El Govern ha acordat crear una Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscs i Danys produïts per les espècies cinegètiques. La creació d’aquesta comissió és una de les accions concretes que contempla el Pla de prevenció de danys impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

 

Aquesta nova comissió està integrada per representants del Departament d’Agricultura, de Territori i Sostenibilitat, d’Interior i de Salut, i coordinarà l’acció del Govern entre els diferents departaments atès que la problemàtica actual és absolutament transversal i afecta a gran part del país.

 

 

L’evolució cultural de la societat catalana, més els canvis en determinats usos territorials i l’establiment de zones d’especial protecció, han anat deixant en segon pla l’activitat cinegètica, que es considera exclusivament com una activitat de lleure. La conseqüència ha estat l’increment descontrolat de determinades espècies de fauna salvatge, cosa que ens ha abocat al desequilibri de l’ecosistema i a una situació de conflicte i risc arreu del país.

 

Les densitats de senglar, per exemple, s’han multiplicat per 7 en el conjunt del país en els darrers 15-20 anys. En el cas dels conills, les poblacions mitjanes a Catalunya s’han multiplicat per més de 6.

 

 

Durant el període 2003-2015 s’han autoritzat un total de 24.874 operacions de captures excepcionals per danys a l’agricultura. El 48% van ser per fer controls de senglar com a espècie responsable dels danys. Només l’any passat es van emetre 4.500 autoritzacions. En 12 anys s’han multiplicat per 9 les autoritzacions per danys a l’agricultura.

 

Els ungulats, però també les guineus i en menor mesura llebres i conills, estan molt relacionats amb accidents de trànsit. Generalment, es compleix que, a més densitat i abundància d’aquests animals, més accidents. Entre els anys 2008 i 2014, van tenir lloc 6.200 accidents de trànsit amb animals. L’any 2014 es van produir uns 1.900 accidents amb animals, 1.200 dels quals amb ungulats cinegètics. Es calcula que hi ha entre 700 i 1.000 accidents anuals amb senglars.

 

Per tant, som davant d’un medi desequilibrat, d’una problemàtica de país que cal redreçar. Cal aplicar totes les mesures necessàries i possibles per superar aquesta problemàtica i arribar a l’escenari d’una població de fauna cinegètica estable que no generi conflictes.

 

La situació actual requereix una actuació transversal, un treball interdepartamental a nivell de la Generalitat i interadministratiu (diputacions, ajuntaments).  I també, a part de l’Administració, implicar els diferents sectors de manera global (caçadors, pagesos, indústries càrnies, universitats i grups de recerca, etc.) Per tant, cal transformar el paradigma actual, modificar lleis i normes, cercar noves tecnologies i bones pràctiques, formar i informar els ciutadans i emprendre el camí cap a aquesta nova situació amb poblacions equilibrades i ben distribuïdes pel territori.

 

El Pla de prevenció dels danys i riscos originats per la fauna cinegètica té com a objectiu general establir un nou marc legal, administratiu i operatiu, per tal de fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques. Es tracta de prevenir i controlar de forma eficient i sostenible els riscos i danys que generen. 

 

L’estratègia que es posa a sobre la taula és la necessitat d’equilibrar l’ecosistema i buscar unes poblacions estables que no generin conflictes i minimitzar-ne els existents. Cal fer front a tots els impactes que tenen els danys de la fauna salvatge en: sanitat animal i salut per les persones, agricultura i ramaderia, accidents i seguretat a les vies de comunicació i biodiversitat i espais naturals. El repte és buscar un nivell sostenible d’aquestes poblacions de fauna cinegètica perquè estiguin en equilibri i en lloc de ser un problema siguin una oportunitat en els territoris rurals.

 

El pla s’estructura en 3 eixos principals: les millores del marc legal, la coordinació i la participació, i les accions de millora en gestió i prevenció.

Actualment, l’activitat cinegètica està dissenyada legislativament, fins avui, com una activitat de lleure, mentre que emergeix una altra necessitat, més social, que és el control de danys i la gestió per un medi equilibrat i sostenible. La nova llei ha d’explorar i implantar nous models i definir i promoure una funció molt més social de l’activitat cinegètica. Necessitem una Llei que permeti regular millor els drets i deures i que modernitzi i adapti la caça al segle XXI.

 

 

Un altre pla pilot és el Pla especial de control del senglar, l’espècie que en aquests moments origina més conflictes pel que fa a accidents de trànsit (86% dels accidents amb espècies cinegètiques), danys al sector primari (48% de les autoritzacions excepcionals) i el risc sanitari per a la ramaderia i per a les persones. Per aquesta raó, mereix un tractament específic a escala de tot Catalunya.

 

Finalment, un tercer pla pilot actuarà en zones vitivinícoles per incidir directament sobre danys produïts en el conreu de la vinya.

 

 

·       Creació d’una unitat administrativa específica i dotació per fer front al problema dels danys. L’objectiu és agilitar i harmonitzar tota l’actuació en l’àmbit de Catalunya, alhora que es gestiona la informació  i es coordinen les actuacions en un únic lloc. Aquesta és una mesura que ja està en funcionament des del mes de novembre. Permet entre d’altres una millora i simplificació de la tramitació dels expedients per danys.