El Govern ha fet avui el primer pas per convertir en realitat l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, l’estructura institucional que ha d’esdevenir l’autoritat sanitària que assumirà totes les competències de la Generalitat en matèria de medicaments, productes sanitaris i cosmètics.
En concret, avui s’ha donat el vistiplau a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de creació de l’Agència, que centralitzarà en una entitat única totes les activitats relacionades amb el medicament i el personal que les duu a terme. Pensada com un organisme autònom adscrit al Departament de Salut, l’Agència haurà de garantir que qualsevol mesura que pugui afectar aquests productes s’ajusti a les necessitats de la societat i sota els criteris d’eficàcia, de qualitat i seguretat clínica, d’interès públic en el marc del sistema de salut i d’estímul de la generació de coneixement.
Les funcions i actuacions de l’Agència seran, entre d’altres, les següents:
· Fomentar l’ús racional i eficient dels medicaments i dels productes sanitaris mitjançant criteris d’ús, informació i sistemes d’avaluació i control d’aquest ús.
· Dissenyar, coordinar i implementar les polítiques farmacèutiques de compra i sistemes d’accés als medicaments amb els diferents proveïdors del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).
· Facilitar i garantir l’accés als medicaments i productes sanitaris i a ordenar la prestació farmacèutica i de productes sanitaris, amb criteris d’equitat, sostenibilitat i eficiència.
· Complir la normativa sobre vigilància de la seguretat i gestió del risc dels medicaments d’ús humà i veterinari, i dels productes sanitaris i cosmètics.
· Vetllar perquè la informació, la promoció i la publicitat dels medicaments i els productes sanitaris s'ajustin a criteris de veracitat i no indueixin a consum.
· Inspeccionar i controlar els medicaments i els productes sanitaris, cosmètics, entre d’altres, incloent-hi l’adopció de mesures cautelars i sancionant quan correspongui.
El medicament com a inversió en salut
Catalunya entén que la política farmacèutica i del medicament ha d’abastar tota la cadena del medicament des d’una visió assistencial i de salut i ha de considerar el medicament com una inversió en resultats en salut des d’una perspectiva terapèutica i de gestió clínica, i no només com a despesa.
Per garantir la sostenibilitat de la prestació sanitària, cal considerar factors diversos com els canvis demogràfics, la progressiva cronificació de nombroses patologies i la incorporació d’innovacions terapèutiques amb graus variables d’influència. D’altra banda, davant la demanda de la societat d’un accés ràpid als nous medicaments i productes sanitaris, cal garantir una bona coordinació amb els sectors i les institucions de l’àmbit públic i privat, per tal que la disponibilitat de nous tractaments i eines diagnòstiques es produeixi de manera racional, àgil i amb el nivell més alt de seguretat possible per als ciutadans.
La importància industrial del sector farmacèutic a Catalunya, la projecció i contribució del territori a la innovació en el terreny europeu i mundial, i el creixement i el valor social, fan palesa la necessitat d’alinear els objectius públics i privats en el desenvolupament i l’accés a noves teràpies en l’àmbit del territori. De fet, resulta estratègicament oportú afavorir i augmentar l’activitat investigadora biomèdica dels nostres hospitals i centres de recerca en tots els seus àmbits, des de la recerca més bàsica a la translació clínica i epidemiològica, i afavorir el creixement del teixit investigador del nostre país i l’activitat industrial que desenvolupa el sector farmacèutic a Catalunya.
En aquest sentit, la indústria farmacèutica treballa, en molts casos, amb medicaments d’ús humà i veterinari i, per tant, el fet de tenir un únic interlocutor li facilita i dona seguretat en el seu tracte amb l’Administració. A més, la tasca inspectora sobre aquesta indústria requereix, en alguns casos, un grau d’especialització i coneixement, que en termes d’eficiència i estalvi de recursos és convenient que es realitzi des d’una única unitat.
L’organització actual dels aspectes relacionats amb la gestió dels medicaments i els productes sanitaris està fraccionada en funcions i entorns diversos, el fet que dificulta la comunicació, les sinergies i la transversalitat del coneixement, necessàries per garantir la competitivitat del país quant a l’excel·lència en la gestió i la presa de decisions, així com per garantir la coherència i l’eficiència en la interlocució amb agents externs.
És necessari, per tant, establir procediments que garanteixin que les decisions que regulin l’accés als medicaments autoritzats estiguin basades en els principis d’objectivitat, equitat, independència i transparència, i en criteris científics i clínics de racionalitat. De fet, el Pla de salut 2016-2020 ja estableix que implantar una política integral i integrada ha de permetre articular una visió transversal del medicament dins del sistema sanitari. Per tot plegat, en aquest entorn dinàmic en què cal una adaptació continuada per respondre reptes creixents, és clarament prioritari garantir una gestió integrada de les decisions d’accés, control i vigilància de la utilització racional dels medicaments i productes sanitaris.
