- S’han presentat els documents base elaborats per comitès tècnics formats per representants de totes les administracions i entitats vinculades amb el món local
- Aquests documents es debatran les properes setmanes en jornades al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central, a Barcelona, a Girona, a Lleida i a l’Alt Pirineu i l’Aran, així com en una sessió específica sobre àrees metropolitanes
El Consell Executiu ha analitzat avui l’informe sobre el procés participatiu GovernsLocals.cat que el Govern impulsa arreu de Catalunya amb l’objectiu de definir les bases per a la futura legislació de l’Administració local. La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha exposat els motius de l’organització d’aquest procés de debat, les principals línies d’actuació i la planificació de les sessions que es faran a territori per fomentar la màxima participació del món local.
El document repassa el desenvolupament del procés, des dels treballs iniciats al mes d’abril quan es van començar a dibuixar un primer document organitzatiu i un model de treball, fins al tancament aquest desembre dels documents base elaborats pels comitès tècniques que han de servir per debatre amb els càrrecs electes del món local com hauria de ser l’Administració local del futur.
Aquests documents base són sis ponències que posen sobre la taula propostes de modificació del funcionament de les administracions locals:
1. L’organització territorial i serveis a les persones, amb l’objectiu de definir un model territorial local en què el municipi sigui l’eix i l’organització s’adapti a les característiques de cada territori. Entre d’altres qüestions, es planteja el paper que hauran de tenir les vegueries o l’eliminació d’alguns consells comarcals en zones on ja hi ha altres administracions supramunicipals que poden assumir les seves competències. També s’aposta per l’agrupació voluntària de municipis i per la cooperació entre ens locals.
2. Organització dels governs locals. Es proposa allargar els mandats municipals a cinc o sis anys perquè els equips tinguin temps de desenvolupar les seves propostes de manera efectiva; i, amb la voluntat de donar estabilitat a la governança, una elecció directa per part dels ciutadans, així com la possibilitat d’establir unes eleccions a doble volta. Inclou també la proposta de limitar a dos els nombre de càrrecs que poden compatibilitzar els regidors.
3. Relacions intergovernamentals. S’estableix que cal determinar clarament l’àmbit competencial de cada administració; així com clarificar la tipologia de competències i dels serveis.
4. Nova governança. Mesures de foment de la transparència, participació, retiment de comptes, l’avaluació i l’assumpció pública de responsabilitats. Els principis de bon govern han de ser desenvolupats mitjançant codis ètics i de bona conducta. Això es complementa amb la publicitat de les activitats, béns i interessos dels alts càrrecs i l’obligació d’observança del règim d’incompatibilitats.
5. Innovant la gestió pública local. La revisió del model competencial local ha de ser una oportunitat per repensar els serveis que han de prestar els municipis en funció de la seva capacitat i de les necessitats existents en el seu territori. L’establiment, la modificació i la supressió d’aquests serveis ha de tenir un marc jurídic complert (reglaments reguladors dels procediments, cartes de serveis, avaluació i anàlisi de costos, etc.).
6. Finances locals. Es proposa augmentar la capacitat recaptatòria amb un model que es fonamenti en dos grans impostos: l'impost sobre la propietat i una participació en la imposició sobre les rendes de les persones físiques i jurídiques. També es preveuen millores de gestió en matèria de taxes i preus públics i un sistema d’anivellament de recursos a partir de la integració en un únic fons, el Fons de cooperació local de Catalunya, de les diferents subvencions existents en l’actualitat.
Aquests sis àmbits de treball es debaten en sessions territorials amb alcaldes, presidents de consells comarcals i d’entitats municipals descentralitzades.
Les sessions seran entre aquest gener i febrer a localitats de les Terres de l’Ebre; Barcelona; Girona; Lleida; Camp de Tarragona; l’Alt Pirineu i l’Aran i la Catalunya Central. També es farà una sessió especial per debatre sobre les realitats de les àrees metropolitanes. L’objectiu de les sessions de treball al territori és obrir i dinamitzar el debat amb tots els càrrecs electres del país, el trasllat i la reflexió a la ciutadania de cada municipi i l’aprovació final d’un document de consens.
El text recull, igualment, les presentacions del procés que s’han fet a tot Catalunya, amb l’objectiu d’explicar el procés de debat als càrrecs electes i traslladar-los la importància de la seva participació per poder elaborar unes bases que recullin les necessitats reals i la diversitat del territori. Entre els mesos de juny i octubre, representants del Departament de Governació han presentat aquest projecte a 31 consells d’alcaldes.
El món local a debat
Alcaldes, presidents d’entitats municipals descentralitzades i presidents de consells comarcals podran participar presencialment a les sessions de debat al territori que s’inicien aquest mes de gener, després que, a finals de 2016, s’hagi presentat la iniciativa als diferents consells d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya.
Aquest procés vol involucrar tots els nivells de l’Administració, per la qual cosa totes les administracions hi són representades en diferents grups de treball, els quals han desenvolupat unes primeres aportacions, en forma de sis ponències, que es debatran en aquestes sessions de debat al territori.
Un cop finalitzades les sessions s’obriran processos participatius a nivell municipal i es recolliran opinions d’altres càrrecs electes que no hagin participat a les sessions presencials a través del web GovernsLocals.cat, a més del butlletí electrònic, que fomentarà la participació dels electes. Els documents resultants d’aquest debat es coordinen a través d’un comitè tècnic, format per representants de totes les administracions, i se sotmetran a la consideració d’un grup d’assessors externs.
El procés de debat finalitzarà a la primavera, amb l’elaboració d’un document final que es traslladarà al Parlament de Catalunya i que ha de servir com a base per elaborar les futures lleis dels governs locals.
