ContactaEN
event_note Nota de premsa

Rull: "Al Camp de Tarragona no hi ha una mala qualitat de l'aire"

Imatge
  • Les últimes dades que ha analitzat el Departament de Territori i Sostenibilitat sobre contaminació atmosfèrica, corresponents al 2015, indiquen que la zona es troba dins dels valors legislats per les normatives europees
 
  • El conseller anuncia la creació de tres grups de treball en el marc de la Taula de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona
La qualitat de l’aire al Camp de Tarragona es troba dins dels valors legislats per les normatives europees i no hi ha contaminants que incompleixin els objectius de qualitat, excepte l’ozó troposfèric (O3), com a molts punts de Catalunya. Aquesta és la conclusió que s’extreu de l’anàlisi de les dades sobre contaminació atmosfèrica recollides durant l’any 2015 i que ha realitzat el Departament de Territori i Sostenibilitat.
 
Les dades s’han presentat aquest divendres durant la celebració de la segona reunió de la Taula de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, un organisme constituït l’estiu passat per intercanviar informació en matèria de qualitat de l’aire i d’emissions de contaminants. La taula la conformen agents socials, administracions, centres de recerca i empreses.
Més enllà de la normativa
 
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que ha presidit la reunió, ha explicat que “malgrat que, d’acord amb les dades, ens situem per sota de les exigències legals, l’objectiu de les diverses institucions que integrem la taula és anar més enllà dels límits que estableix la legislació vigent”. Bona mostra d’això són les anàlisis realitzades sobre contaminants de la família dels compostos orgànics volàtils (COV) i dels hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), que no mostren desviacions en relació a la resta del país.
 
Aquestes dades serviran per complementar la determinació dels riscos per a la salut que duu a terme l’Observatori de Salut i Medi Ambient. Les dades que ha presentat aquest organisme a la taula permeten concloure que tampoc s’observen diferències significatives respecte les dades mitjanes de Catalunya.
 
La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) té al Camp la major densitat d’estacions de control de tot Catalunya, i el 60% dels punts de control de la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC) també es troben en aquesta àrea.
 
Transparència de les dades
 
La despesa que comporta l’increment d’actuacions per part de l’administració ambiental, que és especialment costosa econòmica i tècnicament, es dotarà amb part dels ingressos obtinguts per l’impost ambiental sobre contaminació atmosfèrica de gasos i partícules de la indústria i la generació d’energia.
 
Rull ha volgut tranquil·litzar la població assegurant que “al Camp de Tarragona no hi ha mala qualitat de l’aire, sinó una percepció de risc de possibles incidents i accidents, que ja estan previstos en el PLASEQTA”.
 
Com ja succeeix amb la resta de contaminants que mesura la Generalitat a través de la XVPCA, aquestes dades són públiques i obertes a tothom. La voluntat és que qualsevol centre de recerca en epidemiologia, universitat o centre tecnològic les pugui consultar per realitzar els estudis que estimi necessaris. Ara per ara, només els mostrejos de la Generalitat es fan públics en format obert.
 
Control d’última generació
 
Com es va comprometre durant la reunió de constitució de la taula, el Departament de Territori i Sostenibilitat ja ha posat en marxa els sistemes de predicció de la contaminació amb modelització d’última generació (1x1km) on s’introdueixen, a temps real, les emissions dels 52 focus industrials monitoritzats, les dades estimades de focus menors, el model a escala micrometeorològica i el model reactiu químic. Aquesta informació permet realitzar actuacions preventives amb el sector químic de Tarragona per evitar el risc de contaminació per ozó i valorar l’endarreriment d’operacions industrials programades i no desitjables en episodis de contaminació.
 
El protocol d’olors del Camp de Tarragona també ha implantat el model de retrotrajectòries, un sistema matemàtic que permet identificar quin és l’origen geogràfic de la contaminació odorífera. Ho fa modelitzant el retrocés en el temps de les dades meteorològiques en el punt on es detecta una alta concentració de contaminant o de males olors.
 
La directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius, ha exposat que “els ajuntaments també han realitzat estudis” sobre contaminació odorífera “i val la pena posar en comú tota la informació de la què es disposa”, en el marc de la Taula de la Qualitat de l’Aire, i “veure quin seguiment hem de continuar fent”.
 
També s’ha continuat amb el seguiment i vigilància de les torxes i les seves incidències, en aquest cas gestionades mitjançant el PLASEQTA.
 
Treball amb els agents locals
 
El conseller Rull ha posat en valor “l’espai de treball i de confiança mútua” que suposa l’existència de la taula i ha assegurat que “estem radicalment compromesos a l’hora d’incorporar-hi millores”. “No volem que la taula sigui una reunió rutinària”, ha emfasitzat, sinó que “és una prioritat per al Govern i n’intensificarem el ritme de treball”.
 
Rull ha exposat que la taula pot esdevenir el marc idoni per projectar el Camp de Tarragona, en el seu conjunt, cap a la coexistència entre la residència, la indústria química, el turisme i l’agricultura, com passa en altres indrets del centre d’Europa.
 
Per avançar en els treballs de la taula, d’acord amb els agents locals, el conseller ha anunciat la creació de tres grups de treball. El primer tractarà la legislació aplicada en d’altres països europeus i les mesures que s’adopten en altres zones de característiques similars. El segon grup, anomenat d’informació disponible, analitzarà diversos escenaris i preveurà possibles actuacions. Finalment, el de comunicació i transversalitat de les dades avaluarà la manera d’informar i millorar la comunicació entre tots els actors. En aquest sentit, el titular de Territori i Sostenibilitat ha fet explícit el “compromís insubornable per la transparència”.
 
2
Fitxers adjunts
Fitxers adjunts