• Gràcies a la futura llei tots els residents a Catalunya tindran accés a la sanitat pública amb independència de la seva situació administrativa
 
  • El text estableix que ja no caldrà haver d’acreditar un empadronament de tres mesos per accedir al segon nivell d’assistència sanitària, que inclou, entre d’altres, l’atenció primària i l’especialitzada
 
El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’accés universal a l’assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut). Aquest és el primer pas per blindar definitivament la universalització de l’assistència sanitària de cobertura pública, amb independència de la situació administrativa dels residents a Catalunya i eliminant qualsevol desigualtat entre ells.
 
La universalització de l’assistència sanitària no és només un deure moral ineludible, sinó una obligació derivada de les normes internacionals -com ara la Declaració Universal de Drets Humans-, que tenen un valor jeràrquic superior al qual s’han d’ajustar les normes internes que regulen els drets de les persones. D’acord amb això, aquesta futura llei estableix solemnement que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l'assistència sanitària pública a càrrec del CatSalut, restablint en el nostre territori la universalització de l’assistència sanitària.
 
L’actual Avantprojecte reconeix el dret de tots els residents a Catalunya a l’assistència sanitària de cobertura pública en condicions d’igualtat efectiva. A més, i en el que suposa una diferència fonamental respecte al que s’exigia en instruccions dictades anteriorment pel CatSalut, la futura normativa catalana s’eleva fins assolir el màxim rang possible –el de Llei- i elimina la necessitat de carència temporal en l’empadronament que s’exigia en instruccions anteriors. D’aquesta manera, ja no caldrà haver d’acreditar un empadronament de tres mesos per accedir a la cartera bàsica de serveis que inclou, entre d’altres, l’atenció primària i l’especialitzada.
 
Per què és necessària la llei?
 
Entre d’altres motius que fan necessària aquesta Llei, i a banda dels perjudicis que es poden produir a la salut de les persones, hi ha el perill per a la salut pública de la societat per deixar una part de la població sense control mèdic i l’augment de la vulnerabilitat dels col·lectius en risc d’exclusió social.
 
Amb tot, l’Avantprojecte ha tingut en compte les exigències organitzatives respecte al correcte accés a l’atenció i la gestió de les urgències mèdiques i la seva autenticitat; la necessitat de facilitar l’accés a l’atenció mitjançant el dispositiu assistencial adequat, i les necessitats d’atenció als col·lectius més vulnerables i l’assistència en casos greus.
 
L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública. A més, des de l’aprovació al 1985 de la Llei general de sanitat, es va produir un avanç en la universalització de l’assistència sanitària de cobertura pública que ha fet que gairebé la totalitat de la població tingui garantit l’accés a aquests serveis sanitaris.
 
Amb tot, arran de la crisi econòmica, s’han adoptat mesures legislatives que poden fracturar el que ha de ser un sistema nacional de salut fonamentat en l’accés universal. De fet, fa pocs dies el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre a tràmit un recurs, presentat pel govern de l’Estat espanyol, contra la instrucció de la Generalitat que garantia gairebé en tots els supòsits la cobertura sanitària a les persones sense papers que van quedar-ne excloses des de 2012 per un decret estatal en què es vinculava el dret a assistència a la condició d’assegurat a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).