El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, que actualitza la política portuària del Govern per donar resposta als nous reptes del sector i reforçar la concepció de les instal·lacions portuàries com operadores econòmiques i prestadores de serveis. Aquest Projecte de llei té com un dels seus objectius principals posar les infraestructures portuàries al servei de la promoció econòmica industrial, logística, nàutic-esportiva, pesquera, turística i social del país, tant des del vessant públic com del privat.
Catalunya, amb 780 quilòmetres de costa, té una gran vinculació econòmica i social amb el mar, que es tradueix en l’existència d’un sistema portuari català, integrat per ports esportius, pesquers, comercials i industrials, amb un important desenvolupament econòmic vinculat al turisme. Fins ara, la principal norma reguladora dels ports catalans era la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya i els canvis que s’han produït en els últims anys i les tendències de futur aconsellen reformar el règim jurídic dels ports catalans, amb la finalitat d'optimitzar el sector, clau al país.
Els motius de la nova normativa
El creixement de la nàutica esportiva com un element dinamitzador i estratègic; la modernització del sector pesquer; l’increment del tràfic portuari comercial i industrial; l’adaptació dels ports catalans als requeriments de les noves embarcacions de gran eslora i del trànsit de creuers; l’increment generalitzat de l’activitat econòmica vinculada al sector i de la presència de la iniciativa privada són els principals factors que han motivat l’impuls de la nova normativa.
Un creuer al port de Palamós
El sistema portuari de Catalunya està integrat per 45 ports de titularitat de la Generalitat. D’aquests 45, en la pràctica totalitat –44– hi ha activitat nauticoesportiva; en 18 també hi ha activitat pesquera; 5 tenen activitat comercial i 3 reben creuers.
La gestió dels ports
El Projecte de llei aprovat fixa una nova organització administrativa portuària, de manera que el Departament de Territori i Sostenibilitat serà el responsable de la planificació i l’ordenació, i l’empresa pública Ports de la Generalitat gestionarà (directament o indirectament mitjançant empreses concessionàries) tots els ports del sistema.
La nova normativa vol promoure el creixement d’operadors i usuaris que desenvolupin activitats generadores de valor mitjançant uns serveis portuaris eficients. Així, regula l’organització administrativa i de gestió al servei dels operadors del sector, amb especial atenció a la transparència i la simplificació administrativa en la relació entre aquests operadors i l’Administració portuària.
Per generar més activitat econòmica i materialitzar noves inversions en infraestructures i serveis portuaris, el projecte de Llei fixa un règim jurídic contractual que pretén promoure la col·laboració publico-privada (concessions per la construcció d’obra pública portuària i concessions de gestió portuària).
Classificació dels ports esportius
El projecte de Llei pretén promoure les activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives i culturals associades i, com a novetat, preveu que els ports esportius s’identifiquin per categories, d’acord amb la qualitat de les seves instal·lacions i dels serveis que ofereixen. El sistema, que es desenvoluparà amb un reglament específic, és anàleg al de les estrelles per als establiments hotelers, amb la finalitat d’incentivar les actuacions que permetin guanyar en qualitat i servir de guia de referència als usuaris de les instal·lacions.
A tot Catalunya, hi ha prop de 33.000 amarradors, el 66% dels quals són per embarcacions de menys de vuit metres d’eslora. A més de donar resposta als requeriments de les embarcacions d’esbarjo d’eslores més grans (superiots i megaiots), el projecte de Llei també vol vetllar perquè el sistema portuari ofereixi un nombre raonable d’amarratges destinats a la nàutica popular (embarcacions que no superen els set metres d’eslora) i vol potenciar la navegació esportiva a vela, amb la col·laboració de les entitats representatives del sector.
Una nova figura de planejament
Pel que fa a la planificació del sistema portuari, el Projecte de llei planteja tres nivells: el sectorial –el Pla de Ports 2016-2030 –actualment en redacció; l’urbanística –mitjançant una nova figura, el Pla Director Urbanístic Portuari (PDUP) per a cada port; i l’ordenació portuària de la zona de servei –per recollir certa flexibilitat en els usos establerts en un PDUP. Aquestes figures de planejament volen afavorir la integració dels ports en el seu entorn territorial i la seva vinculació amb la resta d’infraestructures de mobilitat.
El Projecte de llei de Ports vol atendre també aquells reptes vinculats a la sostenibilitat ambiental de les infraestructures portuàries i dels serveis que s’hi presten; en aquest sentit, l’Administració, a més de promoure aquelles accions que garanteixin una gestió eficient i neta dels ports, vetllarà especialment per aplicar mesures que previnguin els efectes del canvi climàtic. El projecte regula aspectes com els dragatges; els transvasaments de sorres; els abocaments; el tractament dels residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica.
El Consell de Ports
Un altre aspecte a remarcar del projecte és la creació, agafant com a precedent la figura inclosa en la llei de Ports de 1998, del Consell de Ports, com a òrgan de consulta i assessorament en matèria de portuària entre el sector i l’Administració. El Consell estarà format per representants de les administracions competents en la matèria i de tots els sectors vinculats a l’àmbit portuari.
Pel que fa al transport en aigües marítimes i continentals, el projecte evoluciona d’un règim d’autorització, que és el vigent ara, al de comunicació, per a la prestació d’aquests serveis, com a mesura de simplificació administrativa. Les empreses hauran d’acreditar el compliment d’un conjunt de requisits, amb una especial atenció als aspectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental i la seguretat.
