· El Pla incorpora el 42% de les propostes realitzades durant els debats i l’acceptació parcial del 46% per analitzar-ne la viabilitat
· La participació ciutadana en la planificació de la gestió de l’aigua és un mandat de la Unió Europea que obliga a incorporar la visió i el coneixement dels diferents agents
Ahir dimecres ha tingut lloc a Girona la darrera sessió de retorn dels processos de participació ciutadana al voltant del segon escenari de la planificació (període 2016-2021) del Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. Amb aquests processos participatius, la Generalitat de Catalunya vol millorar les seves polítiques públiques aprofitant el coneixement dels agents socials i del territori i obrint espais de diàleg que permetin millorar els canals d’interlocució amb la ciutadania i la facin corresponsable de la gestió dels afers públics.
El director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí, acompanyat del director l’Àrea de Medi de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Diego Moxó; el director territorial de l’ACA, Alex Rocas; i de la responsable de participació del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Blanca Rodà, han presentat els resultats del procés de participació desenvolupat durant els darrers dos anys per analitzar el Pla de gestió de les conques fluvials de Girona (dels rius Ter, Daró, Muga i Fluvià, de les rieres del Cap de Creus, Montgrí-Empúries i Cap de Begur-Blanes i dels regs Madral i Sirvent).
Increment de 25 milions d’inversió
El director de l’ACA ha destacat l’alta participació a l’àmbit de Girona, que ha concentrat tant el gruix dels participants (80 sobre un total de 250 a les conques internes) com del nombre de proposicions presentades (97 de 251). Agustí ha remarcat la importància de la participació ciutadana en la millora de les polítiques de l’aigua, ja que que “fruit del procés d’informació pública, les al·legacions i el procés de participació s’han incorporat el 43% de mesures al Pla de Gestió 2016-2021 (i s’ha acceptat parcialment o estan en estudi d’incorporació el 40%) que suposen un increment de la inversió de l’ACA de més 25 milions d’euros en el Programa de Mesures que l’acompanya”.
“Girona ha estat l’àmbit territorial més actiu d’aquests processos de participació i ha concentrat el gruix de participants i de propostes presentades amb un alt nivell de coneixement i qualitat per part dels agents implicats”, ha senyalat Agustí.
El Ter i la Muga
El director de l’ACA també s’ha referit al tema del retorn dels cabals al Ter i la Muga. Jordi Agustí ha descatat el compromís del Govern amb els cabals ambientals que, davant la impossiblitat de concertar allò que preveia el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (PSCM) aprovat el 2006, per primera vegada s’estableixen com a obligatoris en el Pla de Gestió. La implantació de cabals ambientals serà obligatòria a partir del 2018 per a les masses d’aigua protegides i del 2020 per a la resta.
“Hem passat de la teoria a la realitat. No renunciem al Pla sectorial de cabals de manteniment (PSCM) i, per això, el Pla de Gestió actualment en tràmit d’aprovació preveu la implantació obligatòria dels cabals ambientals amb un mínim del 60%, en el cas del Ter, i del 40% en el cas de la Muga (aigües avall del Pont de Molins) respecte allò que establia el PSCM. El nostre objectiu és incrementar-los de manera gradual en funció de la resposta dels rius” ha explicat el director.
Per la seva banda, Blanca Rodà ha subratllat la importància de la participació per avançar en la transparència i el govern obert i assolir una major capacitat de prendre decisions col·lectivament i ha afegit que “amb aquesta sessió tanquem un cicle, el de la cogeneració de les polítiques públiques entre la societat i l’administració, però tenim reptes que haurem d’encarar en futurs processos de participació com ara ampliar la diversitat dels agents que hi participen; implicar de manera més directa els joves i la ciutadania en general; i crear òrgans estables de seguiment”.
97 propostes plantejades
Més de 200 persones de 70 entitats, institucions i empreses han participat a les 44 sessions i 120 hores de debat actiu i han presentat un total de 251 propostes per incorporar en el Pla de Gestió. El procés ha servit per analitzar, debatre i recollir les propostes dels diferents actors implicats o interessats en la gestió de les masses d’aigua a les conques internes de Catalunya (administracions actuants, operadors públics i privats del serveis del cicle de l’aigua, sector agrari, sector empresarial, entitats ambientalistes i món científic, entre d’altres). Ara és el moment de retre comptes a la ciutadania de quines de les seves propostes s’han incorporat, quines no, i les corresponents justificacions.
En l’àmbit de les conques de Girona han participat 80 persones, principalment de les administracions locals, entitats ambientalistes i representants del món empresarial. De les 97 propostes generades durant els tallers de mesures s’ha acceptat el 42% i el 46% s’ha acceptat parcialment o inclòs per analitzar-ne la viabilitat. Només s’han rebutjat set proposicions. Per àmbits temàtics, la major part de les propostes de mesures se centren en la contaminació agrícola i ramadera (30 propostes); les mesures orientades a la garantia d’abastament i l’estalvi (22 propostes) i les destinades a fer front a la contaminació urbana i industrial (13 propostes).
Pioners a Europa
A Catalunya la participació ciutadana s’ha portat més enllà de l’imperatiu legal, ja que es considera una manera de fer polítiques més eficient, més democràtica i més transparent. En aquest context, la Secretaria de Transparència i Govern Obert i l’ACA han col·laborat per dur a terme un procés participatiu que no parteix de zero, sinó que compta amb uns antecedents molt importants, que són els processos participatius que es van dur a terme entre els anys 2006 i 2010, pioners a tota Europa.
L’any 2013 es va iniciar la revisió del Pla de Gestió de la Conca fluvial de Catalunya. L’any 2014 va començar la fase de diagnòstic del procés participatiu vinculat a la revisió del pla, amb tallers de debat amb els quatre sectors vinculats de forma més directa en la gestió de l’aigua: el sector de la pagesia i els regants; les entitats ecologistes i les universitats; els agents econòmics i l’Administració. Al llarg del 2015 es van fer els tallers de la fase de mesures, també arreu del territori català, amb els mateixos agents, però aquest cop agrupats per temàtiques: abastament i sanejament; qualitat de l’aigua i contaminació agroramadera.
Els resultats del procés, així com els documents de retorn, estan disponibles a l’apartat web que l’ACA ha habilitat amb l’objectiu de facilitar tota la informació rellevant del procés i avançar així vers l’excel·lència en la transparència de l’Administració.
Podeu consultar tots els documents de les sessions de retorn del procés de participació del Pla de Gestió de l’aigua aquí així com tots els processos i espais de participació oberts a l’àmbit de la Generalitat a http://participa.gencat.cat/
També ens podeu seguir al twitter: @aigua_cat, instagram @aigua_cat i al canal youtube de l’ACA
19 de maig de 2016
