event_note Nota de premsa

La 'Wikipedra', l'enciclopèdia col·laborativa de la pedra seca, s'amplia a la Catalunya Nord

Imatge
 
·         És una aplicació web de l’Observatori del Paisatge de Catalunya que permet a qualsevol ciutadà introduir fitxes identificatives de construccions tradicionals de pedra seca
 
·         En els cinc anys de funcionament, la ‘Wikipedra’ ha assolit les 13.000 barraques inventariades a 38 de les 42 comarques, gràcies a una xarxa de 185 col·laboradors
 
L’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens col·laborador del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha ampliat cap a la Catalunya Nord l’abast territorial de la Wikipedra, una enciclopèdia col·laborativa que recull les barraques i cabanes en pedra seca. Així, els 85 municipis que integren les mancomunitats Conflent-Canigó, Pirineus-Cerdanya i Capcir-Alt Conflent s’han afegit a aquest projecte.
 
La Wikipedra és una aplicació web interactiva que permet als ciutadans introduir informació sobre les barraques o cabanes de pedra existents al territori. Aquest patrimoni, herència del passat agrícola de la majoria de comarques catalanes, està recollit en els catàlegs del paisatge com un actiu a estudiar i protegir. El web, desenvolupat per l’Observatori del Paisatge amb la col·laboració de l’associació Drac Verd de Sitges (Garraf), facilita la seva localització i catalogació, alhora que dóna a conèixer els seus valors històrics i simbòlics com a primer pas per intentar millorar-ne la gestió.
 
Col·laboració transfronterera
 
L’ampliació de l’àmbit territorial de la Wikipedra s’emmarca en el Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya que impulsa l’Observatori juntament amb l’Ajuntament de Llívia, el Consell Comarcal de la Cerdanya, la Comunitat de Municipis Pirineus-Cerdanya i el Parc natural regional dels Pirineus Catalans. El Pla constata la similitud del paisatge cerdà a ambdós costats de la frontera i parteix de la base que la seva gestió pot tenir un paper important en el desenvolupament territorial.
 
El canvi d’abast geogràfic ha comportat la traducció del web de la Wikipedra al francès. Igualment, s’ha integrat la cartografia de l’Institut Geogràfic Nacional Francès amb la de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Aquest fet garanteix que les ortofotos i els mapes topogràfics siguin molt detallats en tot l’àmbit d’actuació.
 
La Wikipedra s’estructura en fitxes que es poden cercar per tipus de paisatge (d’acord amb el mapa dels 135 paisatges de Catalunya elaborat per l’Observatori), per comarca, municipi o codi de la construcció. Cadascuna d’elles s’il·lustra amb fotografies, descripció arquitectònica de la cabana, estat de conservació i localització sobre la base cartogràfica. El web també permet saber la densitat de barraques que hi ha inventariades per municipi o per paisatge. 
 
La Wikipedra es nodreix de les dades que els ciutadans interessats i les nombroses entitats locals que es dediquen a la divulgació i restauració d’aquest patrimoni van introduïnt sobre les barraques o cabanes en pedra seca. Aquesta informació és verificada per l’associació Drac Verd de Sitges, dedicada, des de fa més d’una dècada, a l’inventari i la divulgació d’aquest patrimoni.
 
Actualment, el web recull dades de 13.000 barraques de pedra seca, localitzades a 38 de les 42 comarques catalanes. Destaca per la seva densitat el Bages, amb 2.356 construccions, seguit de l’Alt Camp (2.117), el Baix Penedès (1.089), l’Alt Penedès (1.018), el Moianès (953) i el Garraf (647).
 
Elements en 348 municipis
 
La Wikipedra recull elements situats en 348 dels 947 municipis catalans. Els més representats per aquest tipus de construccions són el Pla de Santa Maria (Alt Camp), amb 712; Monistrol de Calders (Moianès), amb 676; Manresa (Bages), que en té 352, o Mediona (Alt Penedès), amb 273.
 
Per unitats de paisatge, estan representades 91 de les 135 existents. En aquest cas, destaquen la Plana de l’Alt Camp (1.429 barraques), el Pla de Bages (1.204), Sant Llorenç del Munt i l’Obac-El Cairat (935) i el Massís de Bonastre (908).
 
Les fitxes descriuen l’estat de conservació de cada construcció, la seva tipologia, forma de planta i tipus de porta. El 56% de les barraques catalogades estan en bon estat, mentre que el 38% es troben parciament enderrocades, i un 6%, del tot.
 
El 65% de les barraques, soles
 
Les barraques que es troben soles, sense que estiguin annexes a un mur o marge, representen el 65% de la tipologia d’aquestes edificacions, seguides de les que alguna de les seves parets també forma part d’un mur o marge, amb un 27%. Les formes més habituals són la circular (37%) i la rectangular (23%). Pel que fa al tipus de porta, predomina la llinda plana (64%) i l’arc de mig punt (13%).
 
Coincidint amb el cinquè aniversari de la Wikipedra, l’Observatori ha impulsat una sèrie de millores tecnològiques. Així, quan es visualitza el web a través de mòbils i tauletes, s’activa la funció de geolocalització, per facilitar als usuaris trobar les construccions més properes.
 
A més, es pot consultar la ubicació de totes les cabanes amb el geoservei en línia WMS (Web Map Service), un servei web estàndard per publicar cartografia a Internet a través d’un navegador. Finalment, s’ha ampliat el mapa interactiu del visor de la Wikipedra.
 
1
Fitxers adjunts
Fitxers adjunts