• El text posarà l’èmfasi en la promoció de l’activitat econòmica per fixar la població de les àrees de muntanya, la promoció dels actius territorials i l’adaptació dels serveis públics a la realitat d’aquestes zones

El Consell Executiu ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de muntanya que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat per substituir i actualitzar la llei de 1983 tenint en compte els canvis socioeconòmics, polítics i administratius esdevinguts en aquests territoris des de llavors.

 

L’àmbit considerat de muntanya abasta el 46% de la superfície de Catalunya però aplega només el 4,6% de la població. Es tracta de nou comarques senceres (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès), la Vall d’Aran i altres 137 municipis pertanyents a 21 comarques. En total, 300 municipis, gairebé un terç del total, dels quals el 62% tenen menys de 500 habitants.

 

La Llei d’alta muntanya aprovada el 1983, encara ara pionera a l’Estat espanyol, es basava en el fet que aquests territoris presentaven un nivell de desenvolupament inferior al de la resta de Catalunya. Això era conseqüència, entre d’altres factors, de la seva orografia, del clima i de la regressió demogràfica.

 

Per capgirar aquesta situació es van impulsar polítiques de millora de les infraestructures viàries i dels serveis públics mitjançant, sobretot, els plans comarcals de muntanya. Aquestes accions han tingut resultats positius i han millorat les condicions de vida de la població d’aquestes àrees.

 

 

No obstant, 33 anys després els territoris muntanyencs han experimentat canvis importants. A més d’haver-se frenat la regressió demogràfica, el sector primari ha perdut pes en l’economia, que viu un procés de terciarització creixent. Administrativament, s’han creat els consells comarcals, han aparegut nous òrgans, com ara els ens gestors dels parcs naturals, i s’ha dotat la Vall d’Aran d’un règim especial.

 

En una perspectiva més global, la irrupció de les telecomunicacions i de nocions com ara el desenvolupament sostenible, el paisatge i els processos participatius obren noves possibilitats per a les zones de muntanya.

 

En conjunt, les diferències entre les àrees muntanyenques i la resta del país s’han reduït, tot i que es mantenen trets característics, com l’orografia, el clima, el baix pes demogràfic que dificulta projectes econòmics, la petita dimensió dels assentaments i la llunyania de la xarxa viària bàsica. Aquesta constatació aconsellava la posada al dia de la Llei amb un nou enfocament.

 

 

La nova Llei prioritza les accions tractores del desenvolupament econòmic, el suport a la recerca i la cooperació publicoprivada. L’objectiu és fixar la població en el territori oferint oportunitats econòmiques i garantint la massa crítica imprescindible per a la prestació dels serveis bàsics.

 

Per aconseguir-ho, la memòria preliminar proposa impulsar les tecnologies de la informació per millorar la connectivitat i fomentar la implantació de projectes econòmics que garanteixin llocs de treball durant tot l’any, en un marc de respecte al patrimoni natural i cultural.

 

Precisament, la promoció dels actius territorials és un altre dels pilars de la Llei. S'aposta per potenciar el sector primari, incloses les activitats de transformació i comercialització en el propi territori, i integrar molt més les polítiques de turisme i de gestió del llegat patrimonial.

 

A més d’ajustar el conjunt de polítiques públiques i la prestació de serveis a la realitat dels àmbits de muntanya, es vol impulsar la cooperació transfronterera. Altres línies d'actuació seran l’adaptació als efectes del canvi climàtic, les noves formes de governança i el reconeixement de l’especificitat aranesa.

 

 

Per desplegar els objectius de la Llei es preveu un nou instrument, els anomenats programes operatius integrats i estratègics, és a dir, basats en la col·laboració entre organismes públics i privats i centrats en actuacions clau.

 

Els programes hauran de promocionar recursos existents, ajudar a corregir dinàmiques territorials no desitjades, tenir capacitat tractora de l’economia i ser viables. Cada programa identificarà els diversos actors implicats i detallarà els compromisos de cada part, concretarà els recursos econòmics necessaris i definirà uns terminis d’execució limitats. Es vol garantir que les actuacions obtinguin resultats tangibles.

 

Finalment, la nova Llei dotarà els territoris de muntanya d’un ens de seguiment de les dinàmiques que els afecten i d’adequació de les polítiques sectorials a les seves característiques singulars. Per exemple, per garantir que els llindars mínims exigits per optar a la convocatòria d’ajuts estiguin a l’abast de les petites empreses d’aquestes zones.

Es preveu que el futur projecte de llei de muntanya pugui començar el seu tràmit parlamentari durant el primer semestre del 2017, un cop el Govern l’hagi aprovat.