- També acorden desplegar projectes per avançar en el model d'atenció integrada centrat en la persona
- Constitueixen un comitè que vetllarà per l'accés a l'atenció sanitària a la ciutat
El Servei Català de la Salut (CatSalut) i l’Ajuntament de Barcelona han acordat avançar cap a l’aprovació d’un conveni que marqui prioritats en inversions sanitàries per el període 2016-2023. Aquest acord, que hauria d’estar enllestit en el decurs del mes de juny, tindrà com a eix vertebrador la reducció de les desigualtats en salut, prioritzant les intervencions en barris amb pitjors indicadors socioeconòmics i de salut, la millora de l’accessibilitat, la qualitat i el confort dels serveis sanitaris, el reforç de la provisió pública d’atenció sanitària, la integració i la coordinació sanitària i comunitària.
El conveni, que integrarà les inversions per el període esmentat, prioritzarà el finançament en atenció primària de salut i l’atenció a la salut mental i addiccions. També inclourà inversions en atenció sociosanitària, hospitals d'aguts i equipaments tecnològics. Aquestes últimes s’establiran d’acord amb les prioritats del pla tecnològic del CatSalut.
Aquest ha estat un dels acords als quals es va arribar ahir en la Comissió Permanent del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), tot recollint els punts en comú que van acordar en una reunió celebrada fa uns dies el conseller de Salut, Antoni Comín, el director del CatSalut, David Elvira, i la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa. Així, també s’ha acordat constituir una comissió de treball per elaborar el Pla de Salut de Barcelona 2016-2020, que integri les prioritats del Pla de Salut de Catalunya i el Programa d’Actuació Municipal 2016-2019.
Projectes amb marcat accent social
A banda d’aquests acords, la Comissió Permanent també va consensuar constituir una taula de treball conjunta entre la Generalitat i l’Ajuntament per impulsar nous models d’atenció integrada centrats en la persona, que responguin a les necessitats de població vulnerable o amb necessitats d’atenció complexes.
Així, com a primera fase, s’ha prioritzat el Pla de retorn al domicili per a pacients amb ictus agut, el protocol d’actuació contra el maltractament en gent gran, l’intercanvi de dades clíniques i de serveis socials per tal de millorar l’atenció conjunta, i un model d’atenció integral per a facilitar el diagnòstic i tractament de persones sense sostre amb trastorns mentals severs i addicions.
A més, a l’espera d’establir una norma -actualment en redacció-, que asseguri el dret universal a l’assistència sanitària, es crearà el comitè d’accés a l’atenció sanitària a la ciutat de Barcelona, que ha de facilitar i agilitzar els processos d’empadronament a les famílies i d'obtenció simultània de la targeta sanitària. També, s’establiran de manera conjunta mesures que evitin qualsevol cobrament a persones sense targeta sanitària i sense recursos per a l'atenció urgent, i s'analitzaran les incidències ciutadanes per mitjà d’un canal de comunicació amb la societat civil.
La comissionada de Salut va exposar les conclusions de l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona sobre la privatització i mercantilització en l’assistència sanitària pública a la ciutat de Barcelona. El director del CatSalut i president de la Comissió permanent del CSB, va explicar que Salut ha posat en marxa una auditoria similar per al conjunt de Catalunya, i s'ha acordat iniciar un grup de treball per compartir el diagnòstic i les actuacions sobre aquesta qüestió a la ciutat de Barcelona.
Les dues administracions van coincidir a donar prioritat al reforç de l'atenció primària de salut (APS), i van acordar activar l'Òrgan Tècnic de Primària en el marc del CSB per tal d'impulsar a la ciutat projectes innovadors amb aquest objectiu i d'acord amb la planificació del Departament de Salut, que ha convidat a l’Ajuntament a formar part del grup que treballa en la millora de l’APS a Catalunya.
