El Govern ha analitzat l’estat del compliment per part del Govern de l’Estat de sentències favorables a Catalunya i ha quantificat en 34 les sentències fermes del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem no acatades pel govern espanyol. També ha constatat que aquest incompliment reiterat s’estén a directives i normes derivades de la legalitat europea.

 

A aquesta manca d’acatament de sentències, cal afegir l’incompliment constant dels compromisos del Govern de l’Estat en matèria d’inversions en infraestructures o el finançament de la llei de dependència, per posar alguns exemples. El Govern també ha constatat que aquesta desídia contrasta amb la rapidesa del Govern i els tribunals a l’hora d’actuar contra el procés polític català avalat per la voluntat dels catalans expressada a les urnes. 

 

Pel que fa a l’àmbit de la legalitat espanyola, a hores d’ara l’Executiu espanyol està incomplint 34 sentències.

 

Concretament, el l’àmbit de les beques universitàries s’incompleixen 3 sentències i ja fa més de 20 anys que l’Estat incompleix la llei en matèria d’ajuts a l’estudi. L’última sentència del TC, del maig 2016, torna a exigir el traspàs de les beques a la Generalitat, fet que permetria ampliar els ajuts als estudiants en 150M€.L’última sentència del TC, del maig 2016, torna a exigir el traspàs de les beques a la Generalitat, fet que permetria ampliar els ajuts als estudiants en 150M€.

 

Pel que fa a la gestió descentralitzada de subvencions, tot i que els tribunals reiteren, sentència rere sentència, que la distribució i gestió dels ajuts correspon a les comunitats autònomes, l’Estat espanyol ho ignora i modifica les bases any rere any per incomplir amb aquest mandat. En aquest sentit, les sentències incomplides són:

 

-        Serveis socials.  24 sentències de diferents tribunals donen la raó a la Generalitat en la descentralització d’ajuts i subvencions en càrrec a l’IRPF, en matèria d’immigració o serveis socials. La darrera és d’aquest mateix gener sobre l’IRPF. En aquest àmbit cada any les entitats catalanes i per tant les persones vulnerables a les que atenen deixen de rebre aproximadament 20 M€ anuals.

 

-        Medi ambient. S’incompleixen 3 sentències: dues del TC i una del TS, aquesta darrera del juliol de 2016.

 

-        Cultura.  S’incompleixen 4 sentències del TC en matèria d’ajuts a museus, espais escènics i comunicació cultural.

 

Els incompliments del Govern espanyol sobrepassen la legalitat espanyola i s’estenen a l’àmbit de la legalitat europea. L’Informe del Parlament Europeu “L’aplicació de la llei a Europa” d’octubre de 2016, adverteix que Espanya és un dels països més incomplidors de la legalitat europea i és el 3r estat amb més expedients oberts per incomplir les lleis europees. També, i segons l’esmentat informe, és el més  incomplidor en executar sentències del Tribunal de Justícia UE.

 

L’incompliment de l’Estat en matèria de pobresa energètica o desnonaments, que tenen per objectiu protegir les persones vulnerables, ha provocat que siguin les mateixes autoritats europees les que hagin hagut d’assumir aquesta responsabilitat. En aquest sentit cal recordar que, per exemple, en matèria de pobresa energètica hi ha resolucions del Parlament Europeu de 2012 i 2016 assenyalant que els Estats membres tenen l'obligació d'adoptar mesures adequades i de proporcionar garanties suficients per a la protecció dels consumidors vulnerables. Pel que fa a la Llei hipotecària, el 2015 Europa va obligar a modificar la Llei hipotecària espanyola del 1986, i a finals de gener d’enguany el Tribunal de Justícia Europeu torna a qüestionar la protecció del consumidor de la nova llei.

 

El Govern de Catalunya, seguint les recomanacions europees, ha legislat en aquestes matèries per tal de garantir i protegir les persones més vulnerables, però com és sabut la Llei de l’habitatge, amb mesures de protecció a la pobresa energètica, ha estat impugnada davant del Tribunal Constitucional perquè “no s’adapta a la Llei espanyola”.

 

També s’ha fet referència a l’advertiment llançat per la Comissió Europea a Espanya per la seva manca de fiscalitat verda, un àmbit en el que Catalunya ha avançat molt (contaminació industrial, nuclear o aviació comercial) però que sovint ha hagut de topar també amb el Tribunal Constitucional.

 

La deixadesa de funcions de l’Estat espanyol amb Catalunya es fa evident també en altres àmbits. Aquest són alguns exemples d’ incompliments de compromisos assolits:

 

-        Model de finançament. El nou model hauria d’haver entrat en vigor l’1 de gener de 2014, ja fa més de 3 anys.

 

-        Finançament insuficient de la Llei de la dependència. La llei establia un finançament públic a parts iguals entre l’Estat espanyol i les comunitats autònomes. Si el 2015, l’Estat va aportar el 18% i la Generalitat el 82%, es preveu que el tancament 2016 sigui molt similar.

 

-        Acollida de refugiats. L’Estat espanyol està incomplint el compromís que va adoptar amb la UE d’acollir 17.337 persones refugiades. A hores d’ara ha acollit 687 persones a l’Estat. I d’aquestes, a Catalunya només n’han arribat 124. Des del primer moment, el Govern de Catalunya ja va anunciar que està preparat per acollir 4.500 persones refugiades i així ho va comunicar al comissari europeu d'immigració.

 

-        Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. 3.808 M€ pendents que palesen l’incompliment reiterat de l’Estat d’invertir a Catalunya en consonància al seu pes econòmic i d’acord amb l’Estatut.

 

-        Pla de Rodalies 2008-2015. Dels 4.000 M€ inicials, es va passar al compromís urgent de 306 M€ amb la ministra Ana Pastor 2014-2016. Només hi ha en servei un 5%.

 

-        Acollida de refugiats. L’Estat espanyol està incomplint el compromís que va adoptar amb la UE d’acollir 17.337 persones refugiades. A hores d’ara ha reubicat 398 persones a l’Estat. I d’aquestes, a Catalunya només n’han arribat 124. Des del primer moment, el Govern de Catalunya ja va anunciar que està preparat per acollir 4.500 persones refugiades i així ho va comunicar al comissari europeu d'immigració.

 

-        Papers de Salamanca. Més d’11 anys per donar compliment al retorn íntegre dels documents confiscats durant la Guerra Civil.

 

Aquesta manca de compliment o alentiment a l’hora de fer efectius els compromisos assumits amb Catalunya, o executar  les sentències favorables a Catalunya, contrasta amb la rapidesa i agilitat dels tribunals en actuar quan es tracta d’actuacions relacionades amb el procés polític català derivat de la voluntat de la majoria dels catalans i del Parlament de Catalunya.

 

Per posar alguns exemples cal recordar que el Govern de l’Estat només va trigar un  mes i mig per fer la reforma exprés de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional que li atorgava capacitat sancionadora per fer complir les sentències.  Així mateix, s’han arribat a convocar reunions d’urgència i en festiu per anul·lar la convocatòria del 9-N, és el cas de la reunió extraordinària del Consell d’Estat del diumenge 28 de setembre per donar resposta urgent al  dictamen sol·licitat pel Govern sobre el Decret de convocatòria del 9-N i de la Llei de consultes.

 

I més recentment, en qüestió d’hores, la Fiscalia General de l'Estat va ordenar a la de Catalunya obrir  diligències d'investigació amb relació a les afirmacions del senador Santi Vidal, tot i que amb relació a  l’Operació Catalunya no s’actua amb tanta diligència.

 

Finalment, cal fer esment de la judicialització del conflicte a nivell local que comptabilitza 407 casos oberts contra municipis i diputacions  i afecta també a diversos càrrecs electes.  

La denúncia manifestada pel Govern català respecte a l’actuació de la justícia espanyola ve avalada per informes emesos per prestigiosos organismes i institucionals:

 

 

-        Un informe de la Comissió Europea analitzat, The 2016 EU Justice Scoreboard estableix que Espanya ocupa la posició 22a de la UE-28 en percepció de la independència judicial, just per darrere de Portugal.

 

-        Segons el World Economic Forum, en el seu Global Competitiveness Index 2015-2016, Espanya ocupa al 84è lloc de 140, en independència judicial just per darrere del Pakistan i el Marroc.

 

-        Transparència Internacional ha publicat aquest gener l’Informe sobre percepció de la corrupció on constata que Espanya es troba en el lloc 41è, al costat de Brunei i Costa Rica, i recomana, entre d’altres, promoure la despolitització dels òrgans constitucionals.