• L’Estat espanyol té pendents de resoldre 18 recursos d’inconstitucionalitat i conflictes de competència contra normes catalanes davant del Tribunal Constitucional
• Tot i l’elevat nombre d’assumptes que l’Estat porta als tribunals, el mateix Govern espanyol incompleix sistemàticament sentències fermes en qüestions com les convocatòries de subvencions: des de l’any 2011, la Generalitat ha hagut d’interposar 56 recursos contenciosos administratius contra l’Administració de l’Estat per invasió de competències en aquest àmbit
•  La justícia dóna novament la raó a la Generalitat i declara nul•les tres convocatòries estatals d’ajudes per a la integració de persones immigrades

 

A banda d’un sistema de finançament injust i de la persecució judicial contra les posicions sobiranistes, l’Executiu central persisteix en la seva actitud sistemàtica de deslleialtat institucional i de manca de respecte cap a l’autogovern de Catalunya: es mantenen en tràmit al Tribunal Constitucional fins a 18 recursos d’inconstitucionalitat o conflictes de competència contra normes catalanes, entre les quals destaquen les que feien front a l’emergència per pobresa energètica o l’impost sobre els habitatges buits. La meitat d’aquests recursos han estat presentats en l’últim any.

 

Tot i l’elevat nombre d’assumptes que l’Estat porta als tribunals, el mateix Govern espanyol incompleix sistemàticament la legalitat vigent i els compromisos adquirits. Destaca l’incompliment reiterat de sentències fermes del Tribunal Constitucional i de les sales del contenciós administratiu del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional sobre qüestions com la cessió de la política de beques o la descentralització de la gestió del 0,7% de l’IRPF.

 

Un dels casos més recents fa referència a les subvencions per a la integració de persones immigrades. Divendres passat, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va declarar nul·les tres convocatòries estatals d’ajudes en aquest àmbit. I no són les primeres sentències en aquest sentit: fins i tot després de les primeres resolucions favorables als arguments de la Generalitat, que daten del 2013, l’Estat ha seguit publicant convocatòries el 2014, 2015 i 2016.

A més, la voluntat recentralitzadora de l’Estat ha obligat el Govern de la Generalitat a presentar, al seu torn, un elevat nombre de recursos i conflictes de constitucionalitat per defensar la mateixa Constitució, l’Estatut i el marc competencial que se’n deriva.

 

A novembre de 2016, en relació amb la conflictivitat amb l’Estat, estan en tràmit al Tribunal Constitucional pendents de resolució 45 assumptes, dels quals 27 recursos i conflictes han estat plantejats pel Govern de la Generalitat i 18 han estat presentats per l’Estat.

 

·       Recursos d’inconstitucionalitat

1.     Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

2.     Llei 4/2010, del 17 de març, de consultes populars per via de referèndum.

3.     Llei 35/2010, de l'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran.

4.     Llei 2/2012, del 22 de febrer, de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual.

5.     Decret llei 4/2012, de 30 d'octubre, de mesures en matèria d'horaris comercials i determinades activitats de promoció.

6.     Llei 3/2014, del 19 de febrer, d'horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció.

7.     Llei 15/2014, del 4 de desembre, de l'impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital.

8.     Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum.

9.     Llei 16/2014, del 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.

10. Llei 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l'exercici de les professions de l'esport.

11. Llei 8/2015, de 10 de juny, de creació del municipi de Medinyà.

12. Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.

13. Llei 19/2015, del 29 de juliol, d'incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya.

14. Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits, i

15. Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012.

 

·       Conflictes de competència

16. Decret 16/2015, de 24 de febrer, pel qual es crea el Comissionat per a la Transició Nacional; el Pla Executiu per a la Preparació de les Estructures d'Estat i el Pla d'Infraestructures Estratègiques, i les actuacions desenvolupades o futures fetes en aplicació d'aquests o coincidents amb aquesta finalitat

17. Decret 69/2015, de 5 de maig, pel qual es modifica la demarcació dels registres de la propietat, mercantils i de béns mobles de Catalunya.

18. Decret 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i Decret 45/2016, de 19 de gener, d'estructuració del Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.

 

·       Recursos d’inconstitucionalitat

1.     Ley 40/2010, de 29 de diciembre, de almacenamiento geológico de dióxido de carbono.

2.     Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones.

3.     Real Decreto-ley 4/2013, de 22 de febrero, de medidas de apoyo al emprendedor y de estímulo del crecimiento y de la creación de empleo.

4.     Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas.

5.     Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria.

6.     Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental.

7.     Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa (LOMCE).

8.     Ley 20/2013, de 9 de diciembre, de garantía de la unidad de mercado.

9.     Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local.

10. Ley 15/2014, de 16 de septiembre, de racionalización del Sector Público y otras medidas de reforma administrativa.

11. Decreto-ley 13/2014, de 3 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes en relación con el sistema gasista y la titularidad de centrales nucleares. Público y otras medidas de reforma administrativa.

12. Ley 18/2014, de 15 de octubre, de aprobación de medidas urgentes para el crecimiento, la competitividad y la eficiencia.

13. Ley 32/2014, de 22 de diciembre, de Metrología.

14. Ley 17/2015, de 9 de julio, del Sistema Nacional de Protección Civil.

15. Ley 30/2015, de 9 de septiembre, por la que se regula el Sistema de Formación Profesional para el empleo en el ámbito laboral.

16. Ley Orgánica 15/2015, de 16 de octubre, de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional, para la ejecución de las resoluciones del Tribunal Constitucional como garantía del Estado de Derecho.

17. Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas.

18. Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público.

 

·       Conflictes de competència

19. Real Decreto 1494/2011, de 24 de octubre, por el que se regula el Fondo de Carbono para una Economía Sostenible.

20. Real Decreto 635/2013, de 2 de agosto, por el que, en desarrollo del «Plan de Impulso al Medio Ambiente en el sector hotelero PIMA Sol», para la rehabilitación energética de sus instalaciones, se regula la adquisición de créditos futuros de carbono por el Fondo de carbono para una economía sostenible.

21. Real Decreto 413/2014, de 6 de junio, por el que se regula la actividad de produccción de energia eléctrica a partir de fuentes de energía renovables cogeneración y residuos.

22. Real Decreto 591/2014, de 11 de julio, por el que se regulan los procedimientos administrativos relativos al reconocimiento de la compensación de los costes de escolarización previstos en el apartado 4 de la disposición adicional trigésimo octava de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.

23. Real Decreto 900/2015, de 9 de octubre, por el que se regulan las condiciones administrativas, técnicas y económicas de las modalidades de suministro de energía eléctrica con autoconsumo y de producción con autoconsumo.

24. Real Decreto 1007/2015, de 6 de noviembre, por el que se regula la adquisición, por el Fondo de Carbono para una Economía Sostenible, de créditos de carbono del Plan de Impulso al Medio Ambiente en el sector de la empresa «PIMA Empresa» para la reducción de gases de efecto invernadero en sus instal·laciones.

25. Real Decreto 1058/2015, de 20 de noviembre, por el que se regulan las características generales de las pruebas de la evaluación final de Educación Primaria establecida en la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.

26. Resolución de 18 de mayo de 2016, de la Secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad, por la que se convocan subvenciones estatales destinadas a la realización de programas de interés general con cargo a la asignación tributaria del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas.

27. Real Decreto 310/2016, de 29 de julio, por el que se regulan las evaluaciones finales de Educación Secundaria Obligatoria y de Bachillerato.

 

D’altra banda, el Govern està negociant amb l’Estat, en el marc de la Comissió Bilateral, per resoldre les discrepàncies al voltant del Decret llei 3/2016, de mesures urgents en matèria de contractació pública, aprovat per la Generalitat. Aquest és el pas previ a la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat per part de l’Estat.

 

 

Des de l’any 2011, la Generalitat ha hagut d’interposar 56 recursos contenciosos administratius contra l’Administració de l’Estat per invasió de competències en les convocatòries de subvencions.

 

D’aquests 56 recursos, 7 corresponen al Tercer Sector, 6 a la finalitat de l’IRPF, 8 a indústria, 5 a agricultura, 4 a energia, 3 a turisme, 3 a riscos laborals, 2  a medi ambient, 2 a ensenyament, 2 a comerç, 2 a cultura i 1 a administració local. El gruix més important de recursos, 11, fa referència a les subvencions en matèria d’immigració, un àmbit en el qual l’Estat acumula nombrosos incompliments.

 

En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha donat novament la raó a la Generalitat i ha declarat nul·les tres convocatòries d’ajudes estatals per a la integració de persones immigrades. En concret, es tracta de tres resolucions de la Direcció General de Migracions (DGM) del Ministerio de Empleo y Seguridad Social: una per al desenvolupament de programes d’intervenció integral amb cofinançament europeu en barris amb presència significativa de població immigrada, una segona per a programes adreçats a persones immigrades i, finalment, una tercera per a persones immigrades nacionals de tercers països.

 

El TSJM ha dictat les sentències estimant els recursos interposats per l’Advocacia de la Generalitat de Catalunya a instàncies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. S’afegeixen a un seguit de resolucions judicials de la mateixa Sala que, en aplicació de la doctrina consolidada del Tribunal Constitucional sobre la distribució competencial, han anul·lat reiterades convocatòries estatals de subvencions en matèria d’integració de persones immigrades.

 

En els tres casos, el TSJM constata que les ajudes destinades a la integració de persones immigrades -en diferents àmbits com l’adquisició de coneixements bàsics de l’idioma, de convivència social i cultural, per facilitar la integració de menors i joves, coordinar l’atenció de necessitats específiques en matèria de salut, educació o igualtat de tracte, entre d’altres- corresponen a la Generalitat tal com disposa l’article 138 en relació amb l’article 166 de l’Estatut d’autonomia. En aquest sentit, desestima l’argument de l’Estat que apel·la a les seves competències en règim jurídic de nacionalitat i immigració. Les tres sentències imposen les costes processals a l’Administració de l’Estat.

 

Els tres pronunciaments reprodueixen les sentències emeses pel mateix Tribunal Superior de Justícia de Madrid el 2015 i el 2014 on també es donava la raó a la Generalitat i es declaraven nul·les dues convocatòries de l’Estat en matèria d’ajuts a persones immigrades de 2012 i 2013, respectivament. La Sala s’absté de pronunciar-se sobre l’existència de frau de llei davant la vulneració sistemàtica de la doctrina constitucional en aquesta matèria, però al·ludeix expressament a la lleialtat institucional que hauria de dur al Ministeri a “evitar continuar con este mismo concreto tipo de activitat subvencional”.

 

Cal destacar que l’Administració estatal acumula des del 2005 fins a 20 plets amb la Generalitat sobre conflictes competencials en matèria d’immigració, bàsicament per invasió de competències a través de convocatòries de subvencions o assignacions pressupostàries.

 

D’aquesta vintena 17 ja han obtingut sentència del Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Justícia de Madrid: 10 són plenament favorables al Govern català, 3 han estat estimades parcialment i només 4 desestimades per pèrdua sobrevinguda de l’objecte del recurs. Malgrat les sentències favorables, l’Estat ha continuat repetint les convocatòries any rere any.

 

Aquesta política de deslleialtat institucional de l’Estat envers Catalunya afecta als fons propis de l’Estat, però també als fons europeus que gestiona a través del Fons d’Asil, Migració i Integració (FAMI). En aquest últim cas, l’Estat incompleix el reglament europeu que prescriu l’obligació de mantenir diàleg amb les autoritats competents dins de cada estat, és a dir, amb les comunitats autònomes. Ara per ara, aquesta gestió es fa centralitzada i sense cap mena de mecanisme de consens, codecisió o repartiment entre els territoris que conformen l’Estat espanyol.