El Govern ha aprovat avui el Decret de reestructuració del Departament d’Empresa i Coneixement, que racionalitza i reforça les seves àrees de coneixement i anàlisi. L’objectiu de la reestructuració és desplegar en la seva totalitat l’estructura del Departament aprovada el gener passat —mitjançant el Decret 2/2016, de 13 de gener— per tal de poder desenvolupar les competències assignades de forma eficaç, eficient i coherent amb el nou context organitzatiu.

 

Les modificacions, de caràcter funcional i organitzatiu, van orientades a la reorganització del Departament, en aquelles àrees que encara es compartien amb Ocupació i a la incorporació de les noves competències assumides en matèria d’universitats i recerca.

 

El Govern ha aprovat els Estatuts de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya). Aquests Estatuts desenvolupen la Llei 15/2015, que ha portat a terme una nova regulació de l’Agència amb la finalitat d’afavorir la innovació en la docència, la recerca i la gestió universitària. En aquest sentit, l’Agència ha de ser un referent com a creadora de coneixement en aquest àmbit, exportable també a altres sectors.

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya té per missió facilitar el reforç i l’assegurament del model català d’universitats i la seva projecció internacional, així com contribuir a garantir-ne i a millorar-ne la qualitat.

El Govern i les set universitats públiques catalanes van constituir l’any 1996 el Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, que l’any 2003, amb la Llei d’universitats de Catalunya, va passar a denominar-se Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya). Posteriorment, amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia del 2006 i l’atribució de la competència compartida sobre l’avaluació i la garantia de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador, AQU Catalunya esdevé un instrument estratègic del sistema universitari català.

En l’àmbit internacional, AQU Catalunya és present a Europa des de l’any 2000 i ha estat la primera de l’Estat a ser reconeguda internacionalment en el compliment dels estàndards i de les directrius de qualitat europeus.

El Govern ha aprovat avui el decret pel qual s’aprova l’alteració dels termes municipals de Sant Fruitós de Bages i de Sant Joan de Vilatorrada, com a resposta a la voluntat d’ambdós ajuntaments d’ajustar la línia de terme en l’àmbit de la urbanització Pineda de Bages.

 

Els dies 12 de febrer i 6 de març de 2014, els plens dels ajuntaments de Sant Fruitós de Bages i de Sant Joan de Vilatorrada van acordar iniciar un expedient d’alteració dels seus termes municipals per tal d’integrar el paratge del Poal, de la urbanització Pineda de Bages, en el terme de Sant Fruitós de Bages.

 

El Govern ha aprovat aquesta alteració de termes, a proposta de la consellera Governació, Adimistracions Publiques i Habitatge, d’acord amb els informes favorables de la Direcció General d’Administració Local, de la Comissió de Delimitació Territorial i amb el dictamen també favorable de la Comissió Jurídica Assessora. Així mateix, s’ha tingut en compte que hi ha consideracions d’ordre geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu que fan necessària o aconsellable l’alteració dels termes i que ambdós ajuntaments hi han adoptat acords favorables.

 

La modificació del límit no suposa cap canvi en la titularitat dels béns, drets, accions, usos públics i aprofitaments, ni tampoc de les obligacions, deutes i càrregues, ni del personal, dels ajuntaments afectats.

 

El Departament de Governació, Administracions Locals i Habitatge efectuarà la fitació dels termes municipals. Cadascun dels ajuntaments afectats lliurarà a l’altre, mitjançant còpia autenticada, els expedients en tràmit que facin referència exclusiva a la zona objecte de l’alteració.

 

 

El Govern ha aprovat delimitar l'entorn de protecció del castell de Miravet, a la comarca de Ribera d’Ebre, en el qual hi ha estat inclòs el subsòl del monument.

 

Fins ara, el castell de Miravet havia gaudit d’una delimitació de caire urbanístic (”Entorn protegit del Castell”), que abasta, de forma aproximadament concèntrica, un àmbit limitat del castell i del nucli antic de Miravet. La singularitat del castell de Miravet, element declarat bé cultural d’interès nacional com a monument històric l’any 1993, aconsellava una definició més rigorosa i ajustada a la figura legal d’entorn de protecció, segons la llei del patrimoni cultural català.

 

La definició d’un entorn de protecció al voltant del castell de Miravet és considerada com el millor instrument per garantir la pervivència dels múltiples valors culturals del monument en les millors condicions possibles. La protecció vetlla per la correcta visualització del monument i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur, amb equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del monument que garanteixi suficientment la seva preservació i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

 

El castell de Miravet, situat dalt d’un turó, al marge dret del riu Ebre, és una fita paisatgística tant des de la llunyania com des de la proximitat. Per això, s’ha optat per definir l’entorn de protecció del castell ajustant-se a les visuals més properes, ja que permeten mantenir els múltiples valors del monument. Pel que fa a l’àmbit urbà, la delimitació s’ha ajustat al nucli antic de Miravet, anomenat “Cap de la Vila”, el qual, situat a la falda del castell, arrapat a la base del turó i enfront del riu, genera les visuals conjuntes amb el monument més característiques de l’indret. També s’ha tingut en compte l’accés a la plaça de l’Arenal des del nou vial construït, que discorre en paral·lel al canal de les Illetes, i des del qual es generen visuals pròximes del monument.