.

 

 

El primer episodi va afectar el país entre els dies 9 i 13, deixant quantitats abundants de precipitació al quadrant nord-occidental del país, i va ser provocada per una situació del nord-oest. Les precipitacions més destacades registrades a la Xarxa d’Estacions Automàtiques (XEMA) i a la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), van ser: 61,7 mm a Sant Joan de Toran (la Val d’Aran); 45,1 mm a Sasseuva (2.228 m), a la Val d’Aran; 42,5 mm a Certascan (2.400 mm), al Pallars Sobirà; i 41,9 mm al Port del Comte (2.316 m), al Solsonès.

 

Entre els dies 14 i 16 de febrer una pertorbació va creuar Catalunya deixant acumulacions destacades de precipitació al Pirineu i al quadrant nord-est de Catalunya. A més, el flux del nord que va caracteritzar la configuració sinòptica va provocar una davallada tèrmica i precipitació en forma de neu a partir dels 1.000 m:

·         Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser 68,5 mm a Mataró - Can Canyelles (Maresme); els 51,0 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran; els 39,4 mm al Pantà de Darnius -Boadella (l’Alt Empordà); o els 38,1 mm de Viladrau (Osona).

·         La neu va caure a partir dels 1.000m afectant a molt punts del país, però els gruixos més destacats (per sobre dels 30 cm) es van registrar a les zones més elevades del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

 

Una nova pertorbació va afectar tot Catalunya entre els dies 26 i 28 de febrer, provocant una davallada de la temperatura i neu a cotes baixes (en alguns casos, per sobre dels 200 m), especialment a l’extrem sud i ponent. La baixa, que durant la nit del divendres 26 a dissabte 27 de febrer es va aprofundir arribant a Catalunya procedent de l’Atlàntic, es va allunyar cap al Mediterrani durant la jornada de diumenge 28. La precipitació va ser general i es van recollir de 20 a 50 mm a la majoria de comarques:

-       A les comarques pirinenques, al llarg del cap de setmana s’han acumulat gruixos d’entre 20 i 50 cm a les cotes mitjanes i altes, especialment al sector oriental, on aquesta ha estat la nevada més important de la temporada.

-       Fora de l’àmbit del Pirineu, la nevada ha deixat més de 20 cm a les parts més altes del massís dels Ports i de les muntanyes de Prades. D’altra banda, cal destacar gruixos superiors als 5 cm a zones altes de la Segarra, la Conca de Barberà, l’Urgell, l’Anoia, les Garrigues o la Noguera. També s’han superat els 20 cm de gruix a les parts més altes del massís del Montseny.

 

 

Per acabar el repàs del mes de febrer cal destacar els dos episodis càlids que van afectar Catalunya:

 

 

 

D’altra banda, cal remarcar que durant el dia 22 la baixa va provocar pluja de fang a Catalunya i neu bruta a les parts més elevades del Pirineu.

 

 

Pel que fa a la temperatura mitjana mensual, el febrer s’ha de qualificar com a càlid en general a gairebé tot Catalunya, especialment a la conurbació de Barcelona, i a àmplies zones del Prelitoral, de la depressió Central i del Prepirineu (Figura 1).

 

Aquests valors d’anomalia tèrmica han estat conseqüència de la configuració sinòptica amb un domini de la circulació zonal (vent de l’oest) durant gran part del mes, inhibint les masses fredes provinent d’altes latituds.

 

La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència 1961-1990) que han igualat o superat els +2,5 ºC a les estacions de la XEMA.

 

Nom de l’EMA	Comarca	Anomalia (ºC)
Barcelona - el Raval	Barcelonès	+2,8
Castellbisbal	Vallès Occidental	+2,7
Mas de Barberans	Montsià	+2,5
Vallirana	Baix Llobregat	+2,5
Barcelona - Observatori Fabra	Barcelonès	+2,5

 

 

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.