El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de territori, iniciant així la tramitació d’aquest nou text legislatiu que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat i que substituirà les lleis sectorials d’ordenació del territori i urbanisme, gestió del litoral i paisatge.
La Llei de territori es concep com la concreció d’un procés de revisió dels objectius, els instruments i els procediments vigents a hores d’ara en aquestes matèries. Tota la normativa relativa a aquests aspectes quedarà integrada en un únic text. L’objectiu del Govern és anar més enllà dels habituals canvis periòdics en la legislació per proposar una reforma completa del model, tenint en compte que ens trobem en un canvi de cicle estructural, amb unes necessitats diferents a les que han regit la pràctica urbanística de les darreres dècades.
Un marc estable
El text que ara es comença a tramitar tindrà un caràcter estratègic i poc conjuntural, i deixa per als futurs reglaments la concreció dels aspectes més tècnics. Es busca, doncs, que la Llei sigui estable i duradora i que siguin els reglaments els que es canviïn, si és necessari, per adaptar-se a la realitat de cada moment.
La Llei de territori abordarà 10 àmbits temàtics principals, concebuts com a principis rectors que generen un ampli consens entre els actors habituals del planejament urbanístic:
1. Fomentar el reciclatge urbà enfront del creixement en extensió. Durant les properes dècades, l’actuació urbanística s’ha de centrar en la transformació de la ciutat construïda, que ha de comptar amb eines específiques.
2. Garantir l’eficiència del territori mitjançant fórmules de governança supramunicipal. Catalunya és un dels països europeus on la superfície mitjana dels municipis és més petita. Almenys en els sistemes urbans complexos, cal que el planejament urbanístic general sigui plurimunicipal. Els espais oberts o els grans polígons per a l’activitat econòmica s’han de planificar entre diversos municipis.
3. Integrar més les variables social i econòmica en el planejament, que ha de ser un instrument afavoridor de la cohesió social. Cal incorporar la memòria social en l’avanç del planejament, mentre que els estudis econòmics han d’incloure un esborrany dels sistemes de gestió que es faran servir per tirar-lo endavant.
4. Facilitar l’accés a l’habitatge i l’activitat econòmica. Establir nous mecanismes per orientar els preus mitjançant l’execució pública d’actuacions urbanístiques. Mantenir la titularitat dels patrimonis públics de sòl i evitar les pràctiques de retenció de sòls.
5. Adaptar els instruments del planejament a la diversitat de territoris, d’intervencions i de conjuntures. Basar les decisions urbanístiques més en la justificació del compliment dels objectius del planejament que en paràmetres rígids fixats per la normativa. Atendre les necessitats dels micropobles.
6. Reformular els instruments de planejament general dels municipis. Cal transformar-los en un document més estratègic i que es pugui tramitar en un termini d’entre dos i tres anys.
7. Configurar un nou planejament operatiu més ràpid de tramitar i més flexible per adaptar-se a necessitats canviants i evitar les contínues modificacions puntuals de planejament general.
8. Planificar els espais oberts estratègicament. La regulació ha de ser supramunicipal, per unitats de paisatge. S’han de definir els objectius, prioritats i funcions dels espais oberts per projectar bé aquest sistema territorial.
9. Incentivar el reciclatge i millora del parc edificat en els espais oberts. Cal ser més restrictiu amb les noves construccions i impulsar el reciclatge i millora del parc existent, sovint infrautilitzat.
10. Establir nous mecanismes per reconduir la situació de les urbanitzacions amb dèficits.
A més, la Llei preveu la creació d’una agència catalana del protecció del litoral i de la legalitat urbanística. El nou ens, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’actuació, garantirà de manera més efectiva el compliment de la legalitat en aquests camps.
Ampli procés participatiu
La tramitació de la Llei ve precedida d’un ampli procés participatiu impulsat pel Departament per copsar, precisament, les necessitats del territori directament de la mà dels actors més involucrats, com ara ens locals, professionals de l’urbanisme, actors econòmics i entitats interessades en l’ordenació del territori.
Aquest procés es va estructurar en sis sessions de debat de caràcter temàtic distribuïdes territorialment. Al final de cadascuna es van recopilar les propostes fetes pels assistents, tant de manera presencial com per internet. Aquestes aportacions van permetre enriquir el text preliminar amb què treballa el Departament.
