· 18 alumnes han realitzat el 2015 a l’Escola Massana els primers estudis a Catalunya sobre imatgeria festiva. La Federació d’Associacions d'Artesans d'Ofici de Catalunya i el Departament d’Empresa i Coneixement, han impulsat aquest Curs de Professionalització d’Ofici d’Imatgeria Festiva, amb l’objectiu de potenciar el seu aprenentatge, generar nous recursos per a professionals i dotar el sector d’una nova fornada d’escultors de la festa.
· La seu d’Artesania Catalunya, acull fins el proper 13 de març l’exposició “Nova Generació d’Escultors de la Festa”, mostra que recull els resultats del treball que han realitzat els alumnes del curs formatiu, i que demà rebran, en acte de cloenda a la Massana, els diplomes del CPO d'imatgeria festiva.
· Actualment a Catalunya hi ha més de 4000 gegants, més de 1500 figures de bestiari i prop de 15000 capgrossos. Del curs han sorgit noves figures que estaran presents en correfocs i festes d’arreu de Catalunya, com també a les Illes Balears i a França.
La Federació d’Associacions d'Artesans d'Ofici de Catalunya (FAAOC), i el Departament d’Empresa i Coneixement, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda(CCAM), han impulsat el Curs de Professionalització d’Ofici d’Imatgeria Festiva, impartit el 2015 a l’Escola Massana. Aquest curs, el primer que es realitza Catalunya, té l’objectiu de potenciar l’aprenentatge d’aquest ofici artesà, generar nous recursos per a professionals i dotar el sector d’una nova fornada d’escultors de la festa.
Aquest projecte neix per donar resposta a les necessitats del sector i normalitzar l’ensenyament d’alguns oficis, preservant el coneixement d’antigues tècniques, però posat al dia amb els materials i la tecnologia actuals. En la història de la formació d’oficis a Catalunya, no ha existit ni existeix formació de l’ofici d’imatgeria festiva i els professionals actuals són autodidactes que han aprés i desenvolupat la seva pròpia tècnica, mantenint viva encara la tècnica dels seus antecessors.
El curs ha estat realitzat per professorat format per mestres artesans en imatgeria festiva, escultors, mestres fallers, tècnics professionals del sector i l’Escola Massana, que han ensenyat l'ofici amb una transmissió dels valors propis de mestre a aprenent. A més s’ha apostat per l’aprenentatge pràctic del taller lligat a continguts tradicionals i innovadors de tècniques, materials i processos específics i capdavanters de l’ofici.
Actualment a Catalunya hi ha més de 4000 gegants, més de 1500 figures de bestiari i prop de 15000 capgrossos. Del curs han sorgit noves figures que estaran presents en correfocs i festes d’arreu de Catalunya, com també a les Illes Balears i a França. Més enllà de crear figures per la festa, les creacions de l’imatger poden oferir solucions a les necessitats del món del teatre, de la publicitat, de l’aparadorisme i dels diferents sectors que es nodreixen dels professionals del sector de les arts plàstiques.
L’exposició “Nova Generació d’Escultors de la Festa” a Artesania Catalunya
La seu d’Artesania Catalunya, acull fins el proper 13 de març l’exposició “Nova Generació d’Escultors de la Festa”. Aquesta mostra recull els resultats del treball que han realitzat els 18 alumnes del curs formació.
Demà en la Sala d'actes de l’Escola de la Massana, a les 18.00 hores, tindrà lloc l’acte de cloenda i el lliurament de diplomes del CPO d'imatgeria festiva als alumnes que han impartit el curs i que conformen aquesta nova generació d’escultors d’imatgeria festiva.
Les noves figures de la imatgeria festiva
Bou de Pol Oliva. El personatge s’inspira en aquest animal que rememora, segons l’autor la tradició agrària i ramadera de Catalunya. Que recorda les arrels lligades al camp, i en relació a la transformació amb l’entorn natural. És una figura pensada per a correfocs.
Cleopatra de Jordi Arnau. Fruït de l’adaptació cinematogràfica de la pel·lícula que van protagonitzar Richard Burton i Elizabeth Taylor, les figures històriques de Cleopatra i Marc Antoni es van convertir en llegenda. El maquillatge, vestuari i la figura de la peça s’inspiren en l’actriu i en una de les escenes que va protagonitzar.
Dauna. Dona d’aigua de Glòria Bujons. Peça inspirada en la llegenda de les terres del Montnegre, que explica que als rierols hi viuen dones d’aigua i que se les pot sentir en les nits de lluna plena. Dones bellíssimes però que la follia les pot prendre.
Dedal i Omar d’Edith Lassiera. Aquest projecte neix de la necessitat de reflexionar sobre les pors i els perjudicis. La figura de l'immigrant constitueix un
element familiar del paisatge de la nostra societat i mereix una representació que
l'inclogui dins el nostre imaginari col·lectiu.
Espasa Pere Berenguer de Vilafranca d’Aleix A. Vall - Amics dels Gegants de Montblanc. L'any 2015, per les Festes de Sant Maties, es va presentar en societat el nou complement del gegant dels Amics dels Gegants de Montblanc, Pere Berenguer de Vilafranca. Es tracta de la seva espasa, aquesta espasa apareix en gravats i escrits antics i s'ha volgut recrear i fer-Ia realitat per tal que la pugui lluir el gegant.
El Cabirol d’Arnau Guardi. És una figura de bestiari, del tipus mulassa, per a Llinars del Valles: el cabirol. Per donar-li més representativitat i lligam amb el
poble fa una interpretació del famós cabirol de la plaça Santa Maria, obra del
reconegut escultor Frederic Mares.
Fènix de Pau Reig. Ocell de la mitologia grega que es consumeix per l’acció del foc, però que reneix de les seves pròpies cendres. És símbol de la força, purificació, d’immortalitat i renaixement.
Helena Muraena d’Esther Giralt. Personatge inspirat en diferents tipus de sirenes i en les morenes mediterrànies. L’Helena és una sirena diabòlica que viu al mediterrani per coves amagades. Va néixer a Vilanova i la Geltrú i és caçadora d’ànimes.
La Buiraca de Miquel Grima. És un capgròs que és protagonista el carnestoltes d’Olesa de Montserrat. Inspirat en una persona de la localitat coneguda per la seva extravagància i que va esdevenir personatge popular.
La Llúdriga de Sant Adrià de Besós de Marta Archilés. Aquesta peça està inspirada en la figura de la llúdriga símbol de la recuperació del riu Besòs i que recorda la importància de tenir cura del medi ambient.
La Mulassa de Gerard Fernández. La mulassa és una peça important del bestiari català Històricament han existit diverses mulasses en diferents poblacions de Catalunya, i amb els anys s'han creat nous elements d'imatgeria festiva que rememoren una mula o "una mula gran".
Margarida Olivera de Carlos Morillo. Aquesta peça està inspirada en la remeiera condemnada per bruixeria a Montornès del Vallès durant el segle XVII. Entre 1450 i 1750 moltes regions d’Europa van patir cacera de bruixes, 400 van acabar executades a Catalunya. Margarida Olivera va ser absolta l’any 1620 pel Tribunal de la Inquisició de Barcelona.
Mossèn Salvador Galmès i Sanxo de Damià Arnau. El gegant representa a Mossèn Salvador Galmes i Sanxo, un lletrat mallorquí reconegut com a prosista per la seva justesa en les seves descripcions i per la riquesa del seu lèxic. Autor nascut a Sant Llorenç des Cardassar amb reconeixement rellevant en els països catalans.
Pere El Gran d’Aleix A. Vall - Colla gegantera lnstitut Pere Mata. El gegant rei segueix amb la indumentària pautada i d'acord amb els canons de bellesa i d'estil deis reis del segle XIII. Tanmateix també s'hi podran observar molts detalls i elements propis del modernisme i més concretament de l'lnstitut Pere Mata de Reus.
Pippi Langstrump d’Eloi Linuesa. Inspirat en aquest personatge clàssic de la literatura infantil i juvenil de l’Europa d’entreguerres, que encarna valors com l’amistat, la generositat i l’alegria . Un personatge que representa també la resistència i un gran exponent de ruptura amb les normes dominants i establertes.
Ramona (Ramona Pexugona) de Marta López. La bèstia ha estat inspirada en les gorgones, concretament amb l'anomenada Euríale, reinterpretant l'aparença mitològica del personatge, canviant les ales pel cap d'ocell. La bestia acciona uns mecanismes interiors que fan que pels quatre prominents pits hi regalimi masclet, la beguda de la festa Major de Reus, que és per a on ha estat construïda.
Txantxillo de Jon Berrondo. La peça s’ha inspirat en el popular músic de carrer Santiago Hernández Redondo, Txantxillo. Menut com una cadernera, ràpid com una llebre, recorrent Donosti amb tot de bosses penjant dels seus braços. Un home petit de veu fràgil que vivia a la seva manera. Vestit amb robes humils com un rodamón.
Uróboros de Ramón Ferrer. És un ésser mitològic que simbolitza l'etern retorn, i per això sol ser representat com un animal amb forma de serp que es mossega la cua, tot dibuixant un cercle amb el seu cos. Es tracta d'un animal que esta constantment devorant-se ell mateix per continuar creixent. que recorda la naturalesa cíclica d'aquest món, on tot concepte dóna origen i significat al seu contrari: el dia i la nit, la vida i la mort, el bé i el mal, entre d'altres.
Adjuntem díptic de l’exposició.
Segueix-nos a les xarxes a través del Saps Com?!:
