El Consell Executiu ha aprovat el Decret de reestructuració del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, que en regula l’estructura orgànica i defineix de forma detallada les funcions atribuïdes als diferents òrgans administratius. Amb aquesta mesura, el Govern complementa el Decret 56/2016, de 19 de gener, de reestructuració del Departament de Governació, que en va establir l’estructura bàsica, amb la incorporació de les competències d’habitatge i el manteniment de les atribucions en matèria d’administracions públiques, administració electrònica, cooperació amb l’Administració Local; processos electorals i afers religiosos. Aquesta nova reestructuració inclou la supressió d’un servei i d’una àrea funcional, i la creació d’una nova àrea. Tots els canvis al Departament comporten un estalvi anual de 48.021,72 euros.

 

Les funcions de selecció de personal de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya passen a ser assumides per la nova àrea funcional de l’Oficina de Selecció de Personal de la Direcció General de Funció Pública. Dins de la mateixa Secretaria d’Administració i Funció Pública se suprimeix l’Àrea de Qualitat i Millora de Processos. Igualment, se suprimeix el Servei de Difusió del Gabinet Tècnic, dependent de la Secretaria General, i les seves funcions es reparteixen en altres àrees existents del mateix Gabinet.

 

 

El Govern ha aprovat aquest dimarts declarar com a obra d’emergència l’estabilització del talús de l’N-II situat entre els punts quilomètrics 656+200 i 656+400, a Arenys de Mar (Maresme). La millora està pressupostada en 91.500,01 euros.

 

Les intenses pluges d’aquesta primavera van ocasionar despreniments de terres i restes vegetals que van ocupar la vorera i part de la calçada de la carretera, sense ocasionar danys.

 

Per evitar que es torni a produir aquesta situació i garantir la seguretat, els treballs que es duran a terme consistiran a sanejar la zona afectada i estabilitzar el terraplè; reparar la malla de protecció; talar arbres, retirar la vegetació sobrant, i col·locar, mantenir i retirar les mesures de protecció i d’encarrilament del trànsit.

El Consell Executiu ha aprovat l’ocupació urgent de béns i drets afectats d’expropiació per poder executar el projecte de millora del servei d’abastament d’aigua potable a la presó de Mas Enric, al Catllar (Tarragonès). La relació d’aquests béns va ser sotmesa a informació pública sense rebre cap al·legació.

 

L’any 2015 van finalitzar les obres bàsiques per subministrar aigua al centre penitenciari i al dipòsit de Can Panxé, cosa que va possibilitar que el novembre d’aquell any entrés en funcionament aquesta infraestructura.

 

No obstant, la diferència de cota que hi ha entre el dipòsit i la presó ha posat en evidència la necessitat de construir una nova estació de bombament i l’ampliació de la potència del subministrament elèctric. Per aquest motiu, el febrer d’enguany es va aprovar el corresponent projecte de millora, que comporta la declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació dels béns i drets afectats.

 

El Consell d’Executiu ha acordat denegar el canvi de nom del municipi de la Torre de Cabdella pel de la Torre de Capdella, d’acord amb un informe de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que considera que la forma escrita proposada no s’adequa a la normativa vigent de la llengua catalana. El Govern ha tingut en compte que la denominació proposada per l’Ajuntament de la Torre de Cabdella vulnera el contingut de l’article 18 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, segons el qual els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana.

 

D’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, la forma escrita –bd- és la que reflecteix adequadament la pronúncia, sonora [bd] i no sorda [pd], del topònim Cabdella, de la mateixa manera que s’aplica en els noms que presenten aquesta mateixa pronúncia.

 

Una altra raó que al·lega l’IEC és que amb l’acceptació del canvi es vulnerarien les competències sobre normativa lingüística del propi Institut, ja que la Generalitat de Catalunya va adoptar la forma normativa de Cabdella en la primera llista oficial de noms de municipis, publicada l’any 1933, a partir de la proposta elaborada per Pompeu Fabra, Josep M. de Casacuberta i Joan Coromines. D’altra banda, també suposaria un empobriment del patrimoni lingüístic i cultural, atesa la rellevància històrica d’aquest topònim que correspon a un nom propi de lloc històric, documentat des del segle XI.