El Govern ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen sobre el reial decret mitjançant el qual l’Estat espanyol transposa la Directiva Europea 2012/27/UE, relativa a l'eficiència energètica, referent a auditories energètiques, acreditació de proveïdors de serveis i auditors energètics i promoció de l'eficiència del subministrament d'energia. Aquest és el pas previ a la interposició d’un conflicte de competències davant del Tribunal Constitucional.
El Govern ja va formular fa unes setmanes un requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat sobre aquesta mateixa norma, el qual està pendent de resposta. Davant la possibilitat de no rebre resposta o que la resposta sigui insatisfactòria, i per la brevetat dels terminis establerts, l’Executiu ha decidit disposar de tota la documentació necessària per tal de defensar fins la darrera instància les competències de Catalunya.
En concret, el Govern considera que l’article 13 i les disposicions finals primera i quarta d’aquesta normativa estatal vulneren la competència de la Generalitat en matèria de desenvolupament de les bases estatals de l'energia i de protecció del medi ambient, àmbits reconeguts respectivament en els articles 133 i 144 de l’Estatut. Per això el Govern ha acordat presentar un requeriment d’incompetència davant de l’Estat que, en cas que no sigui atès, anirà seguit del corresponent conflicte d’incompetència davant del Tribunal Constitucional.
En primer lloc, els articles 13.1 i 13.3 del reial decret reserven a l'Estat, a través del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, l'exercici de funcions executives que corresponen a la Generalitat de Catalunya, com són: l'anàlisi de costos i beneficis dels projectes d'instal·lacions de cogeneració d'alta eficiència i dels sistemes urbans de calefacció i refrigeració eficients situats a Catalunya; l'adopció de la decisió sobre quins projectes o sistemes queden eximits de presentar l’esmentada anàlisi, sobre la base d'un balanç estrictament econòmic; o la realització de l'avaluació completa del potencial d'ús de la cogeneració a Catalunya.
Quant a les disposicions finals primera i quarta, aquestes introdueixen novetats en la regulació de les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica, reservant determinats rols a la Dirección General de Política Energética y Minas (DGPEM) que l’Estatut reserva a la Generalitat. Així, en primer lloc el reial decret estableix que l’anàlisi de costos i beneficis hagi d’anar acompanyada d’una sol·licitud d’autorització administrativa a la DGPEM quan la instal·lació d’electricitat projectada, ja sigui nova o fruit d’una renovació, ofereixi una potència tèrmica superior als 20 megawatts (MW). Així mateix, el text normatiu també atorga a la DGPEM la potestat de denegar l'autorització d’una instal·lació o renovació d’instal·lació tèrmica si no preveu la cogeneració d'alta eficiència, quan l'anàlisi de costos i beneficis sigui favorable a la seva incorporació.
